El ple municipal de la Seu d'Urgell aprova una moció de suport a la pagesia

El text presentat per Junts ha tirat endavant amb l'adhesió de l'equip de govern i d'ERC. El plenari també ha acordat, amb els vots dels grups de l'oposició, afegir-se a un manifest per un entorn escolar segur i saludable

Agricultura i ramaderiaLa Seu
Protesta dels pagesos de l'Alt Urgell i la Cerdanya a la carretera N-260 a la Seu (Foto: RàdioSeu)
Protesta dels pagesos de l'Alt Urgell i la Cerdanya a la carretera N-260 a la Seu (Foto: RàdioSeu)

El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat aquest dilluns una moció de suport a la pagesia. El text va tirar endavant amb una majoria àmplia, amb 15 vots favorables tant del grup que l'havia presentat, Junts, com de l'equip de govern (Compromís) i d'ERC. La CUP hi va votar en contra tot adduint que el text no proposa cap mesura concreta i que no qüestiona el model econòmic impulsat aquests darrers anys.

En nom de Junts, Urgell Isús va fer referència a les protestes endegades aquest mes pels pagesos arreu de Catalunya i les considera justificades "per un cúmul de factors que ens estan ofegant". La també ramadera urgellenca adverteix que "si les coses no canvien, molta gent haurà de plegar". A més de l'"excés de burocràcia", que ha estat la principal queixa d'aquests dies, Isús també ha esmentat com els motius del malestar la pressió que rep el col·lectiu davant la crisi climàtica i la sequera i per la política agrària de la Unió Europea i de la resta d'administracions superiors. També denuncia que aquestes polítiques suposen una manca de respecte a la biodiversitat que aporten les feines agràries i ramaderes. D'altres punts que s'esmenten a la moció són la pèrdua de collites per les limitacions que pateixen, el tancament constant d'explotacions i la manca de relleu generacional, que porta a una situació en què, adverteix, "és probable que en pocs anys quedin pocs pagesos".

La regidora conclou que tot plegat és també "un tema de seguretat alimentària i de cura de l’entorn natural" i que "en cap cas" s'ha d'obligar els pagesos a "fer la feina que haurien de fer les administracions" com passa ara, en què molts professionals estan "més hores a l’oficina que al camp". Finalment, Isús avisa que "si falla la distribució d’aliments, perillen molts llocs de feina" i que segons l’IDESCAT a Catalunya hi ha 1,7 milions d’hectàrees agràries, que cal preservar. Per tot plegat, la moció acorda mostrar el suport de l'Ajuntament de la Seu al sector primari i instar la generalitat, l’Estat espanyol i la UE a reduir la burocràcia, a més d'encetar una campanya per fomentar la bona imatge de la pagesia envers la societat i per prioritzar el consum d'aliments de proximitat.

Per l'equip de govern, l'alcalde, Joan Barrera, va manifestar que la situació de la pagesia "evidentment és un tema important, que de vegades ha estat poc valorat". Barrera indica que el sector primari a la comarca suposa un 5,5% del VAB i que, tot i que és un percentatge molt per sota del terciari, és un sector molt important per a la comarca, marcada per l'existència de terrenys difícils de conrear. El batlle també esmenta la importancia de les cooperatives Cadí i Pirenaica, ubicades a la ciutat, i del sector agrari al Pirineu i, especialment, a la plana de Lleida. Sobre el problema del relleu generacional, des de Compromís consideren que "cal facilitar que sigui un sector menys dur", amb la reducció de la burocràcia i la potenciació dels regs. Per això, creuen que hi ha "molta feina a fer perquè el sector primari pugui sobreviure i no vagi morint a poc a poc", tot recordant que Pirenaica està havent d'assumir la gestió de molts terrenys que s’han abandonat i això és preocupant. Barrera espera "que aquestes mobilitzacions serveixin d'alguna cosa".

Per part d'ERC, Marian Lamolla assenyala que "a part de donar-nos de menjar i de mantenir l’entorn natural, donem suport a la moció, que ja es va presentar a la Diputació de Lleida. En tot cas, Lamolla ha demanat que en qüestions sensibles com aquesta es consensuï les mocions abans de presentar-les al ple, en lloc d'impulsar-les des d'una sola formació. D'altra banda, la formació republicana adverteix que aquest posicionament de suport a la pagesia per part dels partits ha de ser coherent; per exemple, no votant a favor de tractats de lliure comerç que han potenciat l'arribada d'aliments de països tercers, sense les mateixes garanties que els productes locals, i que perjudiquen els preus que s'acaba pagant als pagesos.

De la seva part, el portaveu de la CUP, Bernat Lavaquiol, va justificar el vot en contra perquè consideren que la moció és "hipòcrita". D'una banda, Lavaquiol ha recordat que la legislatura passada va insistir diverses vegades en la proposta de crear un centre de recerca de la llet i el formatge i que des de l'equip de govern "van desestimar la idea o fins i tot se'n van riure". De l'altra, creu que des de ja fa dècades "al Pirineu el sector turístic s’està menjant la resta". El regidor esmenta que al començament del segle XX i fins fa poques dècades "teníem extracció de fusta, una ramaderia potent i una pagesia familiar", mentre que ara hi ha concentració en el sector de la llet i, més recentment, "amb l’entrada a la UE la pagesia no ha pogut competir amb les grans explotacions mecanitzades d’Holanda o França". En aquest sentit, lamenta que, tant a nivell general com local, els responsables polítics dels anys 80 i 90 "van mirar el Pirineu com un espai per tancar", a nivell agrari, i per centrar-lo en els serveis i la protecció estricta del paisatge i de la fauna salvatge, tot concentrant la indústria i l'agricultura a la plana, amb un model a gran escala en què "el pagès perd el control dels mitjans de producció". Al respecte, Lavaquiol conclou que al Pirineu "les grans subvencions públiques s'han centrat en el turisme, les estacions d'esquí, l'aeroport, les cases rurals i els hotels", i han portat a situacions com que moltes cases de pagès hagin esdevingut només allotjaments rurals no vinculats a una explotació ramadera.

Millorar l'entorn de les escoles

El plenari d'aquest dilluns també ha acordat una moció, presentada igualment, per Junts, perquè el consistori s'adhereixi al decàleg per un entorn escolar segur i saludable, recentment elaborat pel Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria. D'aquest grup en forma part la doctora Sheila Iglesias, de Pediatria dels Pirineus. La mesura s'ha acordat amb 9 vots favorables, després que també s'hi han afegit ERC i la CUP, i l'abstenció dels 8 regidors de l'equip de govern.

El portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va explicar que el document proposa accions en 3 grans eixos per millorar els carrers que donen accés a les escoles i el trànsit en aquestes zones: reducció de la contaminació i l’accidentalitat, foment de la mobilitat activa per al desplaçament a les escoles i augmentar el contacte amb la natura. La moció afirma que els infants són especialment vulnerables a factors de risc i als contaminants, vinculats en part al trànsit motoritzat. Fàbrega hi afegeix que "tot i que a la Seu tenim un entorn privilegiat, no vol dir que no hi hagi trànsit". Per això, es proposa reduir la pol·lució i la circulació als entorns escolars. El regidor matisa que a la Seu ja hem fet moltes d’aquestes coses, per exemple limitant la velocitat al nucli urbà a 30 km/h o, actualment, preparant una ruta de "bicibus", però creu que es pot seguir en aquesta línia per ser "exemple per d’altres municipis".

La tinent d'alcalde i d'Educació, Christina Moreno, valora positivament la presentació d'aquesta moció, però va justificar l'abstenció perquè l'equip de govern ja està treballant en aquesta línia i creu que cal deixar constància d'aquest fet. Moreno ha posat d'exemple que la setmana passada ja se’n va parlar amb diferents agents locals, perquè en aquest terreny hi veu "algunes problemàtiques semblants a les d’una gran ciutat". La regidora creu que cal fomentar especialment la "corresponsabilitat" de la població i es mostra d'acord a "pacificar" el trànsit a prop de les escoles i, sobretot, actuar amb civisme per així donar exemple als infants. Per això, la representant de Compromís celebra que Junts doni suport a aquesta "idea de ciutat" i puntualitza que no estan en desacord amb el decàleg, sinó que volen fer valer que ja hi treballen.

Per ERC, Núria Tomàs va expressar el seu ple suport a la moció i creu que fins i tot es podria anar més enllà. Tomàs també considera que en el document presentat s'hauria pogut fer més incidència en aquells temes que tenen més a veure amb la Seu i celebra que els grups municipals conflueixin en una idea que ella mateixa havia defensat des de l'equip de govern, perquè creu que val la pena. Entre aquestes mesures addicionals que proposa, la regidora esmenta la idea de suprimir les places d'aparcament que hi ha enfront de l'Escola Pau Claris, en la línia de la pacificació que ja s'ha fet a l'entrada de l'Albert Vives. En el cas de La Salle, en canvi, aquesta mesura es veu més difícil per la seva situació més cèntrica. Finalment, Tomàs planteja complementar aquestes mesures amb accions formatives o bé amb campanyes de comunicació.

Finalment, la regidora de la CUP Núria Valls també s'ha adherit al decàleg, si bé creu que s'hauria de tenir en compte no només la contaminació dels cotxes sinó també la dels avions i jets privats que operen a l'aeroport de la Seu, que assegura que és molt elevada. Valls ha volgut reivindicar que des de la seva formació sempre han estat "ferms defensors de la pacificació" del trànsit.

Al final del debat, Jordi Fàbrega agraïa el suport d'ERC i la CUP i puntualitzava que la moció no tenia cap voluntat de criticar l'equip de govern ni per suggerir que no estan fent aquesta feina. Per això, es posava a disposició de Compromís per col·laborar en aquest terreny. Sobre la valoració d'ERC, Fàbrega assenyala que no han volgut centrar el text en la Seu precisament per no incloure-hi matisos que puguin generar desacord. Finalment, sobre l'observació de la CUP, el regidor apunta que "els jets privats, per sort, no arriben a l’entorn de les escoles; els cotxes, sí".

Entrada de l'Escola Mossèn Albert Vives (Foto: arxiu)
Entrada de l'Escola Mossèn Albert Vives (Foto: arxiu)