La CUP votarà en contra dels pressupostos 2022 de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell

El grup municipal addueix pèrdua de confiança cap a l'equip de govern pel que fa a les seves propostes sobre partides d'habitatge, zona blava, gestió "100% pública" de la residència i "visió feminista de l'urbanisme". Els nous comptes…

Economia i turismeLa Seu
Roda de premsa del grup municipal de la CUP de la Seu
Roda de premsa del grup municipal de la CUP de la Seu

El grup municipal addueix pèrdua de confiança cap a l'equip de govern pel que fa a les seves propostes sobre partides d'habitatge, zona blava, gestió "100% pública" de la residència i "visió feminista de l'urbanisme". Els nous comptes municipals s'han de debatre al plenari d'aquest dimarts

El grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha comunicat que votarà en contra dels pressupostos municipals del 2022, que s'han de debatre al ple ordinari de desembre, demà dimarts al vespre. La formació cupaire ha justificat aquest posicionament, principalment, per la "pèrdua de confiança" cap a l'equip de govern, format per Junts i ERC, després que ara fa just un any els comptes es van aprovar, per primer cop en dècades, amb el consens de tots els partits presents al consitori.

Aquest cap de setmana, en roda de premsa, la portaveu de la CUP, Xènia Antona, ha explicat que l'any passat van voler "fer un vot de confiança davant la situació de crisi social, econòmica i sanitària viscuda i davant els acords als que es van arribar". Antona ha recordat que llavors ja van matisar que aquella proposta no era la que ells volien, però van valorar que "avançaven en algunes partides per a nosaltres imprescindibles en el model de ciutat i de societat per a la que treballem" i per això hi van donar suport. Entre aquests punts, esmenta que van pactar una partida de 510.000 euros en habitatge, dels quals 250.000 per a habitatge social i públic, a més d'un compromís de gestió i titularitat d'una nova "residència 100% pública", un estudi de municipalització de la zona blava, la no ampliació d'aquesta àrea d'aparcament de pagament i, encara en urbanisme, incloure-hi el que qualifiquen de "visió feminista en l’urbanisme". Tanmateix, la regidora anticapitalista creu que "a data d’avui, aquests acords encara estan lluny de complir-se" perquè, pel que fa a la zona blava, "de moment s’amplia un any més la concessió i l’estudi demanat de revisió es presenta a finals de desembre, amb una impossible aplicació per a l'any 2022". També addueix que "no es guarda la partida de 500.000 euros en habitatge del pressupost 2021" i que tampoc no s'ha avançat en els altres dos temes esmentats.

La CUP, d'altra banda, ha assegurat que han sigut "expulsats d’espais decisoris de projectes estratègics, com el nou Hospital", perquè "l’equip de govern, juntament amb Compromís, han anul·lat la 'Taula del model Sanitari', a la qual es convocava i hi havia tots els partits polítics i també representants professionals dels diversos serveis a nivell de sanitat al nostre territori". Aquest espai, hi afegeixen, havia de "treballar i definir el model sanitari que ha de tenir el nostre territori davant l’anunci de liquidació del Patronat de la Fundació Sant Hospital que es va produir la primavera del 2021", i ha estat substituït pels altres grups -que sumen 15 dels 17 regidors- per "una comissió paral·lela per decidir del model de l'hospital, juntament amb l’elecció dels seus expertes assessors" que els cupaires consideren que "no són del territori i són propers a empreses vinculades a la Sanitat i a la privatització del servei públic". Xènia Antona creu que "ha estat una jugada bruta, que demostra que treballen d’una manera opaca, deixant-nos al marge de decisions en projectes estratègics", i recorda que el seu partit "sempre va defensar la necessitat de dissoldre la Fundació Sant Hospital per acabar amb un model de gestió i governança caduca", com també "la integració de l’Hospital a la xarxa pública i la construcció d’un nou hospital. Unes demandes que, conclou, "tot i haver sigut ignorades primer i ridiculitzades després, ara són àmpliament compartides a la comarca". En aquest sentit, conclou que hi ha "una voluntat que la CUP no hi participi perquè és l’únic partit que defensa inequívocament un sistema sanitari 100% públic, que acabi amb la mercantilització i privatització de serveis".

En la mateixa línia, el grup municipal afirma que han "sigut menystinguts" pel que fa a la proposta de Centre de Recerca de la Llet i el Formatge, perquè a la primera reunió de la taula de treball van ser "els únics" que no van rebre el principal document de debat.

Tot i l'anunci d'aquest vot en contra, la CUP ha dit que volen "fer visibles" les seves propostes pels nous pressupostos. En habitatge, creuen que cal "blindar els habitatges que es construiran o adequaran amb diner públic per a ús social" i que això ha de passar perquè siguin "de propietat pública" i que "el seu cost per als usuaris vagi vinculat als ingressos de la unitat familiar, i allunyar-nos de considerar habitatge reduït, subvencionat o assequible". En aquest punt, tot i que enguany s’ha rebut l’edifici de Cal Pensament i s’invertirà fins a 1 milió d’euros en crear habitatge", interpreten que "això suposa completar la meitat dels ingressos destinats a habitatge social i públic per a una legislatura" i que "cal un pla per rehabilitar i fer habitatge social al centre històric" a més de "planificar les futures inversions necessàries".

Quant a l'Hospital, Xènia Antona ha reiterat que veuen "inqüestionable la gestió, titularitat i provisionament 100% públic de la Sanitat", per la qual cosa volen "dissoldre la nova comissió bilateral creada" i, en el seu lloc, "potenciar i treballar el model sanitari del territori a través de la 'Taula del model Sanitari', on hi estiguin quedem representats tots els partits polítics i també professionals sanitaris del nostre territori". I de la Residència, proposen dotar ja el projecte amb un pressupost i fer gestions per a la seva execució.

Finalment, la CUP demana novament "conèixer per què, i en què, ens beneficia mantenir una empresa pública com és HIULS, perquè creuen que "mai no hi ha hagut voluntat política" per fer aquest debat. Els anticapitalistes són partidaris de "dissoldre" aquesta societat municipal i "integrar-la de facto a l'Ajuntament, per millorar-ne el control, perquè la fiscalització sigui més transparent i perquè les treballadores estiguin clarament subjectes a drets laborals".

Notícies relacionades