ERC proposa una parada de taxis a l'Estació d'Autobusos de la Seu

El grup municipal assenyala que el sector veuria bé disposar d'un segon punt de recollida de viatgers. La formació republicana també presenta mocions per demanar la dimissió de Jorge Fernández Díaz i per reparar jurídicament les víctimes del franquisme

El grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell presenta al ple municipal del mes de juliol, avui dilluns, una moció en què proposa la ubicació d'una parada de taxi a l’entorn de l’estació d’autobusos, per tal de facilitar la mobilitat a l’interior i rodalies de la ciutat.

Aquesta petició ve motivada d'una banda pel que ja contempla el pla de mobilitat urbana de la Seu, que s’ha d’anar executant gradualment i que qualifica de punt feble l’existència d’una sola parada al municipi. D'altra banda, s’han mantingut converses amb professionals del sector del taxi, els quals veuen positiva la proposta d’ubicació d’una nova parada. "L’estació d’autobusos representa un punt important d’arribada de gent a la nostra ciutat, amb 17 arribades de diferents poblacions com Barcelona, Lleida, Puigcerdà i Tarragona, a més a més d'un bus d'Andorra cada hora", recorda el portaveu d'ERC, Francesc Viaplana.

L’única parada de taxi que hi ha al municipi està ubicada al passeig de Joan Brudieu, a uns 500 metres de l’estació. Aquesta parada queda apartada d’altres centres generadors de mobilitat com l’estació d’autobusos, els jutjats o el Parador de Turisme. Segons la Llei del taxi de Catalunya del 19/20003 article 24, l’Ajuntament té plena competència amb el que es demana en aquesta moció. La moció detalla que la parada s'hauria d'executar abans d'acabar aquest any.

"Per un país lliure de corrupció d'Estat"

D'altra banda, el grup d'ERC La Seu també presenta al plenari d'aquest dilluns una moció en què proposa demanar la dimissió del ministre d'Interior en funcions del Govern espanyol, Jorge Fernández Díaz. Els republicans ho consideren justificat després de l'escàndol de les gravacions, destapades pel diari Público, en què el polític del PP conspirava sense èxit amb l'aleshores cap de l'Agència Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per intentar vincular els partits independentistes a presumptes casos de corrupció.

Per a Esquerra, aquests enregistraments "demostren la persecució dels poders de l'estat contra ERC i CDC amb la intenció de fer descarrilar el procés d'independència i amb la connivència del cap de l'Oficina Antifrau", ja que el ministre "va intentar construir casos de corrupció per desacreditar els partits favorables a la independència de Catalunya davant de la societat".

La moció hi afegeix el fet que, a més a més, Fernández Díaz i De Alfonso "no han trobat cap indici de corrupció per a fer-ho", i conclou que "les forces polítiques independentistes són perseguides per tots els poders de l'Estat espanyol per entorpir que compleixin el mandat de la ciutadania de Catalunya". En aquest sentit, recorden que "la llibertat ideològica és un dret fonamental" i que "davant l'intent de discriminació i persecució per raó de pensament, no poden quedar impunes fets com els descrits, propis d’estats totalitaris".

Condemna de la dictadura franquista

Finalment, la tercera moció presentada per ERC demana la reparació jurídica de les víctimes de la dictadura franquista. La moció recorda que el règim de Franco va començar en base a "un cop d'estat militar, el 18 de juliol de 1936, contra la legalitat democràtica republicana, i va instaurar per la força un règim dictatorial de caràcter feixista i nacional-catòlic fins al 1978". Durant la dictadura, hi afegeixen, "el règim franquista va cometre tota mena de crims contra les llibertats personals i col·lectives de caràcter polític, social i nacional, duent a terme una persecució sistemàtica contra particulars, institucions, associacions, sindicats i entitats culturals".

Entre els crims comesos, detallen, "tenen especial rellevància els consells de guerra sumaríssims que es van realitzar sense cap legitimitat per motius polítics a Catalunya entre els anys 1938 i 1975". Aquests consells de guerra "van comportar penes de presó, reclusions en camps de concentració, camps de treball forçats, i fins i tot execucions". L’Estat espanyol continua sense declarar nuls aquells processos il·legals.

Per tot plegat, la moció també exigeix "realitzar una condemna ferma i contundent de la dictadura franquista i dels crims comesos per aquest règim".

L’11 de maig de 2016 la Comissió de la Dignitat, amb el suport de diverses entitats, van presentar al Parlament una proposició de llei per tal que s'anul·li els consells de guerra duts a terme per motius polítics a Catalunya pel franquisme des del 1938 al 1975. Un cop la llei sigui aprovada, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars, una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.