Les estacions d'esquí públiques consumeixen en tot un any la mateixa aigua que Barcelona en un sol dia

FGC rebat les crítiques a la innivació i recorda que el consum dels complexos de muntanya és ínfim en relació amb les àrees urbanes o industrials del país. La Molina estrenarà aquest hivern un sistema pioner a nivell mundial per reduir fins a un 40% l'ús d'aigua

Les sis estacions d'esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat consumeixen en tot un any la mateixa aigua que la ciutat de Barcelona en un sol dia. Així ho ha assegurat aquest dijous el director d'FGC Turisme, Toni Sanmartí, que ha volgut rebatre així les crítiques d'alguns col·lectius cap a l'ús de l'aigua per a innivació per part d'aquests complexos, en l'actual context de sequera a les àrees més poblades de Catalunya. Sanmartí n'ha parlat en la presentació oficial del nou pla pilot de la companyia pública, pioner a nivell mundial, amb què preveuen reduir fins a un 40% el consum d'aigua per produir neu. El projecte s'estrenarà a l'estació cerdana de La Molina.

En aquest acte, Toni Sanmartí ha puntualitzat en primer lloc que "en la producció de neu no es consumeix aigua, sinó que s’utilitza l’existent per canviar-la d’estat i passar-la de líquida a sòlida”, tal com passa en el seu cicle natural. I ha matisat que tampoc té cap impacte sobre rius i llacs, perquè l’aigua que surt pels canons és la que prèviament s’havia emmagatzemat, sobretot durant la primavera o la tardor, a les basses pròpies amb què compten les estacions, les quals tenen circuits tancats sense cap relació amb la xarxa general d'aigua. En aquest sentit, assegura que són precisament "un exemple d'economia circular en l'ús de l'aigua: la captem, s'emmagatzema, la produïm i amb el desgel torna al llac".

Anàlisis per demostrar que no es modifica l'aigua

Pel que fa als tractaments que fan servir, el responsable de la companyia pública també ha subratllat que cada any fan les "anàlisis física, química i bacteriològica, a l’entrada i la sortida, que demostren que no modifiquem l’aigua" tal com reconeix el distintiu de qualitat ISO 14000 de què disposen des de fa anys. I hi afegeix que "el que sí que consumim és energia, però gràcies a formar part d'FGC, és verda i solar”.

Sanmartí ha insistit que el volum d’aigua total que es consumeix a les sis estacions d’esquí d’FGC en tot un any "és equivalent al que gasta la nostra capital, Barcelona, en un dia”. Dit d'una altra manera, la ciutat de Barcelona tota sola gasta 365 vegades més aigua que tots aquests complexos de muntanya, que, a diferència de la capital catalana, són a les capçaleres dels rius i no a la desembocadura. Per tant, és un volum ínfim si algú pretén equiparar-lo amb les necessitats de les àrees urbanes i industrials, on es concentra la immensa majoria de la població de Catalunya i on, malgrat els problemes d'aigua que ja han tingut en anteriors ocasions, el nombre d'habitants hi ha seguit augmentant sense parar aquests darrers anys.

Per això, Sanmartí ha defensat el sector i ha conclòs que, encara que hi hagi gent que tingui la percepció contrària, les dades demostren que el món de l'esquí “no és un gran consumidor d’aigua”. De la seva part, el president d'FGC, Toni Segarra, ha reiterat que les possibles restriccions que el Govern preveu aplicar no afectaran la tecnologia, ja que “no fa ús d’aigua de boca ni afecta les necessitats d’aigua local”.

Col·laboració amb el Consell Superior d'Investigació Científica

Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) estrenarà a La Molina una tecnologia per produir neu artificial de forma sostenible. El nou sistema, que té com a objectiu adaptar-se a la sequera i reduir el consum d'aigua i energia, ha estat provat amb èxit en laboratori i es traslladarà a l'estació d'esquí durant aquesta temporada d'hivern, que s'iniciarà aquest divendres. Així ho ha explicat en roda de premsa el president de FGC, Toni Segarra, que ha detallat que la tecnologia simula el procés de mineralització natural de l'aigua i que permetrà crear neu amb "menys temps, aigua i energia".

El projecte, que s'anomena 'Laboratori de la Neu', entrarà en una fase de prova que durarà tres anys. És una iniciativa conjunta entre l’Institut de Ciència de materials de Barcelona (ICMAB) del Consell Superior d’Investigació Científica (CSIC), FGC i l’empresa TechnoAlpin, que ha comptat amb la col·laboració i el suport financer dels fons Next Generation EU.  “És un sistema pioner a nivell mundial, que combina la transferència del coneixement del món teòric al pràctic a través de la col·laboració público-privada”, ha celebrat Segarra.

La tecnologia s’emmiralla en el procés natural de mineralització de l’aigua, però, a diferència dels sistemes aplicats fins ara, també utilitza partícules en suspensió, com les que provenen de la sal del mar, el pol·len o els minerals, i sobre les quals es condensa l’aigua per donar lloc a núvols i nevades. Els sistemes utilitzats actualment utilitzen exclusivament aigua com a matèria primera per a crear neu, i no aquestes partícules.

En concret, es farà servir minerals del grup dels feldespats, que, segons ha explicat el científic del CSIC, Albert Verdaguer, “són abundants en el territori i no alteren químicament la composició de l’aigua”, ja que interactuen amb els núvols i indueixen la precipitació. “És un producte molt barat i fins i tot residual, que gairebé no es fa servir”, ha reiterat el científic.

Ara el sistema passarà a una nova fase i es provarà en zones tancades al públic de les pistes d’esquí, primer a la Molina, però amb la previsió que durant l’any següent es pugui implementar també a Boí Taüll, fins a arribar a totes les pistes d’FGC. Durant aquest període, i segons ha explicat Verdaguer, no només s’analitzarà la viabilitat del sistema en termes energètics, sinó també en els  “econòmics i mediambientals”, segons ha subratllat el científic. A més, ha afegit que els resultats serviran per “entendre millor com funcionen els núvols”, que és un “dels grans models climàtics”. “Poden predir bé la temperatura, però no com evoluciona la pluviometria, ja que depèn de la interferència de moltes partícules”, ha dit el científic.