L'Ajuntament de la Seu pregunta per la bonificació del Túnel del Cadí al Govern, que nega que la vulgui limitar

L'executiu afirma que només farà canvis en la protecció de dades, després d'haver suggerit que s'enduriria les condicions per a la gratuïtat per a residents. El consistori urgellenc adverteix que vetllarà per garantir que no es qüestioni aquest dret de l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha preguntat a representants de la Generalitat sobre les garanties de la gratuïtat del Túnel del Cadí per a residents a l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, després de l'alarma que ha generat el fet que representants del Govern hagin suggerit, en una reunió amb els presidents d'aquestes comarques, que estudiaven endurir les condicions per accedir-hi. L'alcalde urgellenc, Joan Barrera, ha assegurat que està "tranquil" després de les explicacions que se li ha donat des de l'executiu, si bé adverteix que seguiran vetllant perquè ningú qüestioni aquest dret adquirit per als habitants d'aquesta zona.

A l'apartat d'informes d'alcaldia del ple municipal celebrat aquest dilluns, Barrera ha explicat que, arran de les informacions donades dijous passat al ple del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, ha contactat personalment amb la directora general de Polítiques de Muntanya i Litoral, Roser Bombardó, perquè li aclarís si el Govern contempla canvis en aquesta tramitació. Segons el batlle urgellenc, Bombardó li ha promès que la bonificació es mantindrà amb els mateixos termes que ara, per a tots els residents que ja en gaudeixen, i ha assegurat que només s'introduiran alguns canvis tècnics referents a la protecció de dades. Aquesta modificació es deu a una recent sentència d'àmbit europeu que, arran d'una demanda feta per un particular, considera inapropiades a efecte de protecció alguns documents o dades que es demanen actualment per obtenir o renovar la gratuïtat.

Barrera es mostra satisfet perquè creu que aquestes explicacions han servit per aclarir la qüestió i confirmar que "no hi haurà cap canvi" per als residents en la gestió. En tot cas, ha aprofitat per recordar que la gratuïtat "és una fita molt important, amb la qual es va lluitar molt per aconseguir-la", i avança que si algú tingués la temptació de limitar-ho, ja fos des del Govern o des de l'empresa concessionària, "l'Ajuntament de la Seu treballarà i lluitarà perquè això no passi".

Sobre aquesta polèmica, el portaveu de Junts per la Seu, Jordi Fàbrega, ha lamentat que tenen la sensació que, com en d'altres temes, aquesta qüestió ha sorgit com "aquelles notícies que l'actual Govern d'ERC fa servir de globus sonda per veure com reacciona la població". Fàbrega ha assegurat que els consta que aquests possibles canvis es van suggerir a la recent reunió entre representants de la Generalitat i dels consells comarcals implicats, en què "es va comunicar que hi havia aquesta proposta, o aquesta inquietud, per part del Govern i del Departament de Territori, d'acabar amb aquesta gratuïtat tal com l'entenem ara", i de restringir-la a conceptes com ara "mobilitat obligada" dins aquestes tres comarques. I hi afegeix que la presidenta del Consell de l'Alt Urgell, Josefina Lladós, es va limitar a informar-ne "com toca" als informes de presidència del plenari de dijous passat.

El també diputat al Parlament ha avançat que des de Junts "no permetrem de cap de les maneres" cap possible canvi a les condicions actuals, perquè en aquestes comarques "ja estem prou incomunicats i tenim prou problemes de transport públic, o d'accés viari cap a Barcelona, com perquè a damunt es qüestioni aquesta gratuïtat, de la qual no és fàcil gaudir-ne perquè cal estar empadronat, estar treballant aquí i tenir el CAP de referència aquí". A més a més, indica, per accedir-hi cal presentar "un llistat de documents que és prou important perquè no hi hagi una picaresca que al començament potser sí que existia". Fàbrega adverteix que des de JxCat tampoc no permetran, "ni aquí ni a Barcelona", que es qüestioni aquest dret adquirit. I confia "que amb la resposta unànime que hi ha hagut a les tres comarques, el Govern es farà enrere". A més a més, ha aprofitat per recordar que, després d'aconseguir-se el llargament reivindicat alliberament de les autopistes de l'Estat, com l'AP-7 i l'AP-2, "els únics peatges que es paguen ara mateix a Catalunya són els del túnel del Cadí, l'autopista de Manresa i els túnels del Garraf, i dos d'ells afecten el Pirineu, des d'on paguem amb els nostres impostos, per exemple, una xarxa de Metro de la qual ben poc ens en beneficiem". Per tot plegat, insta l'executiu català a "no treure més drets dels pocs que tenim els pirinencs".

Per part d'ERC, el seu portaveu a l'Ajuntament, Francesc Viaplana, ha assegurat que han parlat sobre aquest hipotètics canvis amb la consellera de Territori, Ester Capella, i amb la directora general de Polítiques de Muntanya, i creu que els darrers dies hi ha hagut "desinformació" sobre la qüestió, que cal aclarir. Viaplana assevera que "la Generalitat en cap cas té la voluntat d'aturar aquesta gratuïtat, que al cap i a la fi no és cap privilegi, perquè si haguéssim de pagar el túnel del Cadí ens trobaríem en un cul d'ampolla i les comunicacions amb la resta del territori ens costarien molt més".

El representant de la formació republicana a la Seu sí que ha puntualitzat que s'està estudiant "com agilitzar els tràmits i garantir la protecció de dades, perquè tot això ha sorgit arran d'una denúncia davant la justícia europea pel tema de les dades que et fan aportar". Per això, hi afegeix, ara "s'està revisant aquest protocol, però també es mira que no hi hagi frau, perquè sabem que hi havia hagut picaresca en aquest sentit". A tot plegat, Viaplana ha volgut fer una crida a la tranquil·litat i creu que "des de la Generalitat, des de la Direcció General de Muntanya, des de Territori i des de la mateixa Delegació del Govern ens ho han explicat fantàsticament bé".