La rebuda de la Flama del Canigó marca l'inici de la celebració de Sant Joan a la Seu d'Urgell

El Parc del Cadí de la Seu d'Urgell ha estat, aquest dilluns al migdia, un dels diversos indrets d'arreu del país on s'ha fet la benvinguda a la Flama del Canigó, amb què la nit de Sant Joan s'encenen totes les fogueres dels Països Catalans. Com a les darreres edicions, membres de l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella han estat els encarregats de portar la flama fins a la capital urgellenca, després de recollir-la des de Sallagosa, on es feia una trobada conjunta de tots els municipis de l'Alta i la Baixa Cerdanya. 

La recepció a nivell local ha anat a càrrec de l'alcalde de la Seu, Joan Barrera, i les tinents d'alcalde de Festes, Christina Moreno, i de Promoció Econòmica, Gemma Tó, juntament amb la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós. També hi han estat presents d'altres representants institucionals com ara Maria Carme Ribó, alcaldessa d'Alàs i Cerc, on aquesta nit de Sant Joan celebren la seva recuperada Baixada de Falles, a més de membres d'Òmnium Alt Urgell, entitat encarregada de fer aquesta rebuda a la Seu.

Christina Moreno ha aprofitat l'acte per fer una crida a gaudir de la nit de Sant Joan amb alegria però també amb seny i amb respecte per l'espai públic. Moreno ha apel·lat, en aquesta nit tan especial, a "pensar en col·lectiu allà on siguem, i en el nostre cas aquí a la Seu, a tenir cura dels nostres carrers i espais comuns", i convida a que "tothom ho gaudeixi" però "amb el sentiment de pertànyer a un espai natural i cultural que ens acull durant tot l'any, i per això avui més que mai hem de pensar en la Seu. 

Sobre la Flama del Canigó, la responsable de Festes de l'Ajuntament assenyala que sempre és "un acte molt simbòlic, que representa unió, esperança i força, i també una tradició que ens fa mirar tant al passat com al futur amb decisió i amb il·lusió". A més a més, aquest foc "és el fil conductor de tota la celebració de la revetlla" a la Seu i a moltes altres poblacions, que culmina amb l'encesa de la foguera. Sobre aquests actes de Sant Joan a la Seu, la regidora ha recordat que al vespre (20.00 h) hi ha programada una botifarra gratuïta, oberta a tothom, que vol simbolitzar "aquestes ganes d'unió, de compartir i celebrar plegats i de fer comunitat".

Joan Garreta, membre dels Fallaires d'Andorra la Vella, ha explicat que els darrers anys recullen la flama directament des de la Cerdanya, en lloc d'anar fins al Canigó, perquè "cada any va més gent al cim" i això, tot i ser un símptoma positiu, complica la logística perquè s'hi concentra molta gent en un espai molt petit i escarpat com és la part més alta de l'emblemàtica muntanya nord-catalana. Això ha fet que els darrers anys l'administració francesa hagi limitat els permisos per accedir-hi la nit del 22 de juny i que l'inici del repartiment es concentri més a Vilafranca de Conflent, als peus del Canigó.

Tan bon punt arriben a la Seu, d'altres persones s'hi afegeixen per repartir-la a un gran nombre de poblacions de l'Alt Urgell i, en el cas dels Fallaires andorrans, la porten també a les set parròquies d'Andorra, on s'aprofita també per encendre el foc de les falles.

La lectura del Manifest de la Flama del Canigó ha anat a càrrec de Montserrat Pagès, secretària d'Òmnium Alt Urgell, i l'escriptor Joan Graell, també membre de la nova junta d'aquesta entitat. Pagès ha indicat que amb l'ajut dels Fallaires d'Andorra la Vella escampen la flama a moltes poblacions. Per exemple, a l'acte previst a la Seu hi havia veïns de Tuixent, Bescaran, Alàs o el Pla de Sant Tirs, entre d'altres pobles, i fins fa dos anys també venien a buscar-la des del Pallars, tot i que ara ja la reben des de Tremp. En el cas d'Oliana i Organyà, actualment els hi arriba a través d'un club ciclista i de l'Associació Atlètica Aixafatolls de Mollerussa. 

El manifest d'enguany l'ha redactat Pere Mateu, destacat activista cultural de Cotlliure (Rosselló) que precisament ha treballat durant molts anys per distribuir la Flama, que al llarg de l'any es guarda al Castellet de Perpinyà. 

Veure la publicació a Facebook

Manifest de la Flama del Canigó 2025

El FOC és la més gran descoberta de la humanitat i el primer element de civilització, de protecció i de progrés. No ens estranyem doncs que sigui la primera i més antiga tradició on els humans es reunien en el seu entorn per saludar la vinguda del solstici d’estiu, temps d’abundància i de collites. Després vingueren les Fogueres de Sant Joan.

A partir dels anys seixanta, la Flama eterna creada al Castellet dona vida cada any a una foguera al cim mític Canigó. amb el foc de la qual s’encenen milers de fogueres. La Flama del Canigó s’ha transformat a poc a poc en símbol de llibertat, d’unitat i de defensa de la llengua, la cultura i lestradicions catalanes per ser avui dia Festa Nacional dels Països Catalans.

El vallespirenc Joan Tocabens en el poema Nit de Sant Joan esciu:

«És la més bella nit, quan cada cor inventa,

poemes d’infinit, en la calma silent,

quan un poble esquinçat pot reunir els germans

i sobre una frontera es rebusquen les mans.»

La Flama del Canigó és el símbol màgic de les virtuts arrelades a les nostres terres i, de la nit, la més curta de l’any. Sortiu al carrer a rebre la Flama! Gaudiu de la vida i de la Festa de Sant Joan, i amb la Flama del Canigó, ambaixadora de tot un poble, us desitgem bona revetlla i que aquessta nit sigui per a tothom una nit d’alegria, de pau i de germanor. 

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: Visca la Flama del Canigó! Visquin les fogueres de Sant Joan! Visquin els Països Catalans!

🔥 Avui a #Organyà hem rebut la Flama del Canigó, gràcies a l’@AAXafatolls de #Mollerussa.⁰Aquesta nit encendrà la Foguera de Sant Joan a la plaça de les Homilies.⁰📸 Imatges: https://t.co/4g7ewYIKjm⁰Gràcies per fer arribar, un any més, la tradició al cor del nostre poble! ❤️ pic.twitter.com/2KHHz12oLk

— Ajuntament Organyà (@AjOrganya) June 23, 2025