Joan Ganyet advoca per la creació d'un Àmbit Funcional Pirineus-Andorra

El comissionat per a les Relacions Interpirinenques de la Generalitat n'ha parlat a les primeres Jornades de Cooperació Transfronterera, que s'han celebrat aquest mes a Andorra la Vella. Aquest espai suma uns 350.000 habitants entre Andorra, l'Alt Pirineu i Aran, l'Arieja i la part oest de Catalunya Nord

El comissionat per a les Relacions Interpirinenques de la Generalitat de Catalunya, Joan Ganyet, ha intervingut recentment a les primeres Jornades de Cooperació Transfronterera que s'han celebrat aquest mes de setembre a Andorra la Vella. La nova activitat va ser presidida per la ministra d'Afers Exteriors d'Andorra, Imma Tor, i el representant del Copríncep Episcopal, Eduard Ibáñez.

En la seva ponència, entre d'altres aspectes, Ganyet va definir aquesta cooperació com a "diplomàcia de la més extrema proximitat i veritablement efectiva" i va destacar com a actius dels Pirineus "un medi físic i un paisatge envejables, una rica història, una atractiva diversitat cultural, un Estat reconegut internacionalment i un turisme consolidat", però també va assenyalar els reptes existents com són "les dinàmiques econòmiques diferents entre les valls, un nivell d’equipaments notori però insuficient" i també "dèficits estructurals clars", entre els quals va assenyala les comunicacions viàries i ferroviàries. Per solucionar-ho, el polític urgellenc va dir que hi ha "dues possibles vies: conformar-nos amb el que tenim i procurar avançar cadascú amb la seva pròpia inèrcia", o "aplegar forces" o "bastir de comú acord una cooperació reforçada en els àmbits essencials", a més de "presentar davant del món i de la UE una imatge renovada del Pirineu".

Pel que fa al paper que hi ha de tenir Catalunya, Joan Ganyet advoca per crear un Àmbit Funcional Pirineus-Andorra, amb el qual "treballar colze a colze l’Alt Pirineu i Aran, el Principat d’Andorra, l’Arieja i la subprefectura de Prada (Alta Cerdanya, Capcir i Conflent)", perquè es tracta de "territoris que en major o menor grau comparteixen la condició de ser marginals en l’accelerat món contemporani". Entre les accions que ja s'han impulsat, la majoria auspiciades per la Unió Europea, va esmentar l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial i l’Hospital de Cerdanya i les accions conjuntes entre les valls del Tec i el Ter, però també les existents a d'altres zones dels Pirineus, com ara entre la província d'Osca i els Alts Pirineus occitans o entre la regió de Nova Aquitània, Euskadi i Navarra. 

Sobre com avançar en el futur i com encaixar la relació amb Andorra com a estat de fora la UE, el també exalcalde de la Seu considera que la referència ha de ser els Alps perquè, afirma, "ens porten dècades d’avantatge" pel que fa als acords existents amb Suïssa, com són l’Espai Mont-Blanc (entre França, Itàlia i Suïssa) o l’anomenada Regió Insúbrica, formada pel Ticino -el cantó helvètic de parla italiana- i les províncies italianes de Como, Varese, Lecco i Novara. Ganyet explica que aquests ens alpins transfronterers "gestionen temes que ens toquen molt de prop, com els fluxos de treballadors transfronterers o la nova connexió ferroviària transnacional Mendrisio-Varese.

En aquesta línia, Joan Ganyet remarca que "cap de les entitats participants ha de perdre res del que ja té", però creu que tots ells han de tenir "una mirada ampla transfronterera ens permetrà anar més lluny", tenint en compte que la proposta d'Àmbit Funcional Pirineus-Andorra sumaria uns 350.000 habitants i uns 12.700 km2, que equivalen a prop d'un terç de la superfície de Suïssa. Una suma que creu que donaria "projecció exterior, un notable increment de la visibilitat davant la UE i la possibilitat molt més alta d’obtenció de fons comunitaris".

El comissionat hi afegeix que ara ja hi ha alguns exemples d'aquesta cooperació, com ara la promoció conjunta de parcs naturals d'aquesta zona transfronterera: els PN de l’Arièja, dels Pirineus Catalans (Alta Cerdanya i Capcir), de l’Alt Pirineu, del Cadí–Moixeró, del Montsec, d’Aigüestortes, de la Vall de Sorteny i de les Valls del Comapedrosa, que plegats es converteixen en "un destí molt atractiu per a qualsevol amant de la natura". Un segon exemple, indica, és l'actual candidatura davant la UNESCO sobre els orígens d'Andorra com a país, que inclou la Catedral de la Seu, Casa de la Vall i el Castell de Foix. I el tercer, el projecte Tramvalira per unir Andorra la Vella i la Seu d'Urgell amb un tren-tramvia. 

Per acabar, Joan Ganyet va animar Andorra a "reflexionar de forma estructurada amb els veïns muntanyencs sobre el futur de la nostra part del Pirineu, sobre les sinergies que es poden obtenir treballant conjuntament i sobre el reforçament de la nostra presència a Europa i al món".