La pagesia acusa els grups parlamentaris d'haver impulsat "polítiques nefastes" els darrers anys

En la compareixença al Parlament, les organitzacions agràries recorden al Govern i als diputats que "la sequera només ha estat la gota que ha fet vessar el got", i reclamen que es cuidi el sector com a "prioritari". En cas contrari, no descarten reprendre les protestes a les carreteres com les que han dut a terme al Pirineu

Els representants de les organitzacions agràries catalanes (Unió de Pagesos, JARC, Federació de Cooperatives Agràries i la nova Plataforma Revolta Pagesa) han aprofitat aquest dimarts la seva participació al ple monogràfic del Parlament per retreure al Govern, i als grups parlamentaris en conjunt, "la mala gestió" i les "polítiques nefastes" que han impulsat els darrers anys en relació al sector primari.

Entre d'altres consideracions, els portaveus del col·lectiu han puntualitzat que "la sequera només ha estat la gota que ha fet vessar el got" i que el malestar es deu a molts altres motius, tal com ha expressat des del faristol la ramadera i veterinària pirinenca Imma Puigcorbé, que ha representat la Plataforma Pagesa. En la intervenció que ha despertat més expectació, i més aplaudiments dels molts pagesos que han seguit el ple com a públic, Puigcorbé ha assenyalat la totalitat dels grups de la cambra com a responsables de la situació, tot dient-los que "si som avui al Parlament és per culpa seva", i els ha advertit que "ara som en un punt de no retorn". Per això, ha reclamat que se'ls comenci a tractar "com un sector prioritari i al qual se'l cuida", i ha advertit que en cas contrari "no acabaran les protestes" com les diverses marxes lentes i talls de carretera que han dut a terme des de ja fa un mes al Pirineu i arreu de Catalunya.

La professional de les Llosses ha reivindicat el model agrari familiar català i ha instat els diputats a "establir un full de ruta" per als cinc anys vinents. Puigcorbé ha carregat especialment contra la burocràcia i ha dit que estan "farts de feines duplicades i d'exigències en un sector on el temps és or". Per això, veu necessari implantar més oficines comarcals. I sobre la sequera, ha lamentat l'esforç extra que s'exigeix al sector primari, després que l'Agència Catalana de l'Aigua els ha imposat restriccions de fins al 80% en el reg i del 50% a les granges. La portaveu creu que els qui han dissenyat aquestes mesures "no són conscients que som un sector essencial", i ho ha contraposat a "l'espoli" que l'ACA fa amb la desviació d'aigua del Ter cap a Barcelona o amb la situació de la conca de la Muga, alhora que també ha criticat el suport de la majoria de la cambra al complex Hard Rock al Camp de Tarragona.

Crítiques a l'Agència de la Natura

Imma Puigcorbé també ha denunciat que els pagesos se senten "ignorats i menystinguts amb la creació de l'Agència Catalana de la Natura", un òrgan que afecta especialment el Pirineu pel gran nombre d'espais protegits -o amb limitacions mediambientals- que s'hi ha impulsat els darrers anys per part del Govern. La posada en marxa d'aquest controvertit òrgan la va aprovar el Parlament l'any 2020, en plena pandèmia, amb els vots favorables de JxCat, ERC, PSC-Units, En Comú Podem i la CUP, malgrat que diversos representants de comarques rurals i especialment del Pirineu -incloent alguns representants locals d'aquests partits- hi havien mostrat el seu rebuig o bé havien demanat que s'ajornés per consensuar-la millor. 

La ramadera ha finalitzat recordant que "la pagesia és la base d'aquest país i se l'ha d'estimar, escoltar i tenir-la en compte", i advertint als diputats i a la societat en general que "la nostra fi serà la vostra fam".

▶️ Intervenció de la representant de Plataforma Pagesa, Imma Puigcorbé, al debat sobre la pagesia del @parlamentcat pic.twitter.com/HSWWjeLXwW

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 5, 2024

Unió de Pagesos denuncia la manca de relleu, la burocràcia i les exigències mediambientals

El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, ha estat l'últim representant a intervenir i ha posat sobre la taula les xifres actuals de la pagesia catalana, que reflecteixen que ara mateix és "un sector sense relleu i que s'està envellint". El responsable del principal sindicat agrari català ha recordat que el model "àmpliament majoritari" al país segueix sent la pagesia familiar, però que "està en risc per l'augment dels costos de producció, la càrrega burocràtica, la bretxa digital i el Pacte Verd Europeu", en referència també al malestar per les exigències i limitacions mediambientals vinculades a l'Agenda 2030. 

Caball ha volgut deixar clar que "no és el mateix produir a Catalunya que a Dinamarca o els Països Baixos" i per això "cal una estratègia per defensar el model majoritari a casa nostra". El dirigent sindical ha presentat als diputats fins a 38 propostes i els ha demanat "que no feu com en els dos darrers monogràfics del 2010 i 2014, dels quals encara tenen temes pendents de resoldre", tot denunciant així el menysteniment de la cambra cap a les seves demandes al llarg dels anys. En aquest sentit, ha recordat que "ara només queda un any de legislatura" -sempre i quan no s'avancin les eleccions- i ha reblat que, malgrat això, "si es vol, es pot fer, només cal voluntat política".

▶️ Intervenció del coordinador d'@uniopagesos, @CaballJoan al debat sobre la pagesia del @parlamentcat pic.twitter.com/3rOO82SFlD

— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 5, 2024

JARC demana "un canvi amb propostes reals"

Prèviament ha pres el micròfon Joan Carles Massot, de JARC, que ha reivindicat també la necessitat d'establir "un full de ruta" per als cinc o deu anys vinents. Massot ha lamentat que "cada vegada que hi ha un conseller nou li preguntem quin model d'agricultura vol i té pensat per a Catalunya", cosa que significa que no hi ha un model clar. Per això, ha suggerit que s'aposti per un sistema "que indiscutiblement doni suport a l'agricultura professional". Tot i això, el responsable de JARC s'ha desmarcat de les peticions de dimissió de David Mascort i de recuperar la denominació de Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, une peticions que ha impulsat Plataforma Pagesa. Massot creu que "ara no és moment d'això" i que la prioritat immediata és aconseguir "un canvi amb propostes reals per als agricultors".

El segon representant a intervenir ha estat Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que ha carregat contra la Llei de la Cadena Alimentària perquè considera que "no ens representa" i que no serveix per controlar i sancionar els abusos de les grans distribuïdores. Sarroca ha sentenciat que "la pagesia ha entrat al Parlament perquè no se l'ha escoltat ni se li ha fet cas en massa ocasions". I ha instat el Govern i els diputats a "posar-se les piles" i a "treballar més fort i potser diferent".

Un grup nombrós de pagesos es van concentrar en el transcurs del plenari a l'exterior del Parlament per fer visible el malestar del sector. Alguns d'ells van assistir a la sessió com a públic. Entre ells, la pastora més veterana de Catalunya, Marina Vilalta i Fajula, que va seguir amb molt d'interès les intervencions dels representants del sector. Vilalta, de 96 anys, viu als prats d'alta muntanya de Bruguera, al municipi de Ribes de Freser, i ara fa dos anys va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi.