Es compleix un any del primer cas de COVID-19 a la Seu i l'Alt Urgell

En aquests 12 mesos, a la comarca hi ha hagut uns 1.300 contagis i han perdut la vida 26 persones. Representants sanitaris, polítics i econòmics confien que la prevenció i la vacunació ajudin a revertir les múltiples conseqüències negatives del coronavirus i elogien la solidaritat que va mostrar la població a l'inici de la pandèmia

Aquest dissabte es compleix un any de la confirmació del primer cas de SARS-Cov2 detectat a la Seu d'Urgell i a la comarca de l'Alt Urgell. El divendres 13 de març de 2020, en una roda de premsa a l'Ajuntament urgellenc, es va comunicar que el Servei Català de la Salut havia diagnosticat un positiu de COVID-19 a un veí del sud de la comarca, que estava ingressat a l'Hospital Arnau de Vilanova juntament amb nou contagiats més de les regions sanitàries de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran. Salut també va detallar que la infecció s'havia produït a fora de la comarca durant els dies previs.

L'anunci va coincidir amb la crida de totes les autoritats a quedar-se a casa i a extremar les mesures de prevenció i d'higiene. Paral·lelament, va augmentar de manera exponencial la compra d'aliments i productes bàsics en botigues i supermercats, davant el temor a un confinament domiciliari que es va confirmar el dia següent, 14 de març, quan el Govern català va anunciar aquesta mesura i, al cap de poques hores, l'executiu espanyol va decretar l'estat d'alarma i la unificació temporal de competències per part de l'Estat en àmbits com ara salut i interior. Paral·lelament, el Govern d'Andorra va ordenar el tancament de tots els establiments tret dels de primera necessitat. Els dies anteriors ja s'havia acordat o bé ordenat el tancament arreu del Pirineu d'equipaments turístics, activitats socials i serveis no essencials.

Cinc dies després de la confirmació del primer cas, es va notificar la primera mort d'un veí de l'Alt Urgell per coronavirus: un home de 79 anys amb patologies prèvies i que havia estat ingressat a l'Arnau de Vilanova. Al llarg de la primera onada de la pandèmia (fins al juliol), a la Seu i comarca van perdre la vida 3 persones i es va diagnosticar 101 positius. El Sant Hospital va atendre 30 ingressats, dels quals 20 van rebre l'alta, i hi va haver 7 trasllats per símptomes greus (5 a Lleida i 2 a Andorra). El punt màxim del risc de rebrot es va registrar el 28 de març, amb 542 punts.

Pel que fa a la segona i la tercera onada (des del mes d'agost), hi ha hagut 23 defuncions, 98 ingressats (amb un màxim de 16 a final d'octubre), 2 trasllats a Lleida i un ingrés directe a Andorra. El risc de rebrot màxim es va viure el 23 d'octubre, amb 1.439 punts.

Així, en xifres totals, al llarg dels darrers dotze mesos (des de l'arribada de la pandèmia), a l'Alt Urgell s'ha registrat 26 víctimes mortals (un 0,13% de la població), dels quals 11 eren usuaris de residències; i els 15 restants, població general. S'ha diagnosticat 1.286 positius (el 6,37% de la població). Quant a la vacunació, des de l'inici del 2021 han rebut la primera dosi 1.742 veïns i veïnes (poc més del 8% de la població); i la segona dosi, 614 (al voltant d'un 3% dels habitants).

Situació inèdita i desconeguda

A l'hora de fer balanç d'aquest any, l'alcalde de la Seu d'Urgell i president de la Fundació Sant Hospital, Jordi Fàbrega, valora que vist amb perspectiva, "a nivell local, no ha anat tan malament com d'altres zones, especialment durant la primera onada, quan hi va haver 30 ingressats i set trasllats, dos d'ells a Andorra". Sobre aquesta darrera dada, en declaracions a RàdioSeu, Fàbrega ha agraït una vegada més la col·laboració establerta amb el Principat. El batlle urgellenc recorda que a l'inici de la pandèmia "teníem més preguntes que respostes" perquè es feia front a una situació totalment nova i desconeguda. I conclou que això va servir "per descobrir què significa un servei essencial". I en destaca especialment "la gran solidaritat de la gent de la Seu i Castellciutat, que va ser brutal", amb solucions com ara l'elaboració de mascaretes casolanes o de material amb impressores 3D i les ajudes de tota mena que els veïns i veïnes van prestar als professionals sanitaris. Una implicació col·lectiva que, per Fàbrega, va ser clau per superar la primera onada a escala local.

Del balanç, el responsable de l'FSH també n'esmenta que "ha estat un any molt complicat i que ens marcarà a tots d'una manera o una altra" perquè s'ha viscut "situacions que ens pensàvem que no viuríem pel que fa a soledat, estar tancats a casa o bé el dolor per la pèrdua d'éssers estimats o per persones que han patit la malaltia". A això, pel que fa a l'Ajuntament, hi afegeix la "incertesa" que ha obligat a prendre decisions "amb bona fe i bon criteri". Fàbrega creu que l'inici de la vacunació obre una porta a l'esperança i que "tenir la vacuna en menys d'un any i poder-la distribuir és una fita històrica", tot i que lamenta que el ritme a què s'està administrant no és el desitjable, atès que de moment el percentatge de població que ha rebut la primera dosi no arriba encara al 10 per cent. Finalment, també lamenta "la crisi econòmica, social i psicològica vinculada a aquests constants tancaments per disminuir la interacció social".

Conseqüències en l'economia

Justament pel que fa a les greus conseqüències econòmiques, especialment en els sectors més vinculats a la interacció social, el president de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Urgell, Miquel Àngel Sánchez, no dubta a qualificar de "desastrós" aquest darrer any i augura que "per millorar-lo no haurem de fer grans esforços, perquè ningú no se l'esperava així". Sánchez justifica la valoració per la "incertesa i imprevisió" que hi ha hagut en qüestions com ara l'arribada dels ajuts per compensar els tancaments obligats d'establiments.

Tot i això, El representant del gremi creu que cal distingir l'esforç fet per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, a qui agraeix que ha estat "dels pocs que ha dedicat ajuts al comerç i l'hostaleria". En canvi, lamenta l'actuació de les administracions superiors, tant pel que fa a la tramitació de compensacions com a la manca de flexibilitat amb les successives restriccions que han afectat i que segueixen afectant hotels, bars i restaurants, sobretot pel que fa a horaris i mobilitat.

Pel que fa al comerç, el vicepresident de la Unió de Botiguers de la Seu, Tonet Marsino, ha reivindicat que el sector comercial urgellenc "sempre hi ha estat, fins i tot en els moments més durs de confinament", i que s'han reinventat per ajudar la ciutat o bé per assessorar i donar respostes als associats tot fent ús de les noves tecnologies. En aquest punt, el representant de l'UBSU ha destacat la consolidació de la Botiga en Línia, per potenciar les vendes a internet per part de botigues i serveis de la ciutat, i l'acció 'T'ho portem a casa' com a suport a clients que volen evitar desplaçaments.

La prevenció a les residències

Tornant a l'àmbit sanitari, un dels centres d'atenció dels darrers mesos ha estat també les residències. Tot i que l'impacte de la COVID-19 en aquest àmbit a l'Alt Urgell ha estat menys greu que en d'altres comarques, ha causat la mort d'11 usuaris. La doctora Núria López, directora de l'Àrea Sociosanitària de la Fundació Sant Hospital de la Seu, fa un balanç "complicat" perquè han hagut de viure "moltes situacions inquietants, que han desequilibrat el funcionament normal", i hi afegeix que encara no veuen solucions sòlides de cara al futur. "Hi ha una millora i ara es respira una mica, però això ha tocat molt a nivell individual, d'equip i emocional", assegura. Tot plegat ha obligat a transformar les dinàmiques de treball en aquests centres.

López creu que, en el cas de la residència de l'FSH (ubicada des de fa quasi un any a l'edifici del Seminari), el fet d'estar vinculats a un hospital els ha facilitat adoptar dinàmiques que en d'altres residències han estat més difícils d'adquirir i un millor accés al material sanitari. En tot cas, recorda que la seva manera de treballar ha esdevingut "molt més estricta i sanitaritzada del que ens hagués agradat en alguns moments", tenint en compte el factor humà que comporta l'atenció a gent gran o dependent. Ara, conclou, cal "tornar a potenciar coses que ja hi eren abans, dins els límits marcats per una situació epidemiològica que ens ha desbordat".

Arxiu de notícies

Tota la informació sobre l'evolució de la pandèmia al llarg dels darrers mesos a la Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu es pot recuperar a la secció de Societat del web radioseu.cat.