L'Alt Urgell té 7.900 afiliats a la Seguretat Social

L'Alt Urgell té actualment 7.900 afiliats a la Seguretat Social, segons les dades actualitzades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT). Aquesta xifra, corresponent al tancament del mes de maig, és lleugerament superior a la d'ara fa just dotze mesos (+0,7%), tot i que fluctua al llarg de l'any tal com ho reflecteix que entre abril i maig hi ha hagut un augment del 0,8%, una dècima per sobre l'evolució interanual. La quantitat total, d'altra banda, representa poc més d'un terç de la població total de la comarca, que és d'uns 21.500 habitants.

Segons aquest recull de l'IDESCAT, al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran actualment hi ha 30.380 persones afiliades. El gruix principal correspon a la Cerdanya, que tot i tenir una mica menys d'habitants que l'Alt Urgell -en té uns 20.000 segons els darrers censos- la supera clarament en aquest apartat i ocupa el primer lloc amb 9.265 afiliats; és a dir, gairebé un de cada tres de la regió pirinenca. L'increment de la Cerdanya el darrer any -de maig de 2024 a maig de 2025- també ha estat força per sobre: +1,5%, amb un augment específic de 0,9 punts entre abril i maig. Tot i això, la dada de l'Alt Urgell està condicionada pel fet que una part de la seva població activa -especialment a la Seu- treballen a Andorra com a fronterers i, per tant, estan afiliats a la Seguretat Social andorrana (CASS).

El tercer lloc en nombre d'afiliats a l'Alt Pirineu correspon al Pallars Jussà, que és també la tercera comarca més poblada i que té 5.385 treballadors actius inscrits (+1,1% respecte d'un any enrere). En quart lloc hi apareix la Val d'Aran, amb 4.415 (+0,8%); i en el cinquè, el Pallars Sobirà, amb 3.415. L'últim lloc és per a l'Alta Ribagorça, amb 1.735, tot i que és la comarca pirinenca amb millor evolució perquè el seu increment interanual ha estat del 2,4%. En canvi, al Sobirà han patit una lleugera davallada (-0,4%), malgrat que el maig l'han tancat amb una recuperació d'1,3 punts respecte de l'abril.

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, el Berguedà té actualment 16.615 cotitzants (sobre una població total de 40.000 habitants); el Ripollès, 11.250 (amb uns 25.700 habitants); i el Solsonès, 7.040, sobre un cens d'uns 15.300 residents. En aquests tres casos l'evolució del darrer any ha estat molt semblant, amb un increment interanual de l'1,4% pel Ripollès i de l'1,3% pel Berguedà i el Solsonès.

Més de 3,7 milions d'afiliats a Catalunya, el 80% al sector serveis

Pel que fa a dades més generals, a les quals ha tingut accés l'ACN, Catalunya va tancar el maig amb 3.702.615 afiliats, un 1,3% més que a l’abril i un 2,3% més que al maig de 2024. En xifres totals, 82.535 persones més que un any enrere.

A banda del Pallars Sobirà, l'única comarca on no han augmentat és la Terra Alta (-0,7%), mentre que els increments més forts han estat al Baix Penedès (4,1%), les Garrigues (3,7%) i la Selva (3,5%). L'increment absolut més gran correspon al Barcelonès (20.855 afiliacions més), seguit de dues altres comarques clau de l'Àrea Metropolitana: el Vallès Occidental (+9.670) i el Baix Llobregat (+7.790). 

El sector serveis representa el 79,4% de les afiliacions i concentra quasi tot l'augment global (+80.060, un 2,7% més que fa un any). En aquest sector hi ha hagut increment a 40 de les 43 comarques. Les afiliacions a la construcció han registrat un increment d’un 2,6% (+5.960), destacant-hi especialment el Priorat, amb un augment del 9,1% en aquest sector. En canvi, l'agricultura perd 950 treballadors inscrits (‑1,6%) i va a la baixa en 24 comarques, tot i que augment en 15 comarques i es manté estable en 4, entre elles l'Aran. 

La Cerdanya és la comarca amb més jornades parcials; i l'Aran, la que menys

Tot i això, l'estudi adverteix que quasi una de cada cinc afiliacions (el 19,2%) són per feines a jornada parcial. Un percentatge que en cas de les dones s'eleva fins al 25,9%, mentre que en canvi en els homes representa només un 12,6%.

La Cerdanya és la comarca catalana amb més afiliacions amb jornada parcial (22,2%), seguida de molt a prop pel Barcelonès (22,1). El Pirineu, però, també té l'indret de Catalunya amb menys jornades parcials, i igualment molt vinculat al turisme: la Val d'Aran, on la taxa de feina amb horari reduït és de només un 11,7%. També hi destaca en aquest punt la Selva (15,5). 

Pel que fa al grau de temporalitat, la proporció d’afiliacions a la Seguretat Social per compte d’altri amb caràcter temporal se situa en el 10,1% (només un de cada deu contractes), 1,1 punts menys que un any abans. Les comarques amb un grau de temporalitat més elevat són la Ribera d’Ebre (13,9%) i l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà (13,4% totes dues). Tanmateix, una altra comarca eminentment turística com és el Baix Empordà és la que en té menys (7,9%) i, per tant, té més feines estables.

Augment de quasi 5 punts en l'afiliació d'estrangers

Per nacionalitat, les afiliacions de ciutadans estrangers han augmentat un 4,8% en un any al conjunt de Catalunya. Aquest increment s'ha constatat a totes les comarques tret de la Terra Alta (-0,7%) i han estat especialment forts a les Garrigues (+13,8%) i al Lluçanès (+10,3%). També augmenta el nombre d'afiliats amb nacionalitat espanyola, tot i que sense tanta intensitat (+1,7%). Al Pallars Sobirà i a l'Aran aquest increment concret no ha arribat a l'1%, mentre que en canvi al Baix Penedès ha assolit el 3,4%.