L'Alt Urgell va registrar l'any 2020 més de 14 defuncions per cada mil habitants

El Pallars Jussà (16,98/1.000) i el Berguedà (15,96/1.000) són entre les tres comarques on hi va haver més proporció de morts en plena crisi de la COVID-19, només superades pel Priorat. Per regions, l'Alt Pirineu i Aran va ser la segona amb més morts en relació a la població

L'Alt Urgell va registrar l'any 2020 una mitjana de 14,16 defuncions per cada 1.000 habitants, segons l'informe anual de mortalitat que ha publicat ara l'Institut d'Estadística de Catalunya. Extrapolant-ho a la població de la comarca, que és d'uns 20.500 habitants, això significa que hi va haver uns 290 decessos.

Segons mostra l'Idescat, la crisi sanitària de la COVID-19 va tenir com a resultat un increment exponencial del nombre de defuncions: mentre que al llarg dels quaranta anys anteriors s'havia mantingut per sota o per damunt de les 60.000 (amb variacions anuals d'entre l'1% i, com a màxim, el 7%), l'any passat n'hi va haver 79.784; és a dir, 15.237 més que al 2019, un increment del 23,6% en un any.

El coronavirus va afectar especialment la gent gran i això també es nota en l'estadística per comarques. Entre les zones on hi va haver més percentatge de defuncions destaquen les que tenen una població més envellida i, encara més, aquelles on hi va haver brots greus de COVID-19 en residències. És el cas del Pallars Jussà, que ocupa la segona posició (16,98 defuncions per cada mil habitants), només superada pel Priorat (18,32/1.000). En aquest sinistre rànquing també destaca el Berguedà, que apareix en tercer lloc (15,96/1.000).

Pel que fa a d'altres comarques de muntanya, també sobresurten el Solsonès (12,37), el Pallars Sobirà (10,73) i la Cerdanya (10,72). En canvi, a l'Aran va ser l'àrea de Catalunya on hi va haver menys proporció de morts (7,39) i la dada també és per sota la mitjana a l'Alta Ribagorça (8,94).

Fora del Pirineu, a banda del Priorat, destaquen com a proporcions altes les de la Terra Alta (15,05), la Ribera d'Ebre (14,33) i les Garrigues (14,13). I com a proporcions baixes, el Gironès (8,00) i el Tarragonès (8,15).

Increment del 37,3% al Pallars Jussà

El Pallars Jussà, a més a més, és també la segona comarca on va augmentar més la mortalitat (+37,3%), per darrera del Bages (+38,1). En aquesta llista també destaca el fet que en tercer lloc hi aparegui la comarca més poblada, el Barcelonès (+31,1).

En canvi, els augments de mortalitat van ser molt inferiors -i fins i tot semblants als d'un any normal- a l'Alt Camp (+4,2), la Terra Alta (+4,3) i la Conca de Barberà (+4,5). I, encara que sembli increïble en un any de pandèmia, hi ha una comarca on va baixar el nombre de morts en relació al 2019: el Ripollès (-6,6%).

La mortalitat més alta per regions, a la Catalunya Central

Per regions, l'Alt Pirineu i Aran va ser la segona on hi va haver més proporció de defuncions (12,23/1.000), a poca distància de la Catalunya Central (12,36). En tercer lloc hi apareix les Terres de l'Ebre (12,10). A l'altre extrem, els àmbits territorials on hi va haver menys morts en relació al nombre d'habitants són el Penedès (9,87), Girona (9,35) i Camp de Tarragona (9,04). Finalment, Lleida i l'Àrea Metropolitana de Barcelona se situen a prop de la mitjana catalana, que va ser de 10,32 defuncions per cada 1.000 habitants.

Pel que fa a la comparació amb l'any 2019, l'Alt Pirineu i Aran és la tercera regió on va augmentar més la mortalitat (+26,2%). En aquesta estadística, el primer lloc també és per a la Catalunya Central (+30,3%). En segona posició hi ha l'àrea de Barcelona (27,6%). En canvi, a les Terres de l'Ebre (+9,8%) i a les comarques de Girona (11,0%) és on hi va haver menys variació.