L'Audiència eximeix un conductor que va atropellar a la Val d'Aran un gos que no estava subjectat
El jutjat de Vielha ja havia determinat prèviament que el cànid s'havia escapat i que el xofer, tot i circular a poc a poc, no va poder evitar l'impacte. La propietària reclamava una indemnització
L'Audiència de Lleida ha desestimat el recurs d'una dona que reclamava una indemnització per l'atropellament mortal del seu gos a la Val d'Aran. El tribunal provincial confirma la sentència que ja havia publicat prèviament del jutjat de Vielha i conclou que el conductor no va actuar amb negligència, perquè circulava a uns 30 quilòmetres per hora i l'animal, que estava deslligat, va irrompre sobtadament a la via quan el vehicle ja passava pel punt. El gos va col·lidir amb la roda posterior sense que el conductor pogués evitar l'atropellament, segons la sentència.
L'Audiència assenyala que, segons el Codi Civil, la responsabilitat pels perjudicis causats per un animal que s'escapa recau en el seu posseïdor. En aquest cas, considera que el gos no estava correctament subjectat. La propietària havia recorregut contra la sentència del jutjat de primera instància i instrucció de Vielha, que ja havia desestimat la seva demanda contra el conductor i la companyia asseguradora. En el recurs, la dona sostenia que el conductor "hauria pogut circular més a poc a poc" i reclamava una indemnització pels danys patrimonials i morals derivats de la mort del gos.
La sala provincial, però, ha recordat que els Mossos van concloure que la causa principal del sinistre havia estat la irrupció sobtada de l'animal a la calçada i que no havien identificat cap causa imputable al conductor. L'agent instructor de l'atestat va ratificar aquesta versió durant el judici i va explicar que el gos havia entrat a la carretera quan la furgoneta ja circulava per aquell punt. Segons la seva declaració, l'animal va col·lidir amb la roda posterior i era difícil que el conductor pogués maniobrar per evitar l'impacte.
Els dos ocupants del vehicle, de la seva part, van declarar que circulaven amb la segona marxa posada, per la qual cosa anaven a poc a poc, i que el gos va aparèixer de darrere d'un contenidor d'obra situat al marge de la via. L'Audiència considera que els seus testimonis són coincidents i rebutja les suposades contradiccions que al·legava la propietària.
La decisió, doncs, rebutja que el conductor hagi d'assumir la indemnització i, en canvi, atribueix la responsabilitat de l'accident a la propietària, perquè l'animal no estava correctament subjectat i es va escapar. A més, la dona haurà d'assumir les costes de l'apel·lació. Ara ja no es pot interposar cap recurs contra la sentència.
