L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova els pressupostos 2022, que ascendeixen a 24,5 milions d'euros

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dimarts els pressupostos municipals del 2022, que ascendeixen a més de 24.500.000 euros, un increment del 33% respecte del 2021. El document ha tirat endavant amb 9 vots a favor, de l'equip de govern (Junts i ERC), i 7 vots en contra, els regidors presents al plenari dels grups de Compromís i la CUP. A causa de les noves mesures de prevenció de la COVID-19, en aquesta sessió es va recuperar el caràcter no presencial i es va dur a terme per via telemàtica.

El vicealcalde de la Seu i regidor d'Hisenda, Jordi Fàbrega, va detallar els punts principals dels nous comptes, que l'equip de govern ja havia fet públics poques hores abans del ple. Fàbrega va destacar que són els pressupostos "més elevats i expansius del segle XXI i probablement de la història" i en va esmentar, com a prioritats, la "cobertura dels més vulnerables, més despesa social, forta aposta per l’habitatge social i un important pla d’inversions, amb l'INEFC i via pública com a principals elements". Per aconseguir-ho, el també portaveu de JxCat recorda que s'ha fet "una gran feina per trobar recursos externs i subvencions" i que s'ha augmentat els ingressos en uns 780.000 euros, en part per la participació en els tributs de l’Estat. Pel que fa a l'inici de l'edifici permanent d'INEFC, un 81% dels diners els aportarà la Diputació.

En habitatge, Fàbrega va detallar que es rehabilitarà o es posarà a punt un total de 18 pisos, entre la cessió pòstuma de l'edifici de Cal Pensament i un edifici del carrer Iglesias Navarri mitjançant un conveni amb Hàbitat3. A més a més, s'augmenta un 27% les partides del Consorci d'Atenció a les Persones, s'estrenarà la nova gestió del servei d’ajuda a domicili i es reforça l’aposta en educació, tant amb l'INEFC com amb la UNED, la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) i els educadors de carrer. Es manté les partides per a recuperació econòmica i l'aposta pels esdeveniments, tant pels ja existents i per alguns de nous i pels esdeveniments esportius, per consolidar-se com a ciutat d’esport. I es continua amb el 0,7% per a solidaritat i cooperació, a més d'una nova partida per a projectes solidaris locals.

En inversions (7,5 MEUR), a part dels punts ja explicats, l'equip de govern ha esmentat també les millores a la Via Pública, el Pla de Mobilitat, el disseny dels Camins Escolars, la nova pavimentació del carrer Major, un nou pas de vianants a l’N-260 a Castellciutat, un nou vehicle elèctric per a la Policia Municipal, l'adequació de la segona planta del Centre Civic, la instal·lació d'un nou lavabo públic, la reforma dels claustres de Racionero i l'increment del 59% del pressupost d’HIULS per consolidar-ne les polítiques d’habitatge. Fàbrega va agrair el to i la predisposició de les reunions amb els grups municipals, tot i que va dir que ha "trobat a faltar voluntat d’arribar a acords i més propostes". Alhora, va agrair "la feina impecable dels tècnics municipals, especialment d’intervenció".

Al seu torn, el portaveu de Compromís, Joan Barrera, va expressar la "satisfacció pel pacte pel pressupost 2021, perquè calia estar al costat de la gent i aparcar diferències, amb mesures imprescindibles per protegir les persones i el teixit econòmic de la ciutat". Tot i això, un any després, Barrera creu que "hi ha hagut aspectes positius, però també incompliments, com ara en l’impuls de la residència, per a la qual calia avançar-hi de manera decidida ja que la població s’envelleix i cal donar-los un tracte digne". El primer grup de l'oposició apunta que "tampoc no s’ha avançat en eliminar barreres arquitectòniques, ni en l’embelliment de l’avinguda Guillem Graell, en la creació d’un parc d’habitatge assequible o en la proposta de vincular l’àrea d’Esports al Parc del Segre". Per això, consideren que "no poden tornar a donar la confiança" i que "calen fets i no paraules, perquè governar és decidir, però no imposar".

Barrera creu que l'equip de govern "no ha volgut pactar amb l’oposició" i que "sense cap debat, van decidir que l’Hospital seria al SUD-1 i que l’INEFC seria a l’Horta del Valira". Sobre aquests punts, opina que "no es va consensuar i que se'n van "assabentar per la premsa". I de la residència, recorda que "es va parlar de combinar-la amb pisos tutelats" però que després s’ha fet aquests dos projectes per separat. El regidor conclou que "els pactes es fan anant de la mà, amb mà estesa, però cal fer el camí junts", i entén que ara "l’equip de govern margina els partits de l’oposició, i concretament Compromís, el grup més votat i amb més regidors".

Pel que fa a la tramitació, des de Compromís van "agrair l’esforç d’intervenció per tenir el pressupost preparat", alhora que van dir que els comptes "encara estan marcats per la crisi econòmica i cal ajudar ciutadania, empreses i autònoms". En aquest sentit, Joan Barrera reitera el seu rebuig a una pujada d’impostos que veu "indiscriminada i injustificada, sobretot de l’IBI", i es pregunta "si això suposarà una millora dels serveis o de l’activitat econòmica, o només anirà al manteniment de les despeses fixes". Barrera considera que actualment "l’Ajuntament no té capacitat per afrontar nous projectes de futur, a banda de les inversions obligades que s’han de fer amb préstec", i que "a part de l’INEFC, no hi ha cap idea forta i cal anar més enllà". Pel que fa a l'habitatge, el grup municipal creu que "hi ha un greu problema, per l’augment dels lloguers", i que "Cal Pensament i Iglesias Navarri són bones oportunitats", però que l’ajuntament hauria de comprar pisos per seguir-ne disposant. Alhora, van confirmar el seu rebuig a "algunes externalitzacions, com ara l’atenció a domicili". Encara en urbanisme, Compromís creu que "els carrers estan bruts i necessiten més atenció" perquè "la ciutat ha crescut i el personal de carrer és el mateix", tot i que agraeixen "la feina de les brigades". D'altres punts que van esmentar són la necessitat que la Catedral esdevingui Patrimoni de la Humanitat, que s'inverteixi més a Castellciutat i als barris i "endreçar la Ciutadella, que està lamentable" i que no la veuen ara mateix preparada per acollir un hub.

Finalment, Barrera va matisar que "no tot és negatiu" i va celebrar l'aposta per INEFC, les millores en accessibilitat i l'ampliació de personal a la Biblioteca, però conclou que "es continua amb la inèrcia anterior que ha portat la Seu a perdre la capitalitat econòmica, social i cultural" i que "la ciutat continua aturada i això vol dir que va enrere. D'altra banda, Compromís va expressar el "record per tota aquella gent amb regust amarg per la pèrdua d’éssers estimats" i es va sumar a la "crida perquè siguem responsables i aturem aquesta sisena onada".

Per la CUP, Xènia Antona va reiterar els arguments ja exposats dissabte passat per justificar el vot en contra. Va recordar que ara fa un any van fer "un vot de confiança davant la situació de crisi" i que "era important arribar a acords", però hi afegeix que alguns dels punts que van pactar "estan lluny de complir-se" i lamenta l'ampliació de concessió a zona blava, el fet que "no es guarda la partida de l’any passat" en habitatge, "no hi ha urbanisme feminista" i "no s’avança en la gestió de la residència, o no ens n’hem assabentat". La regidora creu que ara "la confiança amb l’equip de govern ara és nul·la" i se senten "expulsats de l’espai decisori de l’hospital, la taula del model sanitari". Antona opina que hi ha hagut "maniobres que no són de bona voluntat, com ara amb el centre de recerca de la llet i el formatge" perquè, afirma, "a la primera reunió no vam rebre el projecte que es presentava". També va dir que "caldria prioritzar uns pressupostos que blindin l’habitatge social" i, tot valorar positivament la partida existent en aquest terreny, "cal veure com planifiquem les inversions de futur en habitatge públic i en rehabilitació, sobretot al centre històric".

En la resposta a aquestes intervencions, Jordi Fàbrega va valorar positivament que "de tots els arguments en contra, n’hi ha molt pocs sobre els comptes en qüestió i es parla més de manca de confiança". Sobre la valoració de la CUP, va admetre que de moment no ha estat possible implantar el mig milió pressupostat l'any passat, però va recordar que pel 2022 "tenim el doble, un milió". I de la zona blava, va dir que ja han encarregat l’estudi i que precisament es presentarà dilluns vinent, mentre que de la residència va dir que els hauria agradat haver avançat més, però que igualment els diners previstos al 2021 es recuperen per al 2022 per tirar-ho endavant. Sobre la gestió de l’Hospital, Fàbrega va defensar que aquesta passi a dependre d’una empresa pública. I pel que fa al Centre de la Llet, el vicealcalde va discrepar obertament de la CUP i va reivindicar que l'equip de govern ja havia treballat aquesta possibilitat anteriorment, amb diverses reunions amb entitats i administracions, i va lamentar que la formació cupaire "sortís de manera unilateral a proposar-ho". Alhora, va recordar que sempre s'ha convidat la CUP a participar en reunions sobre aquesta qüestió i va dir que estan "encantats que tinguin interès pel sector làctic", però va reiterar que "nosaltres ja hi treballàvem", malgrat que Antona va defensar que el seu grup ja n'havia parlat al programa electoral. En la mateixa línia es va expressar la tinent d'alcalde Mireia Font, que va lamentar que els anticapitalistes hagin impulsat determinades reunions amb professionals del sector làctic pel seu compte i sense proposar-hi la participació del consistori.

Pel que fa a les valoracions de Compromís, l'equip de govern va negar que la Seu hagi perdut capitalitat i creu que el millor exemple és el fet que enguany ha esdevingut la primera i única ciutat de l'Alt Pirineu amb estudis universitaris presencials. Jordi Fàbrega entén que "això és perquè hi ha lideratge" i defensa que seguir "la inèrcia d’anys anteriors" és bo "perquè volem seguir una línia i no fer canvis constantment". Sobre els pactes d'ara fa un any, Fàbrega creu que s’han complert la gran majoria, "no els terminis inicials però s’han complert". I de l’hospital, va recordar que el terreny l’ha decidit Salut i que "el fet de poder-lo tenir a curt termini ens ajudarà a disposar de l’actual hospital per a pisos assistits". De la seva part, el regidor de Territori, Joan Gurrera, hi va afegir que "a les comissions informatives s’ha exposat els avantatges i inconvenients de cada emplaçament" i que "no es pot dir mai que haguem amagat informació ni que haguem actuat unilateralment" perquè "sempre se n’ha parlat a les comissions informatives".

Aprovació de la plantilla municipal

Al ple també es va aprovar la plantilla de l'Ajuntament per al 2022. La regidora de Recursos Humans, Carme Espuga, va explicar que, pel que fa a la cobertura de vacants, aquesta està supeditada al pla d’estabilització laboral i que les convocatòries de les vacants aniran apareixent en funció d'aquest factor. Compromís i la CUP es van abstenir. Des de CxSeu, Carlota Valls, va dir que "encara queda molt camí per aconseguir una plantilla estable i acabar amb l’alta taxa de temporalitat" i va recordar tant les recomanacions del Parlament Europeu "contra l’abús de temporalitat" com també el decret aprovat recentment a l'Estat espanyol per "reduir aquesta taxa i tenir-la per sota del 8%", com també per "prevenir i sancionar l’abús i frau de temporalitat en el futur" i adoptar una "cultura de planificació per a una millor gestió dels recursos humans. Valls conclou que "la interinitat és necessària, però cal aplicar-la amb rigor i el temps indispensable".

Resolució d'al·legacions a les ordenances

Encara en l'àmbit econòmic, l'equip de govern va informar que la intervenció municipal ha aconsellat desestimar les al·legacions presentades per Compromís a les noves ordenances, perquè entenen que "estan totalment dins de la legalitat i dins el marge que toca", segons va explicar Jordi Fàbrega. Quant a l'IBI, el responsable d'Hisenda va recordar que a l'inici de legislatura ja es van comprometre a modificar-lo segons l'IPC i que per això l'any passat van baixar-lo (-0,5%). A més a més, va subratllar que enguany han optar per comptabilitzar d'agost a agost (+3,3%) en lloc de fer-ho ha final d'any, quan la inflació ha estat molt més alta (6,1%) en bona part per culpa de l'augment desproporcionat del preu de l'electricitat a Espanya. Un fet del qual Fàbrega en culpa el Govern espanyol, de PSOE i Podemos, per la seva manca de control dels preus de l'energia. Alhora, Fàbrega va criticar que Compromís qüestionés la despesa corrent de l'Ajuntament en el capítol de personal, tot recordant que “sense els tècnics municipals, que cobren un sou, no hi hauria de les activitats de la ciutat” ni molts dels serveis que ofereix l’ajuntament.

Compromís va insistir a considerar que "ara no toca apujar impostos, en crisi econòmica", i que "l’IPC està disparat, sobretot per l’augment de l’energia". Joan Barrera va voler "trencar la imatge" que l'IBI afecta principalment qui més té tot assenyalant que a la Seu n'hi ha uns 11.000 rebuts i que "no tots tenen un patrimoni molt gran ni gran poder adquisitiu", tenint en compte que "segons dades de 2018 de l'Idescat, la renda familiar està en 14.000 euros, al 80% de la mitjana catalana". També va exposar que "la quota per rebut mitjana és de 339 euros" i que aquesta xifra és "més alta que a Sort, Tremp, Vielha, el Pont de Suert o Berga" i que a les capitals de comarca del Pirineu "només és més alta a Puigcerdà, per la influència de les segones residències".

Quant a la taxa d'ocupació privativa de la via pública (terrasses), Barrera al·legava que "el 2021 ha continuat amb la inèrcia del 2020, amb pandèmia, aforaments i limitacions", i creu que "l’Ajuntament havia de fer un esforç, perquè fins al maig bars i restaurants no van poder començar a treballar amb normalitat". El regidor està d'acord amb la decisió de no cobrar els cinc primers mesos de 2022, però creu que això s'hauria de mantenir per a tot l'any. Jordi Fàbrega va respondre que la fórmula triada suposa que els establiments de restauració només pagaran un 12,5% de la taxa en el conjunt de l'any i defensa que l'Ajuntament sí que ha fet un gran esforç, tot recordant que al 2020 no es va cobrar res i es va permetre ampliar les terrasses el màxim possible. En la mateixa línia, Fàbrega va exposar que n'ha parlat "amb molts professionals de restauració i tots han entès la nostra postura", tenint en compte que "al 2020, aquest Ajuntament va oferir més d’1 milió d’euros en ajuts a empreses i autònoms, i aquest any hi ha 100.000 € més". I va acabar advocant per "ser un ajuntament responsable i no deixar-lo endeutat com havia passat amb d’altres colors polítics".