La Seu d'Urgell té una plaça d'allotjament turístic per cada 17 habitants

La ràtio de la ciutat se situa per sota la mitjana de Catalunya, mentre que al rànquing de comarques l'Alt Urgell apareix al tretzè lloc. Al Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i l'Aran és on hi ha més llits en proporció al nombre de residents permanents, però és al litoral on es concentra la gran majoria de l'oferta

La Seu d'Urgell té actualment una plaça d'allotjament turístic per cada 17 habitants. La capital de l'Alt Urgell, com d'altres municipis de la comarca, se situa a la part baixa dels rànquings de densitat d'oferta hotelera o d'apartaments, amb una ràtio de 0,06 places per habitant. De fet, està per sota la mitjana catalana, que és d'una plaça per cada 10,4 habitants; en xifres totals, al país hi ha 776.176 places respecte d'un cens que ja s'eleva a 8,1 milions de persones, cosa que dóna una ràtio de 0,09 places/habitant. 

Concretament, segons el registre publicat pel Departament d'Empresa de la Generalitat i al qual ha tingut accés l'ACN, a data d'avui la Seu disposa de 68 espais d'allotjament (com poden ser hotels, apartaments, cases rurals o hostals), que sumen un total de 762 llits, mentre que segons els darrers censos la població de la ciutat ja supera els 13.300 habitants empadronats. Per tant, en aquest cas el pes del turisme en l'oferta d'habitatge és força inferior a d'altres municipis del Pirineu, sobretot si es compara amb algunes poblacions on aquest sector hi té una gran importància. 

La gran majoria de l'oferta turística de la Seu d'Urgell correspon als hotels (84,6%), seguits a molta distància pels habitatges d'ús turístic (10%) i pels establiments de turisme rural (5,4%). La ciutat no té cap càmping ni tampoc cap bloc d'apartaments turístics. 

Pel que fa als altres municipis més poblats de l'Alt Urgell, a Oliana la proporció és més alta que a la Seu: hi ha 426 places turístiques -repartides entre 10 allotjaments- enfront d'una població de 1.828 habitants. És a dir, una plaça per cada 4,2 veïns. I a Montferrer i Castellbò, aquesta proporció s'eleva fins a una plaça per cada 7 habitants, perquè hi ha 849 llocs d'allotjament -dividits en 39 establiments- i 1.167 habitants permanents. En aquests dos casos, un tret diferencial respecte de la Seu és que aquestes poblacions disposen de càmpings. De fet, a Oliana aquesta opció representa el 71,8% de les places disponibles, enfront del 19,5% que correspon als hotels de la vila.

A Ribera d'Urgellet, d'altra banda, la ràtio és a prop d'una plaça per cada 5 habitants: té 198 places (dividides en 30 allotjaments) i un padró de 960 persones. I a Organyà, de 296 places per a 809 habitants. 

Cinc municipis de l'Alt Urgell amb més llits turístics que habitants

Quant a la resta de l'Alt Urgell, hi ha cinc municipis que tenen més places d'allotjament que habitants. La proporció més alta és la del Pont de Bar: 679 places sobre un padró de 165 habitants (4,1 llits turístics per veí).

Just al costat, el terme de Cava té 46 llocs d'allotjament respecte d'un cens de només 40 veïns; és a dir, 1,2 places turístiques per cada resident. I les Valls de Valira en té 1.162, sobre un padró de 810 (ràtio d'1,4). Més al sud, la Vansa i Fórnols té 237 places enfront de 189 habitants (ràtio d'1,3); i Bassella, amb la mateixa ràtio, té 282 llits d'allotjament i 210 habitants. 

La resta de termes alturgellencs presenten en general unes ràtios d'entre 0,1 i 0,6. Coll de Nargó té 276 llits turístics; Peramola, 174; les Valls d'Aguilar, 122; Estamariu, 55; Josa i Tuixent, 54; Fígols i Alinyà, 48; Arsèguel, 47; Alàs i Cerc, 42; i Cabó, només 9.

Nou comarques de muntanya als quinze primers llocs

Als rànquings per comarques, l'Alt Urgell hi apareix en 13è lloc de tot Catalunya, amb 5.764 places turístiques sobre una població d'uns 21.200 habitants (ràtio de 0,27). La forma d'allotjament preferent a la comarca és el càmping (46% de l'oferta). 

Fins a nou comarques de muntanya apareixen entre les 15 primeres d'aquest rànquing. De fet, el primer lloc l'ocupa el Pallars Sobirà, amb 13.088 places enfront de 7.332 habitants que dóna una ràtio d'1,78. La segueixen l'Alta Ribagorça, amb 4.100 (ràtio d'1,01, poc més d'una plaça per habitant) i la Val d'Aran, amb 9.735 (una ràtio de 0,92). Des de la Vall de Boí, un dels municipis d'aquestes comarques que superen la proporció d'1/1, la seva alcaldessa Sònia Bruguera ha recordat que són "una zona turística per excel·lència" i que les normes subsidiàries dels darrers anys han deixat poc marge per a la construcció de primera residència, perquè s'ha primat l'allotjament puntual. 

Bruguera ha explicat a l'ACN que actualment, amb l'ajut de la Diputació, s'han dotat d'un tècnic de repte demogràfic, amb el qual estudien l'impacte que té sobre l'habitatge permanent tant els allotjaments com la presència de segones residències, per mirar de resoldre els problemes d'accés a un pis que puguin tenir a una part dels seus habitants, permanents o de temporada. I és que una de les tasques d'aquest tècnic és donar a conèixer, als veïns que ho necessitin, la borsa d'habitatge de què es disposa i les condicions amb les quals s'hi pot accedir, de cara a oferir-los uns preus més assequibles. 

Seguint amb el rànquing per comarques, en quart lloc hi ha el Baix Empordà, que té una ràtio de 0,66 però és una de les comarques amb més llits turístics: més de 95.000 (la seva població és de 143.000). El mateix passa amb l'Alt Empordà, que té 67.000 llits i prop de 150.000 habitants. Entremig d'aquestes dues comarques hi apareix en el cinquè lloc la Cerdanya, que té 11.207 llits turístics i una ràtio de 0,55. El setè lloc és per al Ripollès, amb 10.370 (ràtio de 0,40). En el novè hi ha el Solsonès amb 4.474 (ràtio de 0,32), amb unes dades semblants a les del Pallars Jussà, que en té 4.081 (0,30). I ja en 12è lloc hi apareix el Berguedà, amb 12.044 places i una ràtio molt semblant a la de l'Alt Urgell: 0,29.

Els municipis de muntanya amb les ràtios més altes

Tornant a les dades per municipis, la proporció més alta del Pirineu correspon a Castellar del Riu, al Berguedà, amb 1.130 places per a 167 habitants (ràtio de 6,9). El segueix, amb el primer lloc de l'Alt Pirineu, Espot amb 2.262 llits enfront de 379 habitants, que donen una ràtio de 6,0.

També destaquen la Vall de Cardós (amb una ràtio de 5,7), Prullans (4,9), Saldes (3,9), Sarroca de Bellera (3,8), Senterada (3,3) i Lladorre i la Guingueta d'Àneu, amb 2,8 en tots dos casos, a més de la Vall de Boí (2,5) Naut Aran (2,3) i Llavorsí (2,1).

En els primers llocs de ràtio, d'altra banda, no hi apareix cap altre municipi de la Cerdanya: darrera de Prullans, el que la té més alta és Lles de Cerdanya (1,7), seguida d'Isòvol i Guils, amb 1,5 cadascun. A la capital cerdana, Puigcerdà, amb prou feines arriben a 0,2: tenen 2.337 places turístiques enfront dels seus actuals 10.041 habitants.

La gran majoria de places, al litoral

Un dels municipis esmentats, Naut Aran, és també el que té més places turístiques de tot el Pirineu, amb 4.259 (el seu cens és de 1.896 habitants). La segueix just al costat Vielha, amb 3.281.

Unes xifres, però, que es queden força petites al costat de les ciutats amb més allotjaments, que són totes elles al litoral: destaquen especialment Barcelona (quasi 92.000 places), Salou (42.200), Lloret de Mar (35.300) i diversos termes de la Costa Brava i la Costa Daurada que es mouen entre 12.000 i 20.000 places a cadascun. De fet, la ciutat de Barcelona tota sola quasi duplica l'oferta de tot l'Alt Pirineu i Aran, que és de 47.975.