La nova campanya arqueològica a Isona deixa al descobert com era la trama d'una ciutat romana
Joves d'un camp de treball Internacional han deixat al descobert restes de construccions del segle I aC i la muralla romana més gran descoberta a l'Alt Pirineu. L'Ajuntament vol convertir el jaciment en un atractiu turístic
La tercera campanya d'excavació al jaciment de l'Hort del Cavaller, a Isona, ha deixat al descobert com era la trama d'una ciutat romana com la que va existir en aquest poble del Pallars Jussà. L'arqueòloga responsable, Cristina Belmonte, ha explicat que els anys 2019 i 2020 ja van retirar sediments i van deixar preparat l'espai per treballar en estrats molt propers a l'època imperial.
Aquest juliol, vuit joves vinguts de França, Polònia, Alemanya i Itàlia, que han participat en un Camp de Treball Internacional, han contribuït a deixar visibles restes de grans construccions d'època romana, amb murs de gruixos superiors als 70 centímetres. Belmonte ha destacat "la potencialitat" d'aquest jaciment i el seu "bon estat de conservació", i ha dit a l'ACN que, a diferència de moltes altres viles romanes que s'han de visitar "mirant cap a terra", a l'Hort del Cavaller intueixen que serà a peu pla, amb trams de muralla de prop de dos metres d'alt.
La diferència amb d'altres jaciments d'aquesta època rau en el fet que a l'Hort del Cavaller no s'hi van construir edificacions a sobre i tan sols es va tapar la vila romana per fer-hi horts. Aquest fet ha permès conservar la trama urbana completament i poder entendre i veure com era una ciutat romana, amb la seva muralla, la porta d'entrada, el carrer principal i les cases a banda i banda. Les fases d'ocupació que s'han documentat van des del segle I aC al segle II dC. A més, aquesta muralla es converteix en la més gran descoberta a l'Alt Pirineu, tant en extensió com en altura.
L'alcaldessa d'Isona i Conca Dellà, Rosa Amorós, ha dit que tenir aquest jaciment arqueològic posiciona Isona com "un municipi privilegiat pel que fa al patrimoni d'època romana" i que les restes ja desperten l'interès universitari, de recerca i de divulgació. Amorós hi ha afegit que, més enllà de la descoberta actual, l'important és poder tenir, a poc més d'un quilòmetre, una ciutat romana (Aeso), i una vila romana (Llorís), perquè "pocs llocs a Catalunya" disposen d'aquests dos assentaments en un espai tan proper i en aquest grau de conservació tant "extraordinari".
Els arqueòlegs creuen que aquest jaciment d'una ciutat romana als peus dels Pirineus que fins ara no havia estat estudiada farà que els pròxims anys atregui investigadors nacionals i estrangers. Maricel Segú, coordinadora de Joventut a Lleida, s'ha compromès a organitzar més camps de treball a la zona per poder contribuir a donar a conèixer una part de la història del municipi.
