Jornada sobre maneig i benestar del Cavall Pirinenc Català a l'Escola Agrària del Pirineu

El curs, que es durà a terme el 6 de setembre, anirà a càrrec del veterinari Xavi Ros i el president de la Fundació Cavalls del Pirineu, Toni Bergua

Agricultura i ramaderiaL'Alt Urgell
Cavall Pirinenc Català
Cavall Pirinenc Català

L'Escola Agrària del Pirineu organitza el divendres 6 de setembre una jornada tècnica de maneig i benestar del Cavall Pirinenc Català (CPC). La formació, adreçada als ramaders i ramaderes, anirà a càrrec de Xavi Ros Gaspar, veterinari i identificador de CPC i vocal de la FECAPI (Federació Catalana de Cavall Pirinenc Català), i Toni Bergua Macias, president de la Fundació Cavalls del Pirineu.

El programa inclou una xerrada sobre la morfologia de la raça, veient la seva evolució des de l'origen i aprenent des de l'escolta i el fer dels antics ramaders, fins a l'adaptació a l'època actual. En una segona part, es treballarà la conducció de l'èquid, com pujar-lo i baixar-lo del remolc, i la resolució de conflictes en tasques més complicades com ara xipar, vacunar o desparasitar, entre d'altres.

Les persones interessades a participar en la jornada tècnica cal que s'inscriguin a través d'Internet. Per a més informació es pot contactar amb l'EA del Pirineu al telèfon 973 35 23 58 o al correu electrònic [email protected]

Funció exclusiva de producció càrnia

El Cavall Pirinenc Català (CPC) és una raça equina localitzada en set comarques dels Pirineu i Prepirineu catalans, destinada principalment a la producció de carn i de forma secundària a activitats turístiques i lúdiques. Aquesta raça sorgí a partir dels encreuaments de l’antic Cavall Català —raça eumètrica de tir lleuger extingida a mitjan el segle XX— amb races pesades europees, principalment Bretons, Comtois i Ardenesos, i ha mantingut les seves qualitats de rusticitat, adaptació al terreny i bona fertilitat. 

Com a conseqüència del seu origen racial multiètnic, presenta una gran diversitat morfològica. No obstant això, les especials característiques orogràfiques i ambientals del Pirineu, van acabar conferint a aquest bestiar mestís un segell més o menys particular i característic.