Fidel Pallerols, novament a judici per haver inflat costos de cursos ocupacionals

L'empresari andorrà, que compleix condemna per desviar fons a UDC, és ara acusat de defraudar prop d'un milió d'euros

Successos i tribunalsL'Alt Pirineu

L'empresari andorrà Fidel Pallerols, que actualment compleix condemna de presó per haver desviat fons de la Unió Europea a UDC, s'ha enfrontat aquest dijous a un nou judici a l'Audiència de Barcelona. En aquest cas, la fiscalia i l'advocacia de l'estat l'acusen d'un frau fiscal que rondaria el milió d'euros, comès per tres empreses seves entre el 1996 i el 1998, segons informa l'ACN.

El mecanisme seria inflar artificialment el suposat cost de materials didàctics que les empreses compraven a la seva matriu andorrana, i així poder justificar les subvencions que rebia de la Conselleria de Treball.

Pallerols ha arribat a l'Audiència acompanyat de la seva advocada, Berta del Castillo, la seva parella i alguns excol·laboradors. Amb la cua tallada i més prim, és el primer cop que se'l veu públicament des del judici que a principis del 2013 va acabar en acord amb la fiscalia però que no va impedir que ingressés a presó el passat 23 de maig per complir set mesos de presó. Tot i així, el passat juliol li va ser concedit el tercer grau i ara està en règim obert.

Segons les acusacions públiques, Pallerols era el màxim accionista i administrador únic de tres empreses dedicades a formació ocupacional i no reglada: Andsa, Ceifsa i Teosa, amb seu a Catalunya, però dirigides des de La Seu d'Urgell i filials de la matriu andorrana Ceisa.

Es dedicaven a fer cursos subvencionats per la Generalitat, principalment d'informàtica, turisme i administració, cosa que no els aportava grans beneficis, segons ell, perquè cada subvenció l'havien de justificar amb una despesa. Però Pallerols ha explicat que els cursos els servien per actualitzar i millorar els materials educatius i així preparar la seva expansió a altres llocs de l'estat i de Sud-Amèrica.

Segons ha declarat al tribunal, la partida de despeses més important eren els salaris dels treballadors i després els materials educatius, àmbit en el qual la seva empresa volia excel·lir, fomentant l'ensenyament assistit per ordinador i llibres propis i de bona qualitat.

Però justament això és el que li servia per justificar costos en les subvencions i alhora deduir-los com a despeses en l'impost de societats, segons la fiscalia. El mecanisme era que les tres filials catalanes compraven a la seva matriu andorrana el material didàctic. Entre les tres empreses van pagar al voltant de 5 milions d'euros en tres anys per aquest concepte.

Notícies relacionades