L'Ajuntament de la Seu d'Urgell aprova per unanimitat una moció per millorar l'atenció en salut mental juvenil

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per unanimitat una moció que proposa crear, des de l’Oficina Jove, un servei de prevenció i intervenció de salut psicoemocional pel jovent de la ciutat. El text, presentat pel grup municipal de la CUP, ha rebut l'adhesió de l'equip de govern (Compromís) i de Junts i ERC. El document també demana "publicitar, comunicar i socialitzar aquest servei sensibilitzant sobre la necessitat d’una educació emocional" i crear aquest mitjà des de dos vessants: "un de formació i sensibilització a les escoles; i l'altre, un servei públic, accessible i anònim".

En l'exposició de motius, la regidora Núria Valls va recordar que aquesta passada legislatura, el juliol de 2021, la CUP ja havia presentat una moció semblant i que, tot i que la petició es va aprovar, de moment no s'ha creat aquest servei. Aquella proposta posava en relleu els efectes de la pandèmia de la COVID sobre la població en general, especialment, sobre el jovent. Valls recorda que al 2021, un any marcat encara per les restriccions sanitàries, la xifra de suïcidis a Catalunya (576) va ser la més alta des del 2005. Tres anys després, hi afegeix, "les condicions materials de vida de la classe treballadora no han parat d’empitjorar, fent que les situacions d’estrès i malestar vital augmentin", i aquest any passat s'ha tornat a batre el nombre de suïcidis, amb 607. Pel que fa específicament a menors d'edat, al 2022 a Catalunya es van registrar 1.425 casos d'intents de mort voluntària; és a dir, una mitjana de 4 al dia. La regidora creu que "això és només la punta de l’iceberg, ja que d'altres dades mostren que un 43% dels escolars han tingut pensaments suïcides, més d’un 40% se n’ha anat a dormir alguna vegada sense voler despertar, i un de cada quatre s’han autolesionat". A tot plegat, la moció considera que la societat, en lloc de reaccionar-hi, "segueix estigmatitzant, tement o ocultant el patiment emocional i la malaltia mental".

Per tot plegat, la CUP afirma que "cal informar i formar la ciutadania per poder entendre, acompanyar i protegir les persones que pateixen crisi emocional o malaltia mental, ja siguin puntuals o cròniques". A aquestes mancances hi afegeixen també "la precarietat i la manca de recursos existent en àmbits com els serveis comunitaris i socials i a l’escola, on han hagut d’incrementar l’acompanyament psicològic a les famílies i usuaris sense veure un augment equivalent pel que fa als recursos". La moció acaba assenyalant que "aquest servei l’ha de cobrir la conselleria de Salut i el sistema públic pel conjunt de la població, però l’ajuntament ha de fer un esforç" amb el jovent local.

Per l'equip de govern, la tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials, Christina Moreno, va respondre que són "conscients d’aquesta necessitat" i que per aquest motiu ja existeix acompanyament, des de l’Oficina Jove, quan es detecta algun cas preocupant relacionat amb la salut mental juvenil. Moreno detalla que, si cal, determinats casos es deriven al Centre d'Atenció Primària. I també recorda que precisament aquest dimarts, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, l'Ajuntament col·labora en les activitats que s'han organitzat a la zona esportiva per sensibilitzar la població, les quals s'adrecen especialment a alumnes d’ESO de la ciutat i de la comarca, amb la implicació de diverses entitats. Moreno conclou que "cal més difusió i prevenció" però que "des de l’OJAU s’hi treballa". Una altra via d'intervenció és la presència, un cop l'any, de representants del CAP als centres educatius per informar als joves. Per tot plegat, des de Compromís consideren la moció "adequada i necessària" i "molt ben contextualitzada", per la qual cosa s'afegeixen al vot favorable.

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va explicar que el seu grup donava suport a la proposta amb una transacció, en la qual s'especifica que la petició inclogui no només crear el servei sinó dotar-lo dels recursos necessaris. Fàbrega va remarcar que la salut mental juvenil és "un tema important" i "un problema greu de salut", perquè és un problema que "s’ha disparat, i les xifres que han dit així ho constaten". I hi afegeix que els suïcidis ja han esdevingut la primera causa de mort en adolescents i infants. Per això, des de JxSeu creuen que "cal posar-hi solucions" i valoren que "un nou servei a l’OJAU pot facilitar que els joves s’hi apropin". El grup municipal també demana no oblidar-se del paper que hi poden tenir els centres de salut mental infantil i juvenil, actualment mancats de professionals en zones com el Pirineu, i el telèfon 061, que compta amb un equip de psicòlegs.

Per part d'ERC, Núria Tomàs va defensar que "el model fins ara ha funcionat molt bé" i això ha permès "que els joves s'hagin obert i hagin anat a demanar assessorament", tot incidint més en la salut mental, a més de la prevenció i l'educació sexual, si bé troba important "que els joves puguin expressar els seus neguits i de potenciar el nexe" entre centres educatius, centres sanitaris i l'Oficina Jove, sense trepitjar les competències de cadascú. Així, Tomàs creu que l'OJAU hi haurà de fer un paper d'"acompanyament" i assessorament als joves, a més d'ajudar a trencar amb els tabús que encara hi ha en aquesta qüestió.

Al final del debat, Núria Valls va concloure que actualment el circuit de seguiment d'aquests casos "és ple de traves" i "no és fàcil". Per això, demana que sigui més directa la connexió entre joves i professionals, sense que hagin d'explicar el seu cas a d'altres entremig, com també que a l’OJAU hi hagi una persona formada en aquest tema.