L'Alt Pirineu, entre les regions on més es parla català

Les comarques de muntanya ocupen el tercer lloc i superen el 85% de coneixement, al mateix nivell que les Terres de l'Ebre, Ponent, la Catalunya central i Girona. Per contra, a l'àrea de Barcelona no arriba al 70% i només el tenen com a primera llengua un terç de la població

L'Alt Pirineu ocupa el tercer lloc de Catalunya, d'un total de set regions, pel que fa al nivell de coneixement del català, segons l'Informe de Política Lingüística de la Generalitat que s'ha presentat aquest dimecres. Les comarques pirinenques són entre els tres territoris on més gent sap parlar la llengua del país, només superades per les Terres de l'Ebre, que ocupen la primera posició, i la regió de Ponent. Les comarques de la Catalunya central ocupen el quart lloc; i les de Girona, el cinquè. Tots cinc territoris superen el 85% de percentatge de coneixement.

Per contra, al Camp de Tarragona el percentatge baixa fins al 71%; i a l'àrea de Barcelona, recula fins a només el 68%, malgrat que un municipi de l'àrea metropolitana és la ciutat on més gent sap parlar català: Sant Cugat del Vallès, amb un nivell de coneixement del 82,2%. La segueixen Igualada (81,6%) i Girona (80,3%), i també estan en les primeres posicions Tortosa, Olot,  Manresa, Vilafranca del Penedès, Vic, Vilanova i la Geltrú i Lleida. En canvi, a la cua de coneixement del català hi ha Santa Coloma de Gramenet, on només el 50,6% dels seus habitants declaren saber català. L'Hospitalet de Llobregat (54,7%) i Cornellà de Llobregat (57,2%) són les altres dues poblacions amb un índex més baix, seguides de Lloret de Mar, Salou, Badalona, el Prat de Llobregat i Sant Andreu de la Barca.

Retrocés alarmant a l'àrea metropolitana

Les Terres de l'Ebre és l'àmbit territorial on més persones tenen el català com a primera llengua, amb un percentatge superior al 70%. En canvi, l'informe presenta dades alarmants sobre l'ús lingüístic a l'àrea metropolitana de Barcelona, on només el tenen com a llengua principal entre el 23% i el 35% d'habitants, en funció dels municipis. Malgrat aquest evident retrocés, la directora general de Política Lingüística del Govern, Ester Franquesa, defensa la línia actual i assegura que en municipis com Santa Coloma de Gramenet es fa "esforços notables" per garantir-hi el coneixement de la llengua.

L'estudi també ha detallat que la presència del català en la retolació a les principals ciutats és desigual: superior a 70 punts a Tortosa, Girona i Lleida mentre que a Barcelona i Tarragona se situa al voltant dels 60 punts. Pel que a l'atenció comercial als clients, la capital del Baix Ebre supera el 90% en català tant en ús espontani com en adaptació al client. A Girona i Lleida la puntuació és igual o superior als 80 punts en tots dos índexs. Unes puntuacions que superen en més de deu punts els comerços de Barcelona i Tarragona.

El castellà predomina a la Val d'Aran

L'estudi també es fixa en la situació de l'aranès, a partir de l'anàlisi en profunditat de les dades extretes de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Vall d'Aran del 2013. El 80,7% de la població major de 15 anys de l'Aran entén l'occità, el 55,6% el sap parlar, el 59,3% el sap llegir i el 34,9% el sap escriure. Entre la població que ha nascut a la Vall d'Aran, el 99,2% entén l'occità, el 94,6% del sap parlar i el 64,8% el sap escriure. Pel que fa a la població nascuda a la resta de Catalunya, el 91,2% entén l'occità, el 69,6% el sap parlar i el 43,1% el sap escriure.

Tanmateix, l'informe confirma que el castellà està substituint l'aranès com a llengua principal: ja és la llengua habitual per al 55,1% dels aranesos, mentre que l'occità ho és només per al 21,4% de la població; i el català, per al 16,4%. Tot i això, l'estudi destaca que la presència de l'occità creix en totes les relacions interpersonals tret de la dels membres de la llar, on es manté.