Finalitza la intervenció arqueològica al jaciment del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell

La Consellera de Cultura de la Generalitat ha visitat la zona d'excavació, on s'ha pogut delimitar en tota la seva extensió una gran plaça empedrada dels segles XVII-XVIII, i s'han localitzat diversos murs i un forn de terrissaire del segle XVI. Ara es treballa per a la museïtzació de l'espai

Recentment ha finalitzat la tercera campanya d’excavació arqueològica al jaciment del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell. En aquesta nova intervenció, que es va iniciar el passat 30 de maig, s'ha pogut delimitar en tota la seva extensió una gran plaça empedrada dels segles XVII-XVIII, documentada parcialment en les actuacions dels anys anteriors (2020 i 2021), i s'han localitzat diversos murs i un forn de terrissaire del segle XVI.

El tinent d’alcalde Cultura i regidor de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament urgellenc, Carlos Guàrdia, ha explicat que "la intervenció arqueològica ha aportat més informació sobre l'evolució urbanística d'aquest sector de la Seu i el seu sistema defensiu, des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'Època Moderna, ja que, juntament amb el tram de muralla localitzat l'any passat, s'ha trobat una part del mur oriental del baluard del segle XVII que se situava en l'extrem nord-oest del recinte defensiu de la ciutat".

El tram de llenç de muralla baix medieval que va aparèixer l'any 2021 ja suma més de quinze metres lineals. Pel que fa al mur oriental del baluard del segle XVII conformava amb un altre fortí similar (que s'ubicava en aquest cas en el que avui en dia és la finca de Cal Montcasi, situada en el número 48 de l'avinguda de Joan Garriga i Massó) els "baluartillos" bastits l'any 1674 que esmentava el milanès Ambrosio Borsano (tinent general d'artilleria de l'exèrcit reial espanyol, destinat a Catalunya entre els anys 1673 i 1685) en referir-se a les fortificacions de la Seu en la seva obra Discurso general.

L'arqueòleg Òscar Augé ha assenyalat que aquesta darrera troballa "afegeix encara més valor al jaciment i ajudarà a definir millor el traçat de l'antic clos emmurallat". Així mateix, la localització de vestigis associats a una fase d'ocupació intermèdia d'aquesta zona, situada entre la fase medieval dels segles XIII i XIV (que presumiblement sembla que és la més antiga del jaciment), i la que representa la plaça (dels segles XVII-XVIII), "és de gran interès per conèixer l'evolució històrica i urbanística d'aquest sector de la Seu d’Urgell al llarg dels darrers 700 anys".

Visites escolars

L'equip de govern municipal s'ha mostrat “molt satisfet” per les noves troballes. Així mateix, ha valorat positivament la rebuda que ha tingut la iniciativa promoguda des de l'Espai Ermengol-Museu de la Ciutat per tal que alumnes de quasi la totalitat dels centres educatius de la ciutat hagin pogut conèixer el jaciment de la mà dels arqueòlegs que hi treballen. Les visites s'han perllongat durant gairebé tots els dies que ha durat la intervenció d'enguany i hi han pres part gairebé 200 escolars. Carlos Guàrdia ha valorat positivament el fet que els joves hagin pogut veure la feina que desenvolupa l'equip d'arqueòlegs en aquest jaciment i entendre "la importància d'aquest patrimoni i la seva conservació”.

Visita de la Consellera de Cultura

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, acompanyada de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana; el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, i el regidor de Cultura, Carlos Guàrdia, entre d’altres responsables polítics, va visitar dissabte el jaciment per tal de veure la feina realitzada al llarg de les diferents campanyes i constatar la voluntat de l'Ajuntament de projectar el jaciment com a espai patrimonial de la ciutat i integrar-lo en el marc del projecte de La Seu Medieval.

Els passos fets confirmen l'aposta que en el seu moment va fer l’equip de govern municipal, de conservar les restes descobertes l'any 2020, i promoure l'excavació de la resta del pati, de cara a la seva museïtzació i posada en valor posterior, tot integrant-lo discursivament en el projecte de promoció turística de La Seu Medieval. L'objectiu final és que tant la ciutadania urgellenca com les persones que visitin la ciutat puguin gaudir-ne, i conèixer el passat de la Seu d'Urgell.

Proposta museística

En aquest sentit, des del Consistori urgellenc ja s’ha contactat amb diferents despatxos d'arquitectes que han treballat en altres jaciments arqueològics, i en diversos béns immobles del patrimoni cultural, tant català com d'altres territoris, per tal que facin una primera valoració i proposta museística de l'espai, que ha d'incloure, entre altres, una solució arquitectònica per preservar els vestigis i estructures descoberts de les inclemències meteorològiques, i que aquests no es degradin. Mentrestant, el jaciment i les restes descobertes s'han tapat novament amb lones, de cara a protegir-les fins a la propera campanya d'excavació de l'any vinent.