Jordi Hereu advoca per diversificar, descentralitzar i desestacionalitzar el turisme

A la segona jornada de la Trobada Empresarial, el ministre d'Indústria i Turisme afirma que l'interès creixent per visitar Europa és una oportunitat pel Pirineu, però que per aprofitar-ho cal deixar d'apostar per la quantitat i fer-ho per la qualitat

El ministre d'Indústia i Turisme del Govern espanyol, Jordi Hereu, considera que l'interès creixent per visitar Europa és una oportunitat per diversificar, descentralitzar i desestacionalitzar el turisme tant al Pirineu com al conjunt de Catalunya, però que en aquest canvi cal apostar per la qualitat i la sostenibilitat, i no per la quantitat i la concentració com s'ha fet fins ara. Hereu ha encetat aquest divendres al matí la segona i última jornada de la Trobada Empresarial al Pirineu.

Durant la seva intervenció, Jordi Hereu ha exposat que "l'any passat es van moure al món 1.300 milions de visitants, i el 55% van venir a Europa", on tant Catalunya com Espanya segueixen sent un dels principals focus d'atracció de turistes, tal com ho demostra que al 2023, superada ja la pandèmia, van venir a l'Estat 85 milions de visitants, el 14% més que l'any anterior, i van gastar de mitjana un 22% més. El ministre atribueix aquest atractiu a que actualment Europa "és el model de llibertat al món", però adverteix que això requereix gestionar-ho i governar-ho bé i que ara "el més important és la qualitat, la sostenibilitat i que aquesta activitat reparteixi beneficis a la societat, amb millors salaris", enfront d'una demanda creixent i que cal evitar que es desbordi com ja ha passat en molts destins, tant urbans com de muntanya o platja.

Per això, el també exalcalde de Barcelona veu necessari "repartir el turisme per tota la península i evitar concentrar-ho en llocs molt concrets" i creu que això "és una oportunitat pels Pirineus", sempre i quan es treballi per preservar el seu principal atractiu, que considera que és el paisatge. Sobre el malestar creixent que genera la massificació turística, Hereu conclou que "és molt difícil dir que no vinguin, perquè els aeroports seguiran oberts i ara tothom busca per internet", però que "l’atractiu del país és imparable", i recorda que "el turisme és una quarta part de la riquesa del país" i el veu com "una base pel model social". I sobre un dels elements que generen més polèmica actualment, els habitatges turístics, advoca per "governar el turisme" i que ajuntaments i governs tinguin "la capacitat de decidir quin turisme tenim a cada lloc", perquè "és molt diferent el centre que Barcelona o Palma que el Pirineu" i en tots els casos els responsables locals han de "tenir la potestat per limitar-ho, perquè si hi ha una demanda infinita pot col·lidir amb el dret a l’habitatge dels residents".

Veure la publicació a Facebook

 

El PERTE s'amplia a petites i mitjanes empreses

Tot i aquestes propostes per redefinir el turisme, Jordi Hereu ha volgut posar l'accent en la necessitat de diversificar l'economia i, de fet, la primera part de la ponència l'ha dedicat a la "reindustralització i relocalització d’activitat productiva", perquè arran de la pandèmia i la crisi de preus i subministraments Europa "ha redescobert la importància de produir més a prop".

Per fer-ho, veu necessari avançar en "més innovació, salaris més dignes i una societat més cohesionada", i creu que es pot aconseguir amb instruments com els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). Sobre aquesta línia d'ajuts, precisament, Hereu ha anunciat que aquesta setmana vinent s'obrirà una nova línia més àmplia que fins ara, per tal que se'n puguin beneficiar petites i mitjanes empreses i no només grans grups empresarials com fins ara. I ha avançat que entre els objectius del PERTE hi ha la descarbonització i els incentius al vehicle elèctric, el sector naval o la indústria agroalimentària, entre d'altres. Sobre la transició energètica, el ministre hi ha afegit que Espanya està esdevenint "líder en generació de noves energies i s’ha d’aprofitar", perquè d'aquesta manera "s’ha deixat de ser un racó d’Europa per passar-ne a ser porta d’entrada en energia". 

Tot i això, el representant del Govern espanyol creu que aquest avenç només es possible si es preserva "el model social europeu, que és la principal aportació d’Europa al món". Per això, demana "construir socialment, amb una nova estratègia concertada en què les empreses són peça fonamental, com a exemple de lluita, resiliència i èxit", tot defensant "els valors d’Europa". Per Hereu, durant la pandèmia i el confinament "tothom va prendre consciència de la importància que al supermercat arribin aliments, i que hi ha una cadena perquè això passi", i "pel futur de les ciutats, cal tenir un país amb molta activitat arreu del territori".

En un altre ordre de coses, Jordi Hereu ha dit que confia que la Xina no augmenti els aranzels a aliments europeus com la carn de porc, un sector molt important a tot l'interior de Catalunya. En aquest sentit, s'ha mostrat en contra de la proposta d’augmentar notablement els impostos als cotxes elèctrics xinesos. Hereu considera que les relacions comercials entre Europa i la Xina s’han de basar en la igualtat i s'ha de garantir que hi hagi reciprocitat entre les dues potències, però creu que cal evitar d’entrar en una escalada d’imposició d’aranzels perquè acabaria perjudicant ambdues parts.

El matí s'ha completat amb la denominada 'Taula IBEX’, en què hi han intervingut el director general d’Endesa a Catalunya, Enric Brazis, i el president d’Enagás, Antonio Llardén, que han defensat avançar en un mercat energètic europeu i en “la descarbonització, la seguretat de subministrament i uns preus raonables”. Llardén ha dit que “després de la invasió russa d'Ucraïna, Europa va crear una política energètica comuna per primera vegada, basada en la sobirania energètica, la seguretat de subministrament i uns preus raonables”.

De la seva part, el conseller delegat de Merlin Properties, Ismael Clemente, ha manifestat que el sector immobiliari necessita "adaptar-se a la societat" i lamenta que actualment hi ha un estoc massa gran d'edificis que es fan servir com a oficines, cosa que atribueix a que això facilita als propietaris "que no tinguin problema per a cobrar i per a executar el contracte en cas d’impagament”. Per això, Clemente demana una millor regulació d’aquesta disfunció per tal d’alliberar més habitatges.