La Batllia jutja Vanessa Mendoza per desprestigi a les institucions d'Andorra
La presidenta d'Stop Violències creu que se l'"està renyant" per la seva participació l'any 2019 al Comitè de l'ONU per a l'eliminació de les discriminacions envers les dones. La fiscalia, en canvi, considera que va difamar contra…

La presidenta d'Stop Violències creu que se l'"està renyant" per la seva participació l'any 2019 al Comitè de l'ONU per a l'eliminació de les discriminacions envers les dones. La fiscalia, en canvi, considera que va difamar contra funcionaris públics i va superar els límits de la llibertat d'expressió
La presidenta de l'associació Stop Violències, Vanessa Mendoza, que defensa la despenalització de l'avortament al Principat, ha declarat aquest dilluns a la Batllia andorrana per la denúncia en què se l'acusa d'un delicte contra l'honor, per haver desprestigiat el Govern i les institucions del país a escala internacional. L'acusació té a veure amb la intervenció que va dur a terme l'any 2019 en el Comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació envers la dona.
A la porta dels jutjats, Mendoza ha dit als mitjans assistents que té la sensació que se l'"està renyant" pel que fa dir en aquella intervenció, en què va assenyalar els funcionaris de l'executiu andorrà per la prohibició de l'avortament al Principat. La sessió s'ha centrat a analitzar si les expressions que recull l'informe que va presentar davant l'organisme, com a presidenta de l'associació Stop Violències, s'emparen o van més enllà de la llibertat d'expressió.
L'advocat de l'activista establerta a Andorra, Miquel Bellera, ha argumentat que des del seu punt de vista no se la pot acusar pel fet que, segons ha reconegut, en la seva intervenció davant l'ONU no es va ajustar a "tota la veritat", i afegeix que des del seu punt de vista mentir no pot ser considerat com un delicte. Bellera creu que amb aquesta imputació es "vulnera el dret a la llibertat d'expressió" a l'hora de reivindicar la despenalització de l'avortament.
Des de la fiscalia, en canvi, creuen que en aquella intervenció Vanessa Mendoza va superar amb escreix els límits d'aquesta llibertat i que va difamar greument contra funcionaris públics amb unes afirmacions que, subratllen, no ha pogut demostrar amb fets en la declaració d'aquest dilluns. Per aquest motiu, demanen per a l'acusada una multa de 6.000 euros i que pagui una indemnització de 6.000€ més per al Govern com a part perjudicada, a més d'una inhabilitació de sis mesos per exercir qualsevol càrrec públic. El fiscal considera que les afirmacions que l'activista va fer en seu de l'ONU contra les institucions andorranes contenien "un menyspreu temerari a la veritat".
El Govern sosté que el judici no té "res a veure" amb el procés de despenalització de l'avortament
En relació amb aquest cas, i com a part afectada, el ministre portaveu del Govern d'Andorra, Guillem Casal, ha volgut subratllar que aquest judici "no té res a veure amb la situació de l'avortament ni amb la defensa de l'avortament ni amb la pertinença a una associació concreta", perquè entén que "són dos fets totalment diferents, que sí que concorren en el temps però que no tenen res a veure ni en fons ni en la forma". Casal considera que amb aquesta denúncia no s'està perseguint el feminisme ni cap associació, com addueix Mendoza, sinó que s'estan jutjant unes declaracions que la fiscalia ha valorat com a difamatòries i s'està determinant si l'acusada pot demostrar amb fets allò que va dir davant una de les institucions amb més rellevància mundial com és l'ONU.
Preguntat pel debat sobre la despenalització de l'avortament, Guillem Casal ha confirmat que actualment el Govern treballa per "trobar l'encaix dins l'arquitectura institucional" del coprincipat, per tal que "s'exclogui la dona de la tipificació en el codi penal". El portaveu ha recordat que el setembre passat el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d'Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, ja "van dir que és un treball en què tots els actors implicats s'emplaçaven a treballar-hi des de la discreció i la tranquil·litat per poder-hi trobar l'encaix necessari". Casal hi ha afegit que "això és el que s'està fent".





