L'Audiència nega responsabilitat del Banc d'Espanya en els danys per la intervenció del Banco de Madrid

La Sala del Contenciós Administratiu de l'Audiència Nacional espanyola ha denegat una reclamació formulada per la família andorrana Cierco perquè es declarés la responsabilitat patrimonial del Banc d'Espanya pels danys causats per la intervenció del Banco de Madrid el març del 2015, quan es va requisar també la matriu d'aquesta entitat, Banca Privada d'Andorra (BPA). Els demandants xifraven el perjudici causat per aquesta actuació en 141 milions d'euros.

Els magistrats donen parcialment la raó als Cierco, que en el moment dels fets eren accionistes majoritaris d'ambdós bancs, en el fet que la reclamació no havia prescrit, tal com havia indicat el Consell del Govern del Banc d'Espanya el maig del 2021. Però, en canvi, rebutja que hi hagués una actuació "no raonable, arbitrària o desproporcionada" del Banc d'Espanya, com han exposat a la demanda, sinó que interpreten que va ser "raonada, raonable i proporcionada".

L'Audiència, conclou al seu escrit que la part demandant prescindeix "en tot moment" d'una "consideració jurídica fonamental", que és que l'anàlisi de la "raonabilitat" i de la "proporcionalitat" de l'actuació del Banc d'Espanya s'ha de fer tenint en compte "la informació disponible i les circumstàncies concurrents en el moment", i no en moments, valoracions jurídiques o opinions tècniques posteriors als fets.

Denuncien que es va actuar sense decisió judicial

Per contra, segons informa l'ACN, la família Cierco rebutja aquesta interpretació i denuncien que el Banc d'Espanya va prendre la decisió d'intervenir el Banco de Madrid quan encara no hi havia decisió judicial sobre el procediment penal que se seguia contra membres de l'òrgan de gestió de l'entitat. Per això, creuen que no hi havia indicis suficients de la comissió del delicte.

De fet, aquell procediment judicial va acabar arxivat el juliol del 2019, quan ja no es podia fer marxa enrere en la intervenció. Malgrat això, l'Audiència espanyola opina que el "sobreseïment provisional" d'aquelles actuacions no permet apreciar que la decisió de la intervenció no fos raonable o fos arbitrària, "atès que cal diferenciar amb claredat l'àmbit de l'enjudiciament en seu penal" i sosté que, des del seu punt de vista, "en aquell moment n'hi havia prou amb l'existència de sospites i greus acusacions de la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals".

Vincle amb la demanda contra Rajoy i d'altres ex alts càrrecs espanyols

Finalment, la sala rebutja admetre la documentació presentada pels demandants, consistent en una comissió rogatòria internacional referent al procés obert a Andorra contra ex alts càrrecs del Govern espanyol i de la Policia Nacional espanyola. Els magistrats s'escuden en que no ho veuen "rellevant per a la resolució de la demanda de responsabilitat patrimonial".

Cal recordar que en aquesta denúncia, presentada a la Batllia andorrana per l'Institut de Drets Humans d'Andorra i el col·lectiu d'advocats Drets, hi ha com a implicat més destacat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, juntament amb els llavors ministres d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i d'Interior, Jorge Fernández Díaz, a més de nombrosos alts càrrecs d'Interior i de la Policia Nacional espanyola de l'any 2014. Se'ls acusa d'haver amenaçat i coaccionat dirigents polítics i financers d'un país veí com és Andorra -incloent els llavors propietaris i gestors de BPA- amb l'objectiu d'obtenir -tot violant el secret bancari andorrà- dades de suposats comptes de líders independentistes, en el marc del que es va conèixer com a 'Operació Catalunya'.

Precisament aquesta setmana passada Drets va anunciar que ha aprofitat la lentitud en aquest procediment, iniciat el maig de 2022, per ampliar la querella contra Rajoy, a qui ara també acusen de presumpta organització criminal juntament amb la resta de presumptes implicats. Des que la batlle va trametre les comissions rogatòries a Espanya, ja fa un any i mig, cap dels investigats no ha comparegut encara per declarar.