Es presenta a Barcelona el llibre 'Artur Blasco. Tornar al poble el que és del poble'

El musicòleg d'Arsèguel l'ha donat a conèixer a la Setmana del Llibre en Català al costat del seu autor, el periodista Ferran Riera. L'obra, de la col·lecció Enderrock Llibres, resumeix una trajectòria de constància que valoren com a "decisiva per a la música del Pirineu"

La col·lecció Enderrock Llibres ha publicat aquest mes de setembre el llibre Artur Blasco. Tornar al poble el que és del poble, que resumeix la vida del musicòleg i acordionista d'Arsèguel i "recorre una vida plena d’episodis sorprenents i una feina sostinguda al llarg de dècades" que, remarquen, "ha estat decisiva per a la música popular dels Pirineus". La presentació oficial de l'obra, escrita pel periodista Ferran Riera, s'ha fet aquest dijous al migdia al passeig de Lluís Companys, a Barcelona, tot coincidint amb la festivitat de la Mercè a la capital catalana i en el marc de la Setmana del Llibre en Català. 

Artur Blasco ha acompanyat l'autor en la presentació del llibre, en què també hi ha intervingut el responsable del web Sons de la Mediterrània, Jordi Martí Fabra. L'any passat Blasco va rebre el Premi Enderrock d'Honor. Des de la revista de referència de la música en català n'elogien el fet que "quan explica una història, amb un parlar precís i pausat i una llum intensa brillant-li als petits ulls de murri, té alguna cosa dels aedes, els antics poetes que a l’antiga Grècia cantaven les gestes dels herois, donant forma a versos polits per la tradició oral i pel pas de les generacions". I si d’aquells creadors "en van sortir cants extraordinaris com la Ilíada i l’Odissea", la publicació conclou que "dels Pirineus i la seva gent n’han sorgit històries igual de llegendàries, com les de les Cobles del Peirot, que Blasco explica amb una dignitat i un entusiasme que esborronen". Hi afegeixen que "ho sap molt bé qualsevol que s’hagi assegut davant seu per escoltar-lo, ja sigui en un concert o en una taula al voltant d’unes cerveses.

Ferran Riera és una de les persones que més de prop han seguit l’escena del folk i la música popular catalana de les darreres dècades. Ha escrit diversos llibres sobre el tema, i també és l’autor de Jaume Arnella: Artesà de cançons (Edicions Sidillà, 2023). Dos personatges que, segons Riera, "han ajudat a sostenir, mantenir i redreçar la maltractada música catalana amb la clarividència del seu cap i amb la força dels seus braços" i que comparteixen "una mateixa estima tossuda per la música del poble i una mateixa missió", són: tornar al poble el que és del poble", una frase que va expressar el musicòleg Alan Lomax i que dóna títol a aquest llibre.

L'autor considera que Artur Blasco "ha anat deixant una obra sòlidament cimentada i treballada pacientment al llarg dels anys, com un mur de pedra seca". Un camí que, recorda, "va de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu a la col·lecció de llibres A peu pels camins del cançoner, del Museu de l’Acordió a les investigacions al voltant de l’antic violí de pastors conegut amb el nom de rebequet, dels discos d’El Pont d’Arcalís als concerts compartits amb músics més joves que són amics, com l’acordionista Cati Plana, el percussionista Arnau Obiols o el guitarrista Yannick Lopes".

#EnImatges Presentació a la Setmana de Llibre en català, a #Barcelona, de l'obra "Artur Blasco. Tornar al poble el que és del poble" (@enderrock). L'acte l'ha conduït el periodista Jordi Martí i ha comptat amb la participació de Blasco i l'escriptor Ferran Riera. 📸Sílvia Blasco pic.twitter.com/ynrje9qMFO

— RàdioSeu (@RadioSeu) September 24, 2026

De la descoberta de l'acordió a la recuperació del cançoner pirinenc

El llibre de Riera recorre els mil vessants d’aquesta obra imponent, però també les anècdotes de gairebé un segle intensament viscut. I, segurament, les unes no s’expliquen sense les altres. Blasco confessa que va ser viatjant pel món que va veure que "tothom és fill d’un país i d’una tradició concreta". I també va ser revelador "que copsés la potència evocadora de l’acordió diatònic a bord d’un vaixell bacallaner".

Molt més tard, voltant pels masos de muntanya com a tècnic d’agricultura, va intuir que aquells acordions abandonats que acumulaven pols a les golfes amagaven una història important: la d’"una gent que, enmig de condicions de vida duríssimes, van fer créixer una cultura, una manera de fer la festa i un repertori propi de cançons". I que ell, com Lomax o com els impulsors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, podia tornar-los la història.