L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova la contractació d'un préstec a llarg termini per valor de 4,8 milions d'euros

La quantitat, amb el vistiplau de l'equip de govern, ERC i la CUP, engloba la partida per contribuir a la construcció de l'edifici d'INEFC. També s'ha acordat una modificació de crèdit que inclou un estudi per a la candidatura de la Catedral com a Patrimoni de la Humanitat

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns la contractació d'un préstec a llarg termini, per un valor d'uns 4.875.000 euros, amb el qual el consistori vol afrontar, entre d'altres inversions, la partida necessària per contribuir a la construcció de l'edifici d'INEFC Pirineus. La mesura ha tirat endavant amb 12 vots favorables, de l'equip de govern (Compromís) i d'ERC i la CUP, i 3 en contra, de Junts. A la sessió no hi eren les regidores Urgell Isus i Marian Lamolla, que havien excusat la seva presència per motius personals. 

La tinent d'alcalde i regidora de Finances, Gemma Tó, va detallar que per a aquest préstec s'havien estudiat quatre ofertes, corresponents a les entitats CaixaBank, Caixa d'Enginyers, BBVA i Sabadell, i finalment s'ha optat per la presentada pel BBVA. Es preveu que el préstec serà per un termini de set anys, amb quatre pagaments anuals, un tipus d'interès d'Euribor a 3 mesos i una amortització màxima del 4,34%. 

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va justificar el vot contrari pel fet que aquest crèdit bancari va lligat a un pressupost al qual ja no li van donar suport perquè consideren que no se'ls va deixar participar en la seva elaboració. A banda d'aquest fet, Fàbrega ha mostrat la preocupació pel fet que "el préstec dobla l’actual endeutament de l’Ajuntament" i per això veu amb inquietud "com es quedarà l’Ajuntament després d’aquesta legislatura", després que "amb molts anys de sang, suor i esforç, tant de l'Ajuntament com de la ciutadania, s'havia aconseguit reduir el deute dels 12 milions d'euros als 4,3 milions en què es va deixar l'any passat", al final de la darrera legislatura. Per això, conclou que "s'ha de ser curós amb els diners públics".

Instal·lació d'un tendal al pati de l'escola de Castellciutat

Encara en l'àmbit financer, el ple ha aprovat una nova modificació de crèdit. Entre d'altres punts, s'hi ha inclòs 15.000 € per a l'elaboració d'un estudi per optar a un ajut POCTEFA de cara a obtenir el reconeixement de la Catedral de Santa Maria d'Urgell com a Patrimoni de la Humanitat, juntament amb el Castell de Foix (Arieja) i amb d'altres edificis històrics vinculats al naixement d'Andorra com a país. En aquesta partida també s'hi inclou la instal·lació d'una lona al pati de l'escola de Castellciutat i la contractació d'un servei d'atenció telefònica a través de la Fundació Privada Integra Pirineus.

Aquest punt es va acordar amb 10 vots favorables, de l'equip de govern i d'ERC, i 5 abstencions. Junts es va abstenir perquè creuen que hi ha "una certa improvisació" en aquestes modificacions de crèdit. En aquest sentit, Jordi Fàbrega posava d'exemple el fet que a l'anterior plenari s'hi inclogués l'estructura per al pati de l'Escola Castell-ciutat i que en aquest nou ple s'hi hagi afegit la partida del tendal, quan es tracta del mateix projecte.

El representant d'ERC, Francesc Viaplana, també havia manifestat prèviament la seva sorpresa pel que fa als costos previstos d'aquests dos elements a Castellciutat i, concretament, pel fet que el tendal tingui el mateix cost assignat que l'estructura, amb 20.000 euros en cada cas; és a dir, 40.000 en total.Tot i això, Viaplana veu necessària aquesta inversió, per protegir el pati del sol i la calor, i de fet recorda que la tramitació d'aquest projecte ja va començar la legislatura passada.

La CUP, en canvi, va justificar l'abstenció en aquesta proposta, principalment, per aquest estudi de cara a obtenir el reconeixement de la UNESCO. La regidora Núria Valls va afirmar que la sol·licitud al POCTEFA i la mateixa candidatura a Patrimoni Mundial els plantegen "dubtes", perquè opinen que si s'obté es pot "reforçar" l'actual augment de preus dels habitatges al centre històric, que ara mateix ja veuen "desmesurats". Valls també va expressar el rebuig a la contractació d'un "call center" per a l'atenció telefònica de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, perquè entenen que aquest és un servei de proximitat que s'ha de prestar directament des de l'Ajuntament. La CUP, igualment, qüestiona que l'única partida prevista per al Banc d'Aliments local provingui d'una donació, i no de fons propis de l'Ajuntament, i en aquest sentit creuen que han de fer "autocrítica", perquè no es van fixar en aquest fet quan van donar el vistiplau als pressupostos d'enguany. 

Sobre tot plegat, Joan Barrera va defensar que la partida per poder optar l'any vinent a l'ajut POCTEFA és útil i que en aquest estudi s'ha tractarà temes molt locals i vinculats a la millora del centre històric, com és el cas de reformes al carrer dels Canonges i l’entorn de la catedral, i que per tant cal aprofitar-ho. D'altra banda, sobre les referències a l'endeutament, Barrera conclou que cal fer les coses bé però que això ha de ser compatible amb seguir invertint.

Abans d'aquests punts, d'altra banda, Gemma Tó va donar compte dels informes de morositat en operacions comercials en el primer trimestre d'enguany. Pel que fa al període mitjà de pagaments realitzats, l'Ajuntament està en una mitjana de 22,37 dies; el Parc del Segre, en 39,48; Turisme Seu, en 22,88; i HIULS en 11 dies. Unes xifres que l'alcalde, Joan Barrera, ha valorat positivament perquè mostren un bon funcionament en aquest terreny.

Junts demana facilitats per consultar els decrets d'alcaldia

A l'apartat de precs, preguntes i interpel·lacions, entre d'altres punts, Junts ha demanat que es faciliti als grups municipals la consulta dels decrets d'alcaldia que s'aproven. Jordi Fàbrega explicava que el 19 de març passat ja van fer una sol·licitud per poder-hi accedir de manera regular i que de moment no n'han rebut resposta formal. Fàbrega ho veu necessari, tant per a la seva formació com per a la resta de grups, per així poder fer millor la seva tasca i preparar millor les intervencions als plenaris. L'alcalde Joan Barrer va respondre que no tenen cap problema a atendre aquesta petició, perquè aposten per la "màxima transparència", i que procuraran garantir que aquests decrets es puguin consultar per via telemàtica.

De la seva part, ERC ha demanat que es millori el sistema de so de la sala de plens, després de constatar-se que la reverberació que generen els actuals altaveus dificulten el seguiment de les intervencions als plenaris, tant per als qui hi assisteixen com a públic com per a la gent que ho segueix en l'emissió pel canal de l'Ajuntament a YouTube. Joan Barrera ha respost que ja treballen en aquest objectiu perquè veuen necessari millorar no només la qualitat de so sinó també la qualitat de les imatges que ofereix la webcam instal·lada a la sala.