L'Alt Pirineu i Aran, al capdavant del creixement econòmic del 2022 a Catalunya, amb una millora global del 7,6%

En aquesta nova edició, l'Anuari Comarcal destaca que la regió pirinenca va registrar en conjunt un creixement del 7,6%, tot i que amb contrastos. Pel que fa a l'Alt Urgell, va experimentar un augment del 4,8%. Una dada positiva, tot i que es queda per sota la majoria de comarques de l'Alt Pirineu. Sí que és a prop de la mitjana catalana, que va ser de poc més del 5%.

De fet, la recuperació més notable s'ha produït a les àrees amb més pes del turisme i els serveis, que en alguns casos havien estat també les més afectades per la pandèmia de la COVID a causa de les restriccions de circulació i d'activitats que hi va haver en aquell moment. Així, per exemple, al 2022 el Pallars Sobirà va experimentar un repunt del 6,8%. A la Cerdanya, va arribar a ser del 8,2%. A l'Alta Ribagorça, del 9%. I a la Val d'Aran, van experimentar el creixement més important de tot Catalunya, en arribar fins al 12%.

La comarca de l'Alt Pirineu amb menys dinamisme econòmic l'any passat ha estat el Pallars Jussà, però tot i això va viure un creixement igualment notable, del 4,3%. Pel que fa a d'altres comarques veïnes, l'evolució a tota l'àrea situada per sota l'Alt Urgell ha estat en tots els casos menys positiva. El Solsonès va experimentar un augment de l'1,7%, el Berguedà es va quedar en un 1% i la Noguera és una de les dues úniques comarques on l'economia va retrocedir en plena recuperació: -1,8%. L'altra va ser el Moianès (-2,9).

Per regions, la segona amb més creixement després de l'Alt Pirineu va ser la de Girona (6,5%), seguida de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (5,6) i el Camp de Tarragona (5,1), mentre que la regió de Lleida es va quedar en un 2,5%, malgrat que al Segrià van arribar fins al 3,7%.

Les comarques de fora l'Alt Pirineu amb més dinamisme -totes elles amb un pes notable del turisme- van ser l'Alt Empordà (7,9%), el Baix Penedès (7,6), el Baix Empordà (7,5), el Barcelonès (6,8), la Selva (6,5) i el Garraf (6,4).

Bona part de Catalunya no ha recuperat el nivell econòmic prepandèmia

Josep Oliver ha matisat que cal posar totes aquestes dades en context. I aquest context és que al 2022, i malgrat factors molt negatius com la guerra d'Ucraïna i una forta inflació, els serveis i la construcció es van reactivar després de l'aturada forçada dels dos anys anteriors. I això va fer que l'augment del VAB fos molt per sobre de l'habitual. De fet, el catedràtic ha recordat que el més normal en un bon any és que l'economia creixi un 2% i, per tant, augments com els que s'han registrat a l'Alt Pirineu i Aran són excepcionals.

Tanmateix, l'autor de l'estudi sí que adverteix que la recuperació postpandèmia encara no ha estat completa, ni molt menys. De fet, només set de les 42 comarques incloses al treball -en què encara no hi apareixia el Lluçanès- han aconseguit recuperar o superar el seu nivell del 2019. Són el Montsià (que ha aconseguit situar-se un 2,8% per damunt del seu VAB prepandèmia), el Gironès (+2%), el Baix Ebre (+1,7%), la Garrotxa (+1,6%), el Pla de l'Estany (+1,5%), el Baix Llobregat (també amb un 1,5) i Osona (+0,1%). La comarca més poblada, el Barcelonès, es va quedar a prop d'aconseguir-ho (-0,4% respecte d'ara fa quatre anys). I a les regions de l'Alt Pirineu i Aran, de Lleida i del Penedès, no hi ha cap comarca que hagi recuperat el seu VAB del 2019. Malgrat tot, Oliver es mostra optimista, perquè sí que s'ha recuperat o millorat els índexs d'ocupació laboral, i augura que en el balanç de 2023 quasi tot el país ja haurà superat la pandèmia a nivell econòmic.

Lideratge del sector serveis i notable retrocés de l'agricultura

Pel que fa a les dades per sectors, el document remarca que el VAB dels serveis va augmentar un 7,9% durant el 2022. A l'Alt Pirineu i Aran, el repunt del sector terciari va ser de prop del doble que a la resta de Catalunya: un 14,7%. També va créixer notablement a Tarragona (13,8%), Lleida (12,6%), Girona (12,5%), les Terres de l'Ebre (10,3%) i la Catalunya Central (10,2%), mentre que a l'àrea de Barcelona va repuntar un 9,5%. Josep Oliver atribueix aquests increments, sobretot, a una major demanda interna relacionada amb el turisme després de l'aixecament de restriccions, tot i que adverteix que cal evitar una excessiva dependència d'aquest sector.

En canvi, després de créixer durant la pandèmia, l'agricultura va retrocedir aquest any passat (-13,9% al conjunt de Catalunya). I això, segons Oliver, explica que la regió de Lleida fos la menys dinàmica del país. A les comarques de Ponent el retrocés del sector primari respecte del 2021 va ser molt elevat (-22,9%), però també hi va haver baixades notables del VAB agrari a la Catalunya Central (-19,8) i al Camp de Tarragona (-14,5). Les explotacions de la regió de Girona van resistir millor el cop i només van baixar un 2%, un percentatge semblant al que hi va haver a l'àrea de Barcelona.

Pel que fa als altres grans sectors, a nivell català, la construcció va créixer un 4,5%. Mentrestant, la indústria va baixar un 2%, malgrat que Catalunya va registrar un nou rècord històric d'exportacions: al 2022 van assolir un valor total de prop de 95.000 milions d'euros -el doble que ara fa 12 anys- i van representar l'equivalent al 35,1% del PIB català. Amb totes aquestes dades, Josep Oliver sentencia que actualment "hi ha tants accidents que poden succeir que no vull esquivar-los, però en termes estrictament econòmics estem raonablement aguantant a una situació que a Europa és difícil".