La Federació Catalana d'Escacs ha anunciat la concessió, a títol pòstum, de la insígnia de plata de l'ens a Josep Carreño Sánchez, fundador del Club Escacs La Seu. Carreño va morir el 22 d'octubre passat als 97 anys.
L'entitat urgellenca ha agraït aquesta distinció per part de la Federació i ha avançat que el lliurament es durà a terme aquest cap de setmana vinent, tot aprofitant que el club ha de participar en un torneig a Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). Tot seguit, la insígnia es donarà a la família de l'homenatjat.
Biografia de Josep Carreño
Des de la Federació Catalana, a través del seu portal web, aquest dimecres mateix han dedicat una publicació a Josep Carreño, en la qual destaquen aspectes de la seva trajectòria tant esportiva com personal. Carreño, nascut a Serón (Almeria) el 26 d’agost de 1926, va viure els seus primers anys d'infància a Andalusia fins que, al començament dels anys 30, la seva família es va traslladar a Cardona, on el seu pare treballava a les mines de sal. En aquesta població del Bages hi va passar la infantesa i també la Guerra Civil. En acabar la guerra, la família es va traslladar a la Seu d’Urgell.
Quan tenia 15 anys, Carreño va començar a treballar de porter a l’Hotel Andria. Per aquella època és quan un dels seus tiets li va ensenyar un joc nou: els escacs. A la segona partida que va fer, ja la va guanyar, i així va descobrir una innata afició per aquest joc, que li duraria tota la vida. Amb els seus nous amics també es va aficionar al ciclisme i va participar a les curses locals de Sant Ot, en què un any va ser-ne el guanyador. També va participar en curses de Lleida i Puigcerdà. Ja de més gran, i treballant de fuster amb Àngel Segoviano, varen engegar un projecte: la creació d’un club d’escacs a la Seu d’Urgell. Més tard s’hi varen incorporar d'altres persones i finalment varen federar-se.
El 'Pepe', com era conegut, explicava que els escacs eren el seu passatemps preferit. Per això, participava a tots als tornejos i concentracions que hi havia. A més a més, veient que mancava afició entre la canalla, va fer un curset de monitor per poder fer classes. Llavors li sorprenia que els nens li diguessin “profe”. Com que era fuster, va tenir la idea de fer unes peces gegants que els nens poguessin jugar al carrer. Per diverses circumstàncies no es van utilitzar gaire, però per ell aquelles peces eren la joia de la corona.
A nivell competitiu de la demarcació de Lleida, Josep Carreño va ser campió de veterans l'any 1995, subcampió provincial al torneig de 12 hores (grup D) el 1997 i campió d'aquesta mateixa modalitat (grup E) l'any 2000. A més a més, en les seves voltes per anar a jugar, en una ocasió va coincidir amb un dels grans del món, Viktor Korchnoi, amb qui va fer taules. Aquella partida, per ell, va ser una cosa molt important que sempre anava recordant.
Als seus 95 anys, encara tenia energia per ensenyar a jugar a la seva cuidadora i per poder continuar fent alguna partida d’escacs. El mes passat, arran de la seva mort, els seus companys d'equip van explicar que "la seva influència perdurarà sempre als cors i les ments de tots els qui van tenir la sort de conèixer-lo i jugar partides d’escacs amb ell". I hi afegien que "la paciència, la seva saviesa i la generositat eren qualitats que ens inspiraven a tots els qui compartíem la seva passió per aquest joc fascinant".
La Federació Catalana @escacs_cat concedeix a títol pòstum la insígnia de plata a Josep Carreño, fundador del Club #Escacs #LaSeu. + info: https://t.co/Bxo7wVsar8 #AltUrgell #Pirineu pic.twitter.com/6FB8u6nFuD
— RàdioSeu (@RadioSeu) November 9, 2023
