La Seu d'Urgell lamenta que Interior descarti l'Alt Urgell per situar-hi la Regió d'Emergències

L'alcalde, Joan Barrera, considera que la capital urgellenca és l'opció més lògica si es té en compte la ubicació geogràfica i el fet que, juntament amb la Cerdanya, concentren la majoria de població i d'incidències de l'Alt Pirineu. Tant…

SocietatLa Seu
Parc de Bombers de la Seu d'Urgell (Foto: arxiu)
Parc de Bombers de la Seu d'Urgell (Foto: arxiu)

L'alcalde, Joan Barrera, considera que la capital urgellenca és l'opció més lògica si es té en compte la ubicació geogràfica i el fet que, juntament amb la Cerdanya, concentren la majoria de població i d'incidències de l'Alt Pirineu. Tant l'Ajuntament com el Consell d'Alcaldes també reivindiquen que la nova estructura englobi tota la vegueria

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha rebut amb decepció i malestar el fet que el Departament d'Interior de la Generalitat hagi decidit situar a Sort la seu de la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu. Tot i que de moment la conselleria no ha comunicat oficialment la mesura, aquest dimarts ja va transcendir públicament i, de fet, després d'aquesta publicació la va confirmar la delegada del Govern a la regió pirinenca, Sílvia Romero, que assegura que s'ha pres en base a motius tècnics i d'"ubicació estratègica". 

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, ha manifestat aquest dimecres que està "força enfadat" amb la decisió presa per Interior, perquè tant la ciutat com la resta de municipis de l'Alt Urgell s'havien mostrat totalment predisposats a acollir aquestes instal·lacions i entén que "així hauria d'haver estat", si es té en compte també que és a la Seu on hi ha els serveis territorials d'aquest departament al Pirineu. En aquest sentit, en una entrevista al programa de RàdioSeu 'Fil Directe', Barrera ha dit que està força molest amb la conselleria "per com s'han fet les coses i pel resultat de tot plegat". 

El batlle urgellenc ha recordat que, entre d'altres iniciatives, "tots els grups municipals de la Seu, liderats per l'equip de govern (Compromís), vam elaborar un manifest, i el vam llegir al plenari", en el qual reivindicaven "que sobretot cal preservar la integritat territorial de l'Alt Pirineu" en aquesta nova regió, de manera "indivisible i inequívoca", i que per tant ha d'incloure plenament la Cerdanya com "una part importantíssima, també a nivell demogràfic", a la regió. I en segon lloc, reivindicaven de manera unànime que les oficines de la Regió d'Emergències s'ubiquin a la Seu o bé en algun altre municipi de l'Alt Urgell. Una petició que considera que hauria de ser una realitat, perquè des del consistori creuen que és la millor ubicació per a aquest equipament "sense cap mena de dubte". 

En l'àmbit d'Emergències, a diferència d'altres serveis territorials que s'han repartit per diferents comarques basant-se en l'equilibri territorial, l'alcalde de la Seu creu que en aquest cas "teòricament, no es pren la decisió per premiar un territori o un altre" i dubta que la decisió final s'hagi basat principalment en criteris tècnics. Joan Barrera recorda que a l'hora d'ubicar un servei essencial com aquest se sol tenir en compte "les isòcrones"; és a dir, que s'ubiqui en un punt central des del qual es pugui arribar al màxim d'incidències de la regió escollida -en aquest cas les comarques de l'Alt Pirineu- en el menor temps possible. I en aquest sentit, Barrera recorda que "la Cerdanya i l'Alt Urgell concentren molta més població que tota la resta de l'Alt Pirineu", encara més si s'hi afegeix el gran volum de segons residents i la interacció constant que hi ha amb Andorra, i lamenta que "això no s'ha tingut en compte". Per tot plegat, tot i matisar que respecten la decisió presa per Interior, assegura "no entendre els criteris" amb què s'ha escollit la ubicació. 

El pes de la meitat oriental de la vegueria

Actualment l'Alt Urgell i la Cerdanya sumen més de 41.000 habitants, cosa que representa més de la meitat de la població de l'Alt Pirineu i Aran. A aquesta dada s'hi afegeix que compten amb un gran volum de segons residents i que absorbeixen, a través de les seves carreteres, bona part dels desplaçaments d'entrada i sortida d'Andorra, que té prop de 90.000 habitants fixos i uns 12 milions de visitants anuals. 

D'altra banda, el balanç del telèfon 112 de l'any 2025 indica que més de la meitat de trucades per emergències a l'Alt Pirineu i Aran es concentren en aquestes dues comarques. Concretament, aquest darrer any des de l'Alt Urgell es van rebre 6.314 trucades (amb un augment del 4,7% respecte del 2024); i des de la Cerdanya, 6.138 (+5,2%), de  manera que aquesta meitat oriental de la vegueria suma 12.452 avisos d'incidències, sobre un total de 22.239 a tota la regió. Mentrestant, les altres tres comarques de l'Alt Pirineu (Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça) sumen entre totes elles 6.864 trucades. Pel que fa a la Val d'Aran, que té competències pròpies en matèria d'emergències (incloent el cos de Pompièrs), l'any passat va generar 2.923 avisos al 112.

Notícies relacionades