L'ACA amplia fins als 75 anys la concessió a centrals hidroelèctriques reversibles

La Generalitat autoritza l'ens a prorrogar els permisos en conques internes tot adduint que el període per amortitzar el cost d'aquestes infraestructures és molt llarg. S'equipararan als terminis existents a instal·lacions de la conca de l'Ebre, com les que hi ha al Pallars

El Consell Executiu de la Generalitat ha donat llum verda aquest dimarts perquè l'Agència Catalana de l'Aigua ampliï la concessió d'aigua per a centrals hidroelèctriques reversibles per a un període de 75 anys en aquelles conques on l'ACA hi té competències; és a dir, les conques internes catalanes. Actualment el període previst era de 25 anys, però amb aquesta decisió l'allarga per 50 anys més. 

L'executiu ha justificat la mesura perquè, afirma, vol "donar un impuls a l'emmagatzematge d'energia renovable" en centrals que s'implantin a les conques internes, "quan sigui imprescindible per a l'amortització de les obres objecte de concessió" i tenint en compte "les grans inversions que requereix la construcció" d'una infraestructura com aquesta.

D'aquesta manera, detallen, equipararan aquest termini amb el que existeix actualment a la conca de l'Ebre, que inclou dues centrals de l'Alt Pirineu: la d'Estany Gento-Sallente, al Pallars Jussà, i la de Montamara, al Pallars Sobirà, que ja funcionen des del segle passat. Entre les dues sumen una potència instal·lada de 534 megawatts. També té aquestes condicions de concessió la central de Moralets-Baserca, de 246 MW, que tot i estar situada a la Ribagorça aragonesa descarrega al riu Noguera Ribagorçana i participa de la gestió del sistema elèctric català.

Actualment, la Llei estatal d'Aigües (Reial decret legislatiu 1/2001) dona preferència a la concessió per a aquesta mena de centrals per sobre d'altres usos no prioritaris, com ara els industrials i els recreatius.

Futura central reversible a l'embassament de la Baells

A les conques internes, l'ACA ha iniciat el tràmit de concessió d'aigües per a un projecte de central reversible a l'embassament de la Baells, al Berguedà, amb què es pretén aprofitar l'aigua de la conca alta del Llobregat amb una instal·lació superior i una d'inferior a l'entorn de la presa. L'agència ha explicat que "la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050 atorga un paper fonamental al bombament hidroelèctric" i preveu "que la potència en aquest tipus de centrals s'incrementarà al nostre país en almenys 3.200 MW les pròximes dècades".

Les centrals hidroelèctriques reversibles o de bombament funcionen mitjançant un circuit d'aigua que circula entre dos embassaments: un de superior i un d'inferior. En les hores del dia en què hi ha sobreproducció d'energia al sistema gràcies a les renovables (les hores de sol o de més vent), les centrals consumeixen energia bombant aigua cap a la bassa superior; mentre que les hores de més demanda d'energia, deixen caure l'aigua i la turbinen cap a la bassa inferior per generar l'electricitat necessària. D'aquesta manera, l'emmagatzematge d'aigua es complementa amb la generació d'energia fotovoltaica i eòlica i contribueix a estabilitzar el sistema energètic i a equilibrar el mercat elèctric.