Joan Besolí recorrerà a la justícia europea i es considera víctima col·lateral de l''Operació Catalunya'
L'empresari andorrà acusa de "maldat" la jutgessa Carmen Lamela i veu totalment insuficient la compensació de 70.000€ acordada ara per l'Audiència espanyola, pels dos anys de presó preventiva a què se'l va sotmetre fins que va ser absolt

L'empresari andorrà Joan Besolí, empresonat entre 2017 i 2019 juntament amb Sandro Rosell per ordre de la jutgessa espanyola Carmen Lamela, s'ha mostrat aquest dimarts "trist i decebut" per la indemnització de 70.000 euros que li ha reconegut ara l'Audiència Nacional, pels dos anys de presó preventiva a què se'l va sotmetre fins que va arribar el judici per un presumpte blanqueig de capitals. Finalment, després de tot aquest captiveri, va ser absolt per manca de proves,. En la mateixa operació també s'havia investigat l'alturgellenc Andreu Ramos, amic de Rosell, a qui també se l'havia investigat i detingut i se li havia registrat el seu domicili, tot i que en el seu cas va ser alliberat molt abans.
Besolí no ha dubtat a denunciar que es considera víctima col·lateral de l''Operació Catalunya', en què l'Estat espanyol va activar tots els seus mitjans legislatius, judicials i també extrajudicials -incloent el presumpte xantatge a dirigents bancaris andorrans- per intentar frenar l'ascens de l'independentisme i la convocatòria d'un referèndum a Catalunya. A més a més, atesa la indignació per aquesta mínima indemnització (els seus advocats reclamaven 4,6 milions €), adverteix que reivindicarà "una compensació justa" fins a arribar als tribunals europeus, pels irreparables danys morals i reputacionals que ha patit per culpa de l'actuació de la justícia espanyola. En aquest sentit, consultat per RAC1, ha exposat que "aquests 70.000 euros fa temps que els tenim gastats en advocats o en peritatges" i conclou que aquesta presumpta compensació "és 'pecata minuta'".
Joan Besolí ha reconegut que de l'Audiència espanyola n'esperava "una mica més d'humanitat", però ha acabat constatant que "fan la sentència com si estiguessin esmorzant al bar", i creu que els jutges del país veí que han dictat la sentència "no saben el que és dormir en un llit ple de xinxes", com el que denuncia que es va trobar quan el van internar a la presó de Soto del Real.
Lamela li va denegar les peticions "sense cap escrúpol ni mirament humà"
La sentència reconeix el dolor que li va causar la presó preventiva, però només admet danys de "caràcter lleu o moderat". Una valoració que Besolí qualifica de "surrealista". A més a més, ha recordat que la seva defensa va demanar fins a 12 vegades que se li aixequés la presó preventiva, o que almenys el traslladessin a Barcelona per poder visitar el seu fill, que poques setmanes abans del seu arrest havia patit un accident laboral que li va causar una paraplègia. Però Carmen Lamela sempre l'hi va denegar les peticions, subratlla, "sense cap escrúpol ni cap mirament humà ni personal", i ni tan sols l'hi va autoritzar amb vigilància policial.
De fet, Besolí va querellar-se contra la jutgessa, que malgrat aquesta i d'altres decisions polèmiques ha estat ascendida pel poder judicial espanyol i ara forma part del Tribunal Suprem. Precisament l'alt tribunal ja els la va tombar aquesta denúncia, i per això han decidit portar-la a Europa. Tenen previst fer el mateix amb la demanda per danys i perjudicis: "Nosaltres ara presentarem una reclamació al Suprem i, després, al Constitucional. Anirem fins al final", ha avisat. I recorda que quan van anar al Suprem per la querella els "va tocar al jutge Manuel Marchena", un altre dels magistrats espanyols més controvertits, i tenint en compte els seus antecedents el van recusar, però els van denegar la petició.
Per tot plegat, l'empresari conclou que no entén "la maldat de les persones, la maldat d'aquesta jutgessa (Lamela)" i el fet que "darrere d'ella, hi havia tres jutges d'una sala que validaven tot el que deia". I hi afegeix que "aquí hi havia una conxorxa", centrada en l''Operació Catalunya', i ell en va acabar sent "un dany col·lateral". Besolí acaba denunciant que aquells dos anys engarjolat de manera injusta li van canviar i "desordenar" la vida "d'una manera que és difícil tornar a ser una persona endreçada", per la qual cosa encara ara en pateix les conseqüències a nivell personal.
