L'Estratègia del Pirineu prioritza 14 projectes transformadors per garantir un futur sostenible
El Govern presenta a la Seu d'Urgell el full de ruta per al desenvolupament sostenible de les vuit comarques pirinenques i l’Aran. La Plataforma Stop JJOO i la CUP de la Seu qüestionen el document. La consellera Vilagrà anuncia que…
El Govern presenta a la Seu d'Urgell el full de ruta per al desenvolupament sostenible de les vuit comarques pirinenques i l’Aran. La Plataforma Stop JJOO i la CUP de la Seu qüestionen el document. La consellera Vilagrà anuncia que s'invertirà 4 milions d'euros en el nou edifici d'INEFC Pirineus
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller de Territori, Juli Fernàndez, han presentat aquest dilluns a la Seu d'Urgell l'Estratègia del Pirineu, concebuda com el full de ruta per guiar el desenvolupament sostenible de vuit comarques pirinenques i l'Aran. L'Estratègia, que el Consell Executiu preveu aprovar l'11 d’abril, s'estructura en vuit eixos temàtics i proposa fins a catorze projectes transformadors. Després, el Govern redactarà enguany el Pla d'acció 2024-2030, que detallarà com es desenvoluparan els projectes de transformació, la participació dels diversos departaments de la Generalitat i les fórmules per fer-ne el seguiment.
El document vol impulsar el futur de les comarques de muntanya, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l'arrelament, com a l'accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. Així, haurà d'ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l'entorn natural i situant les persones al centre de les decisions. Es planteja com un procés de participació i concertació a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori.
Vilagrà ha volgut posar en relleu que el govern creu en els Pirineu i que per això s'invertiran 4 milions d'euros per al centre INEFC Pirineus, "per al nou edifici que s’ha de construir". Així, ha detallat que el projecte ja està aprovat i que esperen que aviat puguin començar les obres. "Es tracta d'un edifici singular i que es fusiona molt bé amb l'entorn, amb criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient", ha destacat la consellera. L'aportació econòmica es complementarà amb 4 milions més acordats amb la Diputació de Lleida i 2 milions per part del consistori urgellenc.
Mentre, Fernàndez ha explicat que el Govern té "el compromís perquè la ciutadania del Pirineu tingui oportunitats per desenvolupar els projectes de vida", que són, ha indicat, "integrals, no només d'infraestructures o habitatge" i que cal abordar de forma diferent "als diferents llocs del país". "Treballar per a la Catalunya sencera vol dir que les eines han de ser diferents segons el lloc on som", ha remarcat el conseller.
L’acte de presentació ha comptat també amb la participació del director adjunt del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTF), Francesc Cano; la tècnica de l’empresa de dinamització rural mOntanyanes, Sílvia Rodríguez, i la piragüista olímpica d’aigües braves Núria Vilarrubla Garcia. Cadascun ha exposat la importància dels eixos de l’Estratègia relacionats amb la seva experiència. L'acte l'ha conduït el periodista Artur Peguera.
Vuit eixos temàtics
L'Estratègia s'estructura finalment en vuit eixos temàtics consensuats i prioritza el desenvolupament de diversos projectes transformadors per cada eix. Tot plegat, amb l'objectiu que aquests beneficiïn el màxim de persones i territoris del Pirineu, aprofitant les singularitats d'aquesta àrea, fomentant la cooperació publicoprivada i impulsant sectors estratègics.
Un dels eixos té a veure amb l'habitatge com a eina clau per a l'arrelament. Concretament, es volen impulsar plans amb fórmules i accions adaptades als territoris de muntanya. S'invertiran recursos per desplegar el futur Pla territorial sectorial d'habitatge, que preveu arribar, com a mínim, a 2.693 pisos destinats a polítiques socials l'any 2042 per assolir els objectius de les àrees de demanda acreditada. També es pretén reforçar les oficines d'habitatge al Pirineu, amb més recursos tècnics i capacitat d'acció per incrementar el suport als ens locals. A més, la idea és promoure una estructura integrada per totes les oficines pirinenques que generi dinàmiques pròpies per respondre a la casuística del Pirineu.
En un altre àmbit, es vol ampliar i reforçar l'oferta universitària i de formació professional que es pot cursar al Pirineu. Així, la idea és treballar en la coordinació, planificació i visibilització de les universitats, els centres de formació professional i contínua i les iniciatives de recerca que hi ha al Pirineu i crear un grup de treball estable que projecti les actuacions a mitjà i llarg termini.
Mentre, dins l'àrea de gestió forestal sostenible, es pensa en la fusta com a recurs. Així, es pretén la implementació de centres transformadors de la fusta com a material de construcció. També posicionar el Pirineu com a proveïdor de proximitat, actuant en tota la cadena forestal. A més, també es pensa en un desplegament progressiu de xarxes de calor de biomassa als municipis pirinencs i en donar més suport tècnic i econòmic als ens locals i impuls a les inversions privades.
D'altra banda, dins l'àmbit de la mobilitat, es preveu crear un sistema integrat de transport públic pirinenc. També potenciar els serveis específics actuals, com el transport a la demanda o els taxis regulars, així com millorar les connexions transversals entre les valls pirinenques i amb la regió metropolitana. Al mateix temps, es vol establir una priorització de les principals actuacions viàries, de xarxa pedalable i de millora ferroviària al Pirineu 2024-2030.
Pel que fa a l'àmbit d'innovació i qualitat en la producció agroalimentària, la idea és implementar un servei de suport i dinamització per reforçar el sector primari i de transformació agroalimentària. Es tractaria d'una estructura estable per enfortir les diverses iniciatives de dinamització existents, amb atenció al relleu generacional. També es vol fer un reforç de les marques pròpies dels productes agroalimentaris pirinencs i analitzar les DOP o IGO existents i reforçar-les.
Dins l'apartat turístic, l'Estratègia planteja una transformació de les estacions d'esquí en estacions de muntanya 365 dies, diversificant les activitats que ofereixen per desestacionalitzar el turisme, atreure nous públics i actuar com a punts de redistribució de visitants cap a altres llocs d'interès propers. També es vol fomentar la mobilitat turística descarbonitzada i sostenible per accedir a espais naturals i punts d'interès i estendre la regulació d'accés a més espais naturals i promoure alhora l'arribada amb mitjans públics o sostenibles.
L'impuls de les activitats de foment de l'esport i l'activitat física de disciplines genuïnament pirinenques (neu, aigües braves, alta muntanya), tot incrementar el suport a entitats esportives del Pirineu en l'organització de proves d'àmbit nacional, estatal i internacional és un altre dels eixos de l'Estratègia. Finalment, el darrer té a veure amb les energies renovables, on es vol fer un reforç de les oficines comarcals de transició energètica per dotar-les de més capacitat i recursos tècnics per acompanyar els ens locals en l'elaboració de projectes viables.
Procés participatiu
Per elaborar l’Estratègia presentada aquest dilluns, el Govern va impulsar, entre setembre i desembre de 2022, un procés participatiu ciutadà. Així, es van celebrar quatre sessions telemàtiques sectorials per recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti. El procés va continuar amb sessions territorials presencials de debat al Pont de Suert, Tremp, Puigcerdà i Berga, i va concloure amb una assemblea territorial presencial a la Seu d’Urgell. En total, es van recollir 244 propostes. Paral·lelament, es va mantenir oberta la possibilitat de veure les sessions i de formular propostes mitjançant el portal de participació ciutadana de la Generalitat, participa.gencat.cat.
Amb la voluntat de reforçar l’elaboració compartida amb el territori d’aquest full de ruta, posteriorment es van mantenir vuit reunions amb alcaldes i alcaldesses de les comarques pirinenques, una reunió amb la síndica d’Aran i una altra amb el Conselh de Bailes d’Aran. Finalment, es van dur a terme vuit trobades tècniques en línia amb una cinquantena d’agents sectorials.
Crítiques de la plataforma Stop JJOO
Abans d'entrar a l'acte, els consellers Fernàndez i Vilagrà han estat rebuts per membres de la plataforma Stop JJOO, que han tornat a reclamar que s'aturi el projecte per presentar una candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern. El col·lectiu demana a la Generalitat que es deixi de fer "reunions d'amagat" amb el COE, que "s'enterri definitivament la proposta olímpica" i que es treballi "de manera real i ferma" per a la gent del Pirineu.
Així mateix, Stop JJOO ha qualificat l'Estratègia del Pirineu de "document en construcció del Departament de Territori". En aquest sentit, ha titllat de "presa de pèl" el full de ruta i ha assenyalat que és "fruit d’un procés participatiu que no ha estat real i que només cerca legitimar una proposta inacabada". A més, ha subratllat: "És una operació de maquillatge en plena precampanya de les eleccions municipals, de contingut i perfil molt baix, i que arriba fruit de la gran contestació social organitzada en contra de la candidatura dels JJOO d’hivern al Pirineu, que ha obligat a Govern a fer aquest procés de màrqueting i blanqueig de les seves polítiques, que en realitat van en la línia contrària".
La plataforma ha lamentat que no s'hagi fet "cap proposta tangible en habitatge, ni en mobilitat, ni en clau de diversificació econòmica", i ha posat en evidència el fet que "la presentació visualitza que l'única proposta de Govern per les comarques de muntanya es continua basant en esdeveniments turístics en el món de l’esport".
La CUP de la Seu qüestiona el document
En el mateix sentit s'ha expressat la CUP de la Seu d'Urgell, que ha especificat que l'Estratègia del Pirineu "no és una aposta clara ni té propostes concretes" i que "molts dels eixos que defensa són contradictoris entre si, ja que segueixen posant al centre de les comarques pirinenques i prepirinenques el turisme com a motor econòmic, sempre relacionat amb l’esport, molt probablement per anar creant un clima calmat entorn al debat sobre una candidatura olímpica que encara ressona".
La formació política també ha posat en dubte la participació ciutadana en el document i ha criticat la inversió prevista en infraestructures com l'aeroport de la Seu d'Urgell. "És una proposta molt poc treballada i desenvolupada que pretén blanquejar les polítiques que ERC està duent a terme a la Generalitat i també a l’Ajuntament", han argumentat els anticapitalistes. I han afegit: "Nosaltres defensem que la planificació econòmica passa per aconseguir diversificar l'economia, generar llocs de treball de qualitat, evitar la diàspora de les joves i blindar l’habitatge existent a les veïnes que el necessiten". Així, la CUP ha reclamat a l’Ajuntament de la Seu i al Govern de la Generalitat "que es facin propostes de debò per defensar els drets i els serveis públics de la població pirinenca".
Finalment, la formació anticapitalista ha denunciat en un comunitat les dificultats que ha posat l'organització i Mossos d'Esquadra perquè la número 2 de la llista per la Seu d’Urgell entrés a l’acte institucional de presentació del document. La mateixa situació l'ha fet pública també la plataforma Stop JJOO.
