Les Valls de Valira organitza activitats per reivindicar els motarrots dels seus pobles

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat la primera jornada a Civís, amb l'assistència de prop de 40 persones, mentre que el 10 de novembre serà el torn d'Anserall i el dia 24, de Calbinyà. La proposta s'emmarca en el projecte Motarrots de l’Alt Urgell

L'Ajuntament de Les Valls de Valira ha organitzat un programa d’activitats, sota el nom de "Motarrots: Malnoms amb Història, Cultura amb Ritme", que es durà a terme al llarg d’aquesta tardor amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. L’objectiu de la iniciativa és preservar i divulgar els motarrots, un element molt singular del patrimoni cultural de l’Alt Urgell, que fa referència al malnom pel qual es coneix els habitants d’un poble per part de la gent dels municipis de l’entorn.

La primera activitat del programa va tenir lloc dissabte passat al Salón de Civís, amb l’assistència d’una quarantena de persones, d’edats molt variades i procedents majoritàriament de Civís i d'Asnurri. Diumenge 10 de novembre es farà la segona jornada al local social d’Anserall, mentre que l’última cita tindrà lloc el diumenge 24 de novembre, al local social de Calbinyà.

A tots els pobles, a les quatre de la tarda s’organitzarà un taller de serigrafia tèxtil, a càrrec del Taller Tartera. Els assistents hauran de portar una peça de roba de color clar per estampar-hi el motarrot del seu poble amb tinta blau marí. En el cas del taller de Civís, els participants no només van posar-hi el seu malnom, “Potaamples”, sinó també el motarrot d’Asnurri, “Llops”. Pel que fa a Anserall, els seus habitants són coneguts com a “Cebetes”, paraula que es col·locarà a les peces de roba. Els de Calbinya imprimiran el malnom “Secans”.

Els pobles d'Arduix (“Los de l’uix”), Llirt (“Maimons”), Argolell (“Banyatous”) i Sant Joan (“Les del rovell” i “Fumats”) estamparan el seu motarrot en els tallers ja programats. D'altra banda, les mateixes activitats es programaran l'any vinent a Bescaran (“Ascanya-rucs”), Arcavell (“Cullidors de blat”), La Farga de Moles (“Llepapaelles”), Farrera dels Llops (“Llops”), Ars (“Agraülls”) i Os de Civís (“Corbatins”).

Cançons i imatges

Després de l’estampació, a les sis de la tarda, el programa continuarà amb l’espectacle musical "Muntanyes de Vida", a càrrec de La Sonsoni, un grup de música tradicional de les comarques pirinenques. El duet pirinenc està format per Pep Lizandra, compositor del "Cançoner dels Motarrots de l'Alt Urgell, que serà l'encarregat de l’acordió diatònic, les veus i la percussió; i Elias Porter, al violí i veus. La formació interpretarà els motarrots de cada municipi.

Cal destacar que la proposta musical s'ha traslladat a la pantalla en vuit videoclips realitzats per Toni Lombarte. Es tracta d’un espectacle de cançons i imatges – aquestes últimes realitzades per Dani Prat- que descriuen el canvi de vida, l’evolució i la transformació dels pobles de muntanya en les darreres dècades. Així, per les dues activitats restants d’Anserall i Calbinyà, es demana que tothom qui tingui fotografies antigues del seu poble, les faci arribar per correu electrònic a l'Ajuntament de les Valls de Valira per poder visualitzar-les durant l'espectacle.

Motarrots, el valor de la cultura popular

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell va posar en marxa ara fa tres anys el projecte “Motarrots de l’Alt Urgell” per difondre els motarrots de la gent dels pobles de la comarca. Aquests mots tenen l’origen en un fet històric, una llegenda, un costum o bé en la geografia, manera de ser, climatologia o algun tret característic que singularitza cadascun dels pobles. Tenen la fama de ser malnoms perquè sovint es decidien amb una intenció irònica, pejorativa o ofensiva per la tradicional rivalitat entre pobles veïns.

L’investigador, lingüista i poeta Josep Espunyes, ha estat l’encarregat de fer un exhaustiu treball de recerca sobre els motarrots de l’Alt Urgell. Ha aconseguit recollir gairebé tots els dels pobles de la comarca, molts d’ells amb diversos malnoms. A més a més, Espunyes n’explica l’origen i el motiu, un per un, al llibre "Segrada: motarrots i llegendes de l’Alt Urgell" (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), del qual se n’ha publicat posteriorment una nova edició, actualitzada i ampliada, amb el títol "Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes" (Edicions Salòria, 2011). Aquest estudi suposa una obra de gran valor etnogràfic que representa un tresor cultural per a la comunitat.

En aquest sentit, i gràcies al seguit d’activitats que s’organitzen aquest octubre i novembre, l’Ajuntament de les Valls de Valira vol fer valdre els motarrots com a patrimoni cultural immaterial i es busca fer desaparèixer la intenció irònica que tenien els motarrots originàriament. La iniciativa vol donar a conèixer els motarrots de cada poble amb l’objectiu de preservar la memòria històrica de cadascun d’ells, ser un homenatge als seus habitants i recuperar el seu ús.

Sobre l’Ajuntament de Les Valls de Valira

Les Valls de Valira és dels municipis més extensos de Catalunya amb 171 km2. Està situat al centre dels Pirineus, limitant amb les comarques de la Cerdanya, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra. El municipi està format per un total de 13 pobles (Anserall, Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calvinyà, Civís, la Farga de Moles, Farrera dels Llops, Os de Civís i Sant Joan Fumat) i quatre barris compartits amb Seu d'Urgell (Baixos de Calbinyà -conegut com a Poble Sec-, el Barri Sant Antoni, el Barri Sant Pere i el Paratge de Sant Pere). També compta amb quatre pobles deshabitats: Estalareny, Llirt, Ministrells i Morters.

L'Ajuntament alturgellenc destaca que "es tracta d’un territori amb infinitat de paisatges, una gran diversitat de flora i fauna, nombroses manifestacions culturals de diferents èpoques de la història i racons inoblidables, la majoria d’ells treballats per l’home, que des de temps immemorials treballa les terres i hi porta el bestiar a pasturar". El municipi, amb més de 700 habitants, està conformat per totes aquelles contrades alturgellenques que vessen les seves aigües al riu Valira, excepte el poble de Bescaran, que vessa cap al Segre.