L'Estat preveu que els ajuntaments puguin fer servir un mínim del 35% del seu romanent aquest any i el vinent

L'executiu espanyol vol controlar un fons de 14.000 milions d'euros de recursos dels municipis. La FEMP hi ha donat el vistiplau, però els consistoris alturgellencs i catalans exigeixen poder disposar lliurement dels seus recursos en el moment en què més els necessiten

El Govern espanyol preveu que els ajuntaments de tot l'Estat puguin fer servir entre el 2020 i el 2021 un mínim del 35% dels seus romanents de tresoreria per lluitar contra els efectes econòmics del coronavirus, amb relació al fet que l'executiu de Pedro Sánchez ha anunciat recentment la creació d'un fons comú i ha prohibit que els consistoris puguin disposar lliurement d'aquests fons propis acumulats al llarg dels darrers anys. En xifres generals, es contempla que aquest mecanisme sumi 5.000 milions d'euros en aquests dos anys, dels 14.000 milions acumulats. Aquest any mateix el Ministeri d'Hisenda en tornaria el 40%; és a dir, 2.000 milions; i l'any vinent, 3.000 milions. La quantitat restant la recuperarien en un termini de deu anys, a partir del 2022.

Concretament, segons informa l'ACN, l'acord contempla que les entitats locals constitueixin voluntàriament un préstec, a favor de l'Administració General de l'Estat, pel total dels seus romanents de tresoreria. Ho podran fer fins al 15 de setembre. Els ajuntaments, però, estaran obligats a destinar-ho al que l'Estat defineixi com a "inversions financerament sostenibles" en tres àrees prioritàries: Agenda urbana i mobilitat sostenible, cures de proximitat i cultura.

L'acord preveu crear un fons extraordinari de 275 MEUR, amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat, per compensar el dèficit del transport de competència municipal. Finalment, també estableix que no s'exigirà el compliment de la regla de despesa per a les entitats locals durant el 2020. La mesura també recull que les entitats locals "puguin participar com a beneficiàries" dels fons de recuperació europeu. En tot cas, només podran fer-ho els ajuntaments que tinguin romanent i que compleixin amb l'equilibri pressupostari al tancament d'aquest exercici.

Aquesta proposta té de moment el vistiplau de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), tot i que aquesta associació ho ha aprovat per un estret marge i només amb els vots a favor dels representants el PSOE, encapçalats pel president de la federació i alcalde de Vigo, el socialista Abel Caballero. Hi ha hagut dotze vots a favor, dotze en contra i una abstenció, la d'Unidas Podemos. Per tant, hi ha hagut un empat i la decisió s'ha hagut d'aprovar amb el vot de qualitat de Caballero.

El polític gallec defensa que l'acord amb el govern espanyol és "molt positiu per a les entitats locals" i opina que "no hi ha un sistema alternatiu" per poder utilitzar els romanents, malgrat que molts ajuntaments -principalment en zones com Catalunya- exigeixen des de fa setmanes tenir lliure disposició, sense tuteles de l'Estat, dels romanents que han aconseguit els anys anteriors i que ara necessiten més que mai. Per contra, Caballero creu que "l'única forma és que els agafi l'Estat (els diners) i els torni lliures de dèficit", i ho justifica tot emparant-se en la llei d'estabilitat (LSRAL), que va ser introduïda pel PP i que prohibeix incórrer en dèficit i gastar els romanents".

Els ajuntaments catalans reclamen autonomia per poder iniciar la recuperació

L'Associació Catalana de Municipis (ACM), que representa la immensa majoria d'ajuntaments catalans i de la qual forma part la Seu d'Urgell, s'ha pronunciat en contra d'aquesta intenció del Govern espanyol d'apropiar-se dels romanents dels ens locals i centrifugar-los. El president de l'entitat i alcalde de Deltebre, Lluís Soler (PDeCAT), denuncia que ni els alcaldes ni tampoc els respectius veïns "no entenen com, disposant de recursos gràcies a la bona gestió municipal, ara no els podem utilitzar per a les polítiques socials i de reactivació econòmica”. Una situació que Soler veu totalment "injusta", perquè castiga especialment els consistoris que han donat exemple i han seguit una política financera eficient.

Per això, l'ACM ha endegat la campanya ‘Els nostres estalvis són l’eina per a la recuperació’, que també demana al Govern català dotar els municipis de dos fons extraordinaris: un destinat a la reactivació socioeconòmica, i un altre per compensar les despeses derivades de la COVID-19. Segons un estudi de l'entitat municipalista, els ens locals que han consultat (un 30% del total, que representen el 44% de la població a Catalunya amb més de 3,3 milions de persones) ja acumulen 258 milions de superàvit durant el 2019 i un romanent que puja a 1.249 milions d’euros. Uns recursos que, modificant-se la normativa vigent, podrien fer-se servir per impulsar la reactivació socioeconòmica als municipis que els darrers anys han fet els deures i tenen una situació financera sanejada.

En la mateixa línia, aquest dijous passat el Consell Comarcal de l'Alt Urgell va aprovar per unanimitat una moció en què reivindica "la suficiència financera dels ens locals". El text insta el Govern espanyol a modificar la regla de despesa i a no impedir que els ajuntaments disposin dels seus romanents i superàvits per fer front a la crisi de la COVID-19.