La necessitat de redefinir la marca Pirineu, a debat en una jornada de treball a la Seu

El Pirineu necessita redefinir-se com a marca turística i territorial, per seguir atraient visitants i inversions. És una de les conclusions de la jornada de debat 'El territori que volem. Reflexions al voltant del Pirineu', que s'ha celebrat aquest dimarts a la Sala de la Immaculada, a la Seu, organitzada per la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL).

Al matí el director de la càtedra, Joan Ganau, apuntava que "s'ha de buscar l'alternativa al model econòmic actual i reflexionar cap a on anem", ja que creu que amb l'aposta exclusiva pel turisme i els serveis ja no n'hi ha prou i cal reforçar l'especificitat del Pirineu respecte d'altres territoris catalans. Ganau també ha reivindicat la millora de les infraestructures transversals -les que connecten el Pirineu per dins-, l'aposta pel ferrocarril o bé la necessitat que l'aeroport sigui realment útil per a l'economia local.

El president de l'IDAPA, Pere Porta, conclou que la trobada ha servit per escoltar visions crítiques sobre la situació actual del Pirineu i prendre'n nota per tal de millorar i "construir un relat més potent" de cara a l'exterior sobre el llegat i el present de les comarques de muntanya.

El tècnic del consell comarcal del Pallars Sobirà, Xavier Català, també ha reivindicat l'especificitat, però ha demanat que es porti a la pràctica i es reflecteixi en les polítiques que es fan sobre el terreny. De la seva part, la directora del CEDRICAT, Imma Pallarés, ha posat l'accent en el paper de la dona en l'impuls emprenedor al Pirineu, ja que creu que " les activitats econòmiques fetes per dones son més sostenibles i més sostingudes en el temps".

Identitat pirinenca

La jornada continuava a la tarda amb un debat sobre els recursos turístics. El director del Parc Natural Cadí-Moixeró, Jordi Garcia Petit, apuntava que la primera condició perquè es valori des de fora la marca Pirineu és que els seus habitants se'n sentin orgullosos. I és que Garcia creu que actualment encara no hi ha prou sentiment de pertinença.

En la mateixa línia, Jordi Abella, de la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials, ha alertat del perill que suposa l'actual tendència a la recentralització, tant des de Madrid com des de Barcelona, i del risc que el Pirineu quedi diluït enmig d'altres marques turístiques, com ara les provincials, i de les marques pròpies de cada vall o comarca.

La sessió s'ha completat amb la intervencions de Florido Dolcet, president de les empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, que ha donat un punt de vista menys teòric i més pragmàtic sobre com atraure visitants. Dolcet reivindica els esports de natura com un element més de l'actual identitat pirinenca i del Pallars en particular.

En l'última taula de debat també hi han intervingut dels urgellencs Òscar Augé, arqueòleg i consultor cultural, i Carlos Guàrdia, geògraf i consultor de senderisme i ecoturisme.