La dualitat i la necessitat d'acords marquen el balanç de les eleccions al Congrés a la Seu i l'Alt Urgell

Joan Barrera celebra el "gran resultat" del PSC i creu que ara "s'obre un ventall complicat de pactes". Jordi Fàbrega constata el retrocés de Junts però remarca que ara són decisius i no pactaran "a canvi de res". Carme Lostao valora que ERC no esperava aquests resultats i creu que s'ha votat en clau estatal. Arnau Quingles atribueix la davallada de la CUP a que no han pogut fer arribar bé el seu missatge

La dualitat a nivell estatal entre els blocs de dreta i esquerra, l'augment notable de l'abstenció, la necessitat de pactes que s'obre amb els resultats generals i el paper que hi poden tenir ara els partits d'àmbit purament català han marcat la valoració de les eleccions al Congrés que han fet aquest dilluns els partits amb presència estable a la Seu i a l'Alt Urgell o que presentaven candidats locals. El PSC-PSOE ha estat la formació més votada a la capital i a set termes més de la comarca, mentre que Junts ha estat la preferida en deu dels dinou municipis alturgellencs. ERC, guanyadora dels anteriors comicis tant a nivell local com català, ha quedat en segon o tercer lloc en moltes poblacions i aquesta vegada només ha estat la primera a les Valls de Valira -empatada amb els socialistes- i a Arsèguel.

En nom del PSC, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha valorat les dades com "un gran resultat" perquè han guanyat tant a la ciutat com al conjunt de Catalunya. Barrera creu que en aquest fet hi ha influït el mur que s'havia demanat de fer per evitar que PP i Vox sumessin majoria absoluta, una possibilitat que creu que "a Catalunya ens podria perjudicar en molts temes importants". Per tant, el representant socialista entén que "s'ha de llegir en aquest sentit", com a "vot anti-PP i anti-Vox al territori català", però també "per la seriositat del PSC aquests darrers anys".

Tanmateix, sobre el fet que PSOE i Sumar tampoc no puguin conformar majoria absoluta sense d'altres suports, Joan Barrera constata que ara "s'obre un ventall complicat de pactes, gran i difícil de quadrar", si bé espera "que el que surti sigui el millor per la Seu i per Catalunya. El batlle urgellenc opina que "necessitem una col·laboració estreta entre administracions" i ha posat d'exemple el fet que aquesta darrera legislatura l'Estat s'ha compromès a aportar 3 milions d'euros per a la futura residència de gent gran de la Seu. Per això, considera que "depenent de qui hi hagi o no, ens juguem que l'Estat financiï aquesta o d'altres coses".

Pel part de Junts, el seu portaveu a l'Ajuntament de la Seu, Jordi Fàbrega, conclou que aquesta vegada "la gent ha comprat o validat aquesta dicotomia entre dretes i esquerres que els partits unionistes espanyols han volgut posar de manifest durant la campanya, amb el vot útil cap al PSC-PSOE per evitar la dreta". Això creu que explica "aquesta pujada important del PSC a Catalunya" i "aquesta abstenció que des de diferents sectors de l'independentisme s'ha promogut d'una manera molt important" i, des del seu punt de vista, "molt exagerada". Fàbrega hi afegeix que això també ha marcat, entre d'altres coses, "la baixada molt important de la CUP, i molt i molt important d'ERC". En aquesta línia, admet també la davallada de Junts, tot i que creu que són "qui millor ha resistit" d'entre les formacions sobiranistes, perquè ha estat "menys significativa que la baixada que han tingut la CUP i sobretot Esquerra".

A escala estatal, Fàbrega coincideix a dir que ara hi ha "un resultat incert, en què els partits que s'anomenen d'esquerres no sumen, i els d'extrema dreta o dreta extrema tampoc no sumen". En aquest context, el també diputat al Parlament assenyala que ara "els set diputats de Junts són decisius", però adverteix que aquests vots "no els donarem a canvi de res", tal com ja han dit "per activa i per passiva", indica, la reelegida portaveu Míriam Nogueras i el president exiliat Carles Puigdemont. En aquest sentit, el regidor urgellenc subratlla que encara hi ha "un conflicte polític entre Catalunya i Espanya" i entén que cal "resoldre políticament aquest conflicte, si volen que Junts es presti a permetre la governabilitat a Espanya". Fàbrega recorda que hi segueix havent exiliats i que "se segueix sense donar validesa al referèndum de l'1 d'octubre". I ha reblat que "aquestes són les línies vermelles que Junts demanarà: la solució política a un conflicte polític".

Des d'ERC han fet la seva valoració aquest dilluns a la tarda, mitjançant la número 2 al Senat, Carme Lostao, que finalment no ha obtingut l'escó. Lostao no ha dubtat a afirmar que "no són els resultats que Esquerra esperava, ni a nivell comarcal ni nacional", malgrat l'evidència que "l'abstenció ha augmentat i la participació ha estat menor". La portaveu republicana a Oliana creu que "és probable que alguns dels nostres votants s'hagin quedat a casa", però reitera que "sigui com sigui, no són els resultats esperats, ni molt menys", i apunta que un dels factors decisius pot ser "que la gent ha votat en clau espanyola, contra la dreta o l'extrema dreta amb aquesta por que poguessin venir".

En aquest balanç, Lostao indica que cal tenir en compte igualment "que per al conjunt de l'independentisme el panorama actual era molt diferent del de 2019". I acaba remarcant que ara la seva formació té "la necessitat de replantejar coses, de refer ponts i d'estendre la mà a la resta d'independentistes", alhora que estaran amatents per saber què passa amb la formació del nou govern estatal.

També des d'Oliana, el candidat número 4 de la CUP al Congrés, Arnau Quingles, ha reconegut la davallada i l'atribueix que "a nivell comarcal potser han faltat recursos per fer arribar el missatge a tot arreu". També addueix que "ha sigut una campanya en les dates que ha sigut, encarada de pressa i corrents". Quingles opina que "el context general de l'independentisme no ha jugat a favor i la gent s'ha vist una mica empesa pel vot útil a opcions com el Partit Socialista o fins i tot Sumar".

Tot i això, el nou regidor olianès augura que ara s'obre un escenari incert i no descarta que calgui anar a unes noves eleccions. Unes opcions que creu que depenen "del paper que vulgui fer Junts i de si fa un canvi de posició". I hi afegeix que pensa "que és un escenari que al PSOE no li desagrada perquè, tot i que no variaria gaire el panorama electoral, potser a ells els afavoriria una mica uns nous comicis".

De la seva part, Enric Riu, que ha estat candidat de Sumar-En Comú Podem, no ha fet valoració dels resultats i s'ha remès al balanç fet per la cap de llista, Elena Ferre, que ha declarat que el resultat d'aquest diumenge "posa el focus d'atenció i reflexió sobre les possibles causes que han portat a aquest fet", en al·lusió a l'absència de majoria absoluta del PP i Vox però també de la seva formació i el PSOE. Ferre, tot i això, valora bé el fet d'haver quedat "per sobre de l'extrema dreta" a la demarcació, si bé lamenta que durant la campanya han pogut constatar la manca de participació activa per part de la població.