La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de l'Alt Urgell ha decidit en assemblea ocupar un habitatge buit propietat d'una entitat financera perquè s'hi allotgin una parella de la Seu que es troben en una situació de desnonament. En un comunicat, el col·lectiu ha justificat la decisió, que de moment no s'ha dut a terme, en considerar insuficients les opcions de pisos de lloguer social que se'ls ha ofert des de les institucions i després que, asseguren, han "esgotat totes les vies, públiques i privades, visitant gestories i particulars". De la seva part, el Consorci d'Atenció a les Persones ha assegurat que es garantirà el reallotjament de les dues persones que han fet la sol·licitud als Serveis Socials.
Segons la PAH, el pis en el qual es vol dur a terme l'acció "s'ha triat amb molta cura" i ho defineixen com una "recuperació" perquè pertany a una entitat bancària rescatada amb diners públics. La seva intenció és "formalitzar la situació de la parella, presentant els documents establerts pel cas davant l’entitat financera i l’ajuntament", per després "procedir amb els subministraments bàsics". La plataforma va exposar al darrer plenari municipal, ara fa una setmana, el cas de la parella, Gloria i Óscar, i va demanar al consistori una solució viable atès que, afirmen, es troben "en un estat anímic molt baix" i ella pateix episodis d'angoixa i ansietat. Els dos estan a l'atur, ella té una discapacitat reconeguda del 58% i a ell se li han acabat les prestacions.
Des del grup han reconegut novament que "els Serveis Socials han col·laborat activament en la recerca d’una solució residencial efectiva". Tot i això, reiteren l'opinió que a l'ens d'atenció a les persones "no tenen recursos suficients per proporcionar un habitatge en règim de lloguer social a la Seu d'Urgell". Sobre aquest punt, han detallat que se'ls ha ofert dos pisos públics que estan disponibles actualment, però que els rebutgen perquè estan ubicats a Montellà i a la Pobla de Segur, i això obligaria els demandants traslladar-se.
El comunicat també demana que s'apliqui la llei 24/2015 en defensa de l’habitatge i serveis bàsics, aprovada el 6 d’agost pel Parlament de Catalunya.
Resposta del consistori
Sobre aquesta demanda, al darrer plenari l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, va recordar als assistents que aquesta llei catalana té el rebuig del Govern espanyol que, tot i que encara no hi ha presentat recurs, la considera inconstitucional tot adduint invasió de competències. L'any passat l'executiu del PP ja va recórrer contra la llei catalana que garantia els serveis bàsics, i que ha suspès pel Tribunal Constitucional. Batalla matisa que això no eximeix l'ajuntament de buscar solucions, però recorda que "fins ara, tot i no disposar el municipi de totes les eines necessàries, a la Seu ningú s'ha quedat al carrer".
De la seva part, la tinent d'alcalde d'Atenció a les Persones, Anna Vives, ha explicat que de moment la parella encara roman al seu habitatge actual i que no s'ha dut a terme l'ocupació. Vives assegura que s'ha ofert als afectats un allotjament provisional en un hotel mentre se'ls busca un nou pis, i que a banda dels pisos oferts per la Generalitat, a comarques veïnes, ja s'ha aconseguit també un habitatge disponible a la Seu mateix. Vives defensa que els habitatges oferts estan "en condicions més que correctes".
Des del consistori han informat que aquest mes han mantingut una reunió amb experts per poder tenir definit de manera imminent el parc de pisos disponibles per a lloguer social a la Seu, que ha de permetre una acció més eficient en casos d'emergència d'habitatge al municipi. En la mateixa línia, també s'ha mantingut reunions amb entitats financeres perquè, abans no s'acabi el mes, facilitin a l'Ajuntament la llista d'habitatges buits que es poden destinar a aquesta finalitat. Finalment, la regidora ha recordat que en la gran majoria de casos detectats els darrers anys a la Seu, és la tasca dels Serveis Socials la que ha evitat que les situacions exposades acabessin en desnonament.
La PAH, tot i això, veu "manca de solucions àgils per afrontar les situacions límit que es puguin anar presentant en els nous temps que corren de precarietat". A nivell més general, recorden que porten "6 anys exigint a l'administració un augment del parc públic d’habitatge, ja que estant aquest en mans de bancs i grans propietaris, l’administració pública no té eines per garantir el dret a l’habitatge dels seus ciutadans".
