L'Arxiu Comarcal organitza un taller immersiu sobre l'explotació de fusta a l'Alt Urgell i el Pirineu al segle XVIII

Els participants, alumnes de l'Escola Sant Esteve d'Alàs, analitzaran la importància que va tenir en aquella època la comarca en la construcció de vaixells per a l'Armada. També s'hi tracta el paper que tenien els raiers en el transport de la matèria

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell organitza un taller immersiu sobre l’explotació de fusta a l’Alt Urgell i al Pirineu a mitjan segle XVIII, una època en què aquesta activitat va tenir força importància a la zona perquè molta d'aquesta fusta es destinava a la construcció naval.

L'activitat es durà a terme aquest dimecres, 27 de novembre, a partir de les 11 del matí, i s'adreça alumnes de cicle mitjà i cicle superior de l’Escola Sant Esteve d’Alàs , que estudiaran un document que conté un complet inventari dels boscos del Pirineu i de l’Alt Urgell al segle XVIII: el Diccionario Naval del Marqués de la Victòria. És una de les obres més importants del món per a l’anàlisi de la construcció naval de l'Armada espanyola al primer i segon terç del segle XVIII i el seu original és custodiat al Museu Marítim de l’Armada a Madrid.

Aquest inventari es va realitzar per disposar d’un detallat estudi dels recursos forestals amb la finalitat de proveir de materials de construcció de vaixells militars a les drassanes de Cartagena, a l'actual regió de Múrcia. S'hi parla de la tipologia de fustes i la seva utilitat per a l’elaboració de parts específiques dels vaixells, a més del conreu del cànem amb la finalitat d’elaborar en aquella època lones, veles, uniformes, caps, cordes o estopa. També s'hi esmenta l’existència de forns per a l’elaboració de la pega negra, substància emprada per a la impermeabilització del casc de les naus.

La informació, molt completa i ben estructurada, va acompanyada d’un minuciós mapa topogràfic del Pirineu que s’estén des de l’Alt Urgell a Navarra, d’est a Oest, i des de la frontera amb Andorra fins a la desembocadura de l’Ebre. El mapa es presenta dibuixat en relleu i s’hi identifiquen els boscos, les poblacions, els cursos fluvials, les valls i les canals més importants. En base a tots aquests elements es planificava el transport terrestre de la fusta fins als rius per enraiar-la -formar els rais- i procedir al seu transport fluvial fins al port dels Alfacs. Allà, la fusta era embarcada en vaixells per al seu trasllat definitiu a les drassanes de Cartagena, on es construïen les fragates, corbetes i navilis de l’Armada reial.  

Anàlisi, recerca i reconstrucció per part dels alumnes

A través d’aquest document, els alumnes treballaran l’anàlisi documental i paleogràfica, tot treballant com si fossin arxivers i tocant també mostres de troncs de roure, faig i pi; També coneixeran els fonaments de l’enginyeria naval gràcies a maquetes de vaixells de vela i vaixells de joguina. A escala més local, es parlarà de la utilitat dels rais i l’ofici dels raiers que des de Coll de Nargó -principalment- transportaven la fusta Segre avall. També s'hi tractarà l’apassionant món dels carboners i dels forns de pega, i ensumaran productes tèxtils elaborats amb cànem com ara peces de roba i cordes de diferents dimensions.