Joan Talarn, reelegit president de la Diputació de Lleida

El candidat d'ERC ha estat investit fruit de l'acord de la seva formació amb el PSC, UA i Ara-Pacte Local. Celestí Vilà s'estrena com a representant de l'Alt Urgell amb Junts, que tot i ser el grup amb més diputats estarà a l'oposició

PolíticaL'Alt Urgell
Joan Talarn rep la vara de president de la Diputació de Lleida de mans de Celestí Vilà, que ha presidit la Mesa d'Edat (Foto: Diputació de Lleida)
Joan Talarn rep la vara de president de la Diputació de Lleida de mans de Celestí Vilà, que ha presidit la Mesa d'Edat (Foto: Diputació de Lleida)

Joan Talarn enceta el seu segon mandat com a president de la Diputació de Lleida. El principal representant d'ERC a la corporació provincial ha estat investit aquest dimarts al matí, al ple de constitució de la legislatura 2023-2027, després que la seva candidatura ha rebut el vot favorable del seu grup -que des d'ara té 8 diputats- i també dels 3 electes del PSC, del diputat d'Unitat d'Aran i de la diputada d'Ara-Pacte Local, agrupació vinculada al PDeCAT. Totes quatre formacions ja havien anunciat un acord de govern amb el qual sumen 13 dels 25 escons.

Aquest pacte deixa a l'oposició la formació amb més representants, Junts (10 diputats), després que no ha prosperat l'oferta que havien fet a Esquerra per revalidar l'acord de la legislatura passada però compartint la presidència de l'ens. També serà a l'oposició el PP, que torna a la institució amb 2 diputats. Entre els representants de Junts hi haurà des d'ara l'alcalde d'Organyà, Celestí Vilà, que ocupa l'escó corresponent al partit judicial de la Seu d'Urgell, que fins ara havia ostentat Antoni Navinés. A la sessió d'aquest dimarts, Vilà ha estat l'encarregat de presidir la Mesa d'Edat, juntament amb el regidor balaguerí Marc Solanes, per constituir els grups i escollir el president.

En el seu discurs de presa de possessió, Joan Talarn ha assegurat que en el nou mandat "canviaran persones i sensibilitats polítiques" però que volen mantenir la mateixa línia d'actuació que aquesta legislatura passada, en què han governat en coalició amb Junts. En tot cas, Talarn afirma que volen "començar una segona etapa de governança republicana" i que la feina dels diputats de les quatre formacions de govern serà "unitària". El reelegit president ha defensat la decisió d'eliminar els "ajuts directes discrecionals" en benefici d'un sistema de repartiment dels fons "sobre bases equitatives, públiques i transparents i objectivables", a més de "reconèixer l'autonomia municipal a l'hora de decidir la destinació de la inversió a cada poble, amb criteris de discriminació positiva, en favor dels municipis en risc de despoblament o que pateixen el condicionant de viure en l'entorn de muntanya".

Sobre l'oposició, el president els ha demanat "col·laboració i treball conjunt en l'objectiu municipalista". Alhora, ha celebrat que el saló de plens "es lliuri" de la presència de la "dreta més extrema", en referència a Vox, perquè creu que aquesta manera "el seu discurs racista, homòfob i negacionista quedarà lluny dels debats".

Valoració dels grups de govern

En la mateixa línia que Talarn, la portaveu d'ERC, Estefania Rufach, ha anat una mica més enllà en el seu discurs i ha justificat el pacte amb els socialistes, UA i el grup vinculat al PDeCAT per "evitar tornar a dècades d'una forma de governar determinada, que no es canvia en un sol mandat". Un mètode que atribueix als antics governs de CiU en què considera que "els alcaldes havien d'anar a la Diputació a pidolar ajuts". Quant a les crítiques rebudes per haver pactat amb el PSC, tant Talarn com Rufach han volgut insistir que des d'Esquerra volen mantenir "ferm" el compromís per la independència de Catalunya i que no defugiran, afirmen, el "compromís amb la nació de manera decidida i establint complicitats amb el món local".

A la intervenció dels altres grups que conformen el nou govern, la portaveu del PSC, Cristina Morón, ha defensat la "lleialtat" a l'acord signat i ha dit que l'abordaran "sense complexes" i amb col·laboració institucional, "amb el govern català però també el de l'Estat". Una lleialtat que confia "que generi grans projectes pel territori i el país".

Juan Antonio Serrano, que exercirà de diputat d'UA, ha dit que durant la legislatura estarà al servei de la institució amb un programa en què des de la seva formació, associada amb el PSC, volen posar l'accent en la defensa de la cultura i la llengua aranesa, a més de la millora dels pobles aranesos i l'aposta per l'economia i el turisme al Pirineu.

Rosa Pujol, diputada d'Ara-Pacte Local, ha manifestat que el mandat que comença "ha de ser el de la consecució dels objectius iniciats ara fa quatre anys". Pujol, que a l'anterior mandat ja ha estat vicepresidenta formant part del grup de Junts, ha defensat el pacte del PDeCAT amb ERC, el PSC i UA per "donar estabilitat" a la institució i ha assegurat que volen fer "que la governança funcioni bé i doni resposta a les demandes dels alcaldes" tot i admetre que "no serà fàcil".

Oposició en observació

L'alcalde de Guissona i nou portaveu de Junts a la Diputació, Jaume Ars, ha expressat que no és el govern que haguessin volgut, tenint en compte que ells són el grup majoritari, però ha assegurat que faran una "oposició activa" i buscaran l'entesa "sempre que sigui possible", després que "l'aritmètica dels pactes" els ha deixat fora d'un govern en què creu que la seva formació "mereixia" ser-hi. Malgrat això, ha explicat que han decidit votar en blanc a la investidura per tal de "donar un marge a l'equip de govern", si bé esperen que aquest vot de confiança "sigui correspost". Ars hi ha afegit que escoltaran la gent i faran "pedagogia".

Finalment, Xavier Palau, del PP, ha garantit compromís amb el govern de la Diputació "si no es prioritzen els objectius ideològics per davant dels interessos dels municipis". Palau ha celebrat que els populars hagin recuperat la presència a la cambra, després que aquesta darrera legislatura no hi havien tingut cap diputat.

16 diputats s'estrenen en el nou mandat

Celestí Vilà i Marc Solanes, que han presidit la Mesa d'Edat com a diputats més gran i més jove, són dos dels 16 electes que s'estrenen a la corporació provincial. Per tant, només segueixen 9 diputats de la legislatura passada.

La formació que incorpora més diputats nous és la coalició Junts-Impulsem. A més de Celestí Vilà, Marc Solanes i Jaume Ars, els representants que s'incorporen per aquest grup són Rosalia Carnicé, regidora de Mollerussa; Elis Culell, regidora de Solsona; Núria Palau, regidora de les Borges Blanques; Manel Solé, alcalde de la Granja d'Escarp, i Antoni Carré, alcalde de Benavent de Segrià. Completen la formació repetint legislatura Rosa Maria Perelló, regidora de Tàrrega, i Joan Giralt, alcalde d'Alpicat.

Per ERC entren 3 diputats nous: Sandra Marco, alcaldessa de Soses; Òscar Martínez, alcalde de Ciutadilla, i Sandra Castro, regidora de Lleida. A banda de Joan Talarn (regidor a Bellvís) i Estefania Rufach (alcaldessa d'Os de Balaguer), segueixen de l'anterior legislatura Jordi Verdú, alcalde de Corbins; Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur, i Josep Ramon Fondevilla, alcalde de Soriguera. Baró i Fondevilla representen respectivament els partits judicials de Tremp i Sort.

El PSC compta amb dos diputats nous: Cristina Morón, que és regidora a Lleida, i Fermí Masot, alcalde d'Aspa. Repeteix Agustí Jiménez, alcalde de Torre-serona. I Unitat d'Aran està representada per l'alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano. El PP, a més de Xavier Palau (regidor de Lleida), també compta amb Joan Simeón, electe de Mollerussa. Finalment, l'única representant d'Ara-Pacte Local, Rosa Pujol, és l'alcaldessa d'Aitona.

Ple de constitució de la Diputació de Lleida per la legislatura 2023-2027 (Foto: ACN)
Ple de constitució de la Diputació de Lleida per la legislatura 2023-2027 (Foto: ACN)
Diputats i diputades de la nova corporació provincial (Foto: Diputació de Lleida)
Diputats i diputades de la nova corporació provincial (Foto: Diputació de Lleida)

Notícies relacionades