L'alcalde de la Seu d'Urgell, satisfet per la convocatòria de la consulta sobre els Jocs d'Hivern i pel format

Francesc Viaplana valora que la proposta de dues votacions reconeix l'Alt Pirineu i Aran com a "unitat territorial, vegueria i part més afectada pel projecte". Els presidents comarcals de la Cerdanya i el Pallars Sobirà defensen el 'sí' als Jocs però temen que la data escollida pot complicar la participació

L'alcalde de la Seu d'Urgell, Francesc Viaplana, s'ha mostrat "satisfet" per l'anunci de convocatòria de la consulta al Pirineu sobre la candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern 2030, després que les conselleres Laura Vilagrà i Victòria Alsina han comunicat aquest matí que es durà a terme el 24 de juliol vinent.

Viaplana, alhora, ha valorat "molt positivament" que l'àmbit de la consulta vinculant sigui l'Alt Pirineu i Aran, perquè és també una manera de reconèixer oficialment la regió com una "unitat territorial, una vegueria i la part més afectada en aquest projecte". A més a més, considera òptima la solució de fer dues consultes simultànies per un "tema demogràfic", tenint en compte que l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya i l'Aran sumen en conjunt unes 55.000 persones amb dret a vot, mentre que el Ripollès, Berguedà i Solsonès representen 83.000 votants potencials. Per això, el batlle urgellenc creu que si a la consulta sobre la presentació de la candidatura s'hi hagués afegit aquestes tres comarques, "la veu de l'Alt Pirineu i Aran quedaria molt diluïda". Cal recordar que en aquesta àrea prepirinenca s'hi farà una altra consulta simultània, el 24 de juliol mateix, i que en aquest cas serà per decidir si volen que les seves comarques s'impliquin o no en la candidatura.

Finalment, pel que fa a la data, el també exdiputat d'ERC ha admès que serà "una mica més tard del que s'havia dit", perquè el Govern s'havia compromès a fer el procés abans d'acabar aquesta primavera, però pel costat positiu creu que aquest fet "farà que el Govern tingui més marge per aportar tota la informació necessària a la ciutadania".

Martí Riera celebra la convocatòria i demana que no es condicioni les inversions pendents als Jocs

El president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, Martí Riera, coincideix amb Francesc Viaplana a valorar bé la convocatòria, perquè "és el que volia el territori", i també troba correcte el fet de fer dues consultes diferenciades perquè entén que el Prepirineu també hi està implicat però que a l'Alt Pirineu i Aran és on "hi ha d'haver actuacions directes" i que "si no tenen veu pròpia, la consulta hauria quedat molt desvirtuada". Riera hi afegeix que els Jocs poden ser "una oportunitat", si bé matisa que no es pot condicionar a aquest esdeveniment totes les inversions pendents que té el Pirineu i que "hi ha d'haver un futur ja sigui amb Jocs o sense".

A aquest anunci també s'hi ha referit el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, que n'ha fet una valoració més crítica i assegura que veu amb "temor" la consulta pel fet que "supedita" el projecte "a una pregunta amb resposta binària (sí o no)". Consultat per l'ACN, Isús ha afirmat que veu "arriscat" fer aquesta votació quan ja s'ha presentat l'acord tècnic per part del Comitè Olímpic Espanyol i dels governs català i espanyol.

Pel que fa a la data, el dirigent comarcal la veu com "un problema més" pel fet que en aquella època al Pirineu "és un període de màxima afluència turística" i això pot "complicar" tant la participació com que el resultat sigui a favor dels Jocs. Per Isús, el 24 de juliol "no és la millor data" i atribueix la demora a que el Govern "va tard amb la consulta i la manera de fer-la". El president pallarès és favorable a organitzar els Jocs d'Hivern del 2030 i, a més a més, vol que s'hi impliqui la seva comarca mitjançant l'organització de la competició de telemarc, en cas que aquest emblemàtic esport esdevingui olímpic d'aquí a vuit anys.

El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia, també està a favor dels Jocs i assegura que fins i tot poden esdevenir "el principal motor dels Pirineus", però creu igualment que la data escollida no és la més adient, Chia afirma que la convocatòria "ja arriba tard", quan la candidatura ja està molt avançada, i que per aquest motiu ja s'hauria d'haver fet presentacions públiques del projecte a les comarques implicades. I hi afegeix que la gran majoria de dirigents d'aquestes comarques ja estaven d'acord a tirar endavant la proposta, per la qual cosa entén que la consulta no era necessària.

L'alcalde de Vielha qüestiona la consulta

En una línia semblant s'ha pronunciat l'alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano (Unitat d'Aran), que creu que "no té massa sentit" fer la consulta quan ja s'ha presentat la proposta tècnica coordinada pel COE. Serrano fins i tot qualifica d'"error polític des del començament" el plantejament de la votació, i sentencia que "ja sabrem de qui és la culpa" en cas que guanyi el 'no' i la candidatura no tiri endavant. El polític socialista, tot i això, assegura que "de tots és conegut el posicionament de la Val d'Aran" a favor dels Jocs i per tant augura que a l'Aran el 'sí' guanyarà clarament. El també expresident de l'Associació d'Hostaleria de Lleida creu que l'esdeveniment pot ajudar a "dinamitzar el Pirineu i acabar amb els dèficits que pateix".

El batlle de Ripoll, a favor dels Jocs

Entre les primeres reaccions després de l'anunci també ha destacat la de l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (JxCat), que ha expressat públicament el seu suport total al 'sí' en la consulta que es farà al Ripollès, en la qual es preguntarà si es vol que la comarca s'impliqui en els Jocs. Des de les xarxes socials, i amb una imatge del tren de la línia R3, Munell ha expressat obertament que defensa "el projecte JJOO Pirineus 2030" perquè el veu com "una oportunitat", també per al vessant gironí del Pirineu i de manera manera particular per al Ripollès i per a Ripoll.

El batlle creu que l'esdeveniment pot obrir la porta “a un Pirineu més connectat, més sostenible i més ple de vida i d'oportunitats". A més a més, Munell recorda que a la comarca "hi ha moltes persones que treballen de manera directa o indirecta en el sector del turisme d'hivern i de muntanya".

La CUP i els Comuns, crítics amb el format

Des de l'àmbit dels partits polítics, la CUP ha coincidit amb la plataforma Stop JJOO a criticar tant la data escollida com la decisió de fer una doble consulta amb dos àmbits territorials diferenciats. La diputada Eulàlia Reguant creu que no s'ha "clarificat" la interpretació que es farà de les dues preguntes abans d'anunciar-ho, malgrat que la resposta serà binària -de sí o no- tal com havien reclamat els contraris als Jocs. D'altra banda, la parlamentària barcelonina ha criticat que ja s'hagi signat el projecte amb el COE però encara no s'hagi fet públics els informes ni s'hagi explicat cap proposta de desenvolupament econòmic per la zona, i ha reblat irònicament que "no fan allò de sempre, no". Des de la formació cupaire, d'altra banda, han afirmat que a la candidatura "no tenen el projecte olímpic tancat, ni informes ambientals, ni pressupost".

En una línia semblant, En Comú Podem ha valorat el format escollit, que reconeix l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran, com "un menyspreu al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès" i ha acusat el Govern de "retòrcer el mandat del Parlament". El portaveu dels Comuns, Joan Mena, opina que és una consulta "feta a mida", que "situa comarques de primera i de segona" i que s'hauria de fer "en igualtat de condicions". El també diputat al Congrés ha exigit "transparència i garanties" a la Generalitat i els ha retret que no hagin detallat encara "l'impacte dels Jocs Olímpics en aquestes comarques, les infraestructures necessàries, si hi haurà o no neu al Pirineu al 2030 o el balanç econòmic que tindran". Tot i aquest rebuig, Mena no ha aclarit si els Comuns faran campanya activa pel 'no', tenint en compte que el partit té actualment molt poca representació política al Pirineu i que, alhora, forma part tant del Govern espanyol com de l'Ajuntament de Barcelona, dues de les institucions amb més pes en el projecte.