L'exconseller delegat de BPA exposa que va rebre "coaccions i amenaces" de la "policia patriòtica" durant l'Operació Catalunya

A la comissió del Congrés espanyol per investigar els fets, Joan Pau Miquel ha assenyalat el llavors ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, com a inductor. També ha advertit als diputats que el "lawfare" que l'Estat va activar contra polítics catalans "demà pot anar contra qualsevol"

L'exconseller delegat de Banca Privada d'Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha denunciat públicament aquest dimarts, davant la comissió d'investigació que ha obert el Congrés espanyol per la denominada 'Operació Catalunya', que a mitjan de la dècada passada tant ell com la resta de dirigents del banc van patir "coaccions i amenaces" per part de la coneguda com a "policia patriòtica" que havia activat presumptament el Govern espanyol, amb l'objectiu de malmetre la imatge dels líders polítics catalans d'aquell moment i d'aquesta manera intentar frenar -sense èxit- el procés cap a un referèndum d'independència de Catalunya, que finalment es va dur a terme l'any 2017. 

En la seva compareixença, Miquel ha advertit que la trama va "violentar els drets fonamentals dels treballadors i accionistes", i "va enfonsar BPA i la vida de 700 treballadors, per motius polítics espuris". El qui era el màxim responsable executiu de BPA ha recordat que, a més a més, aquells fets li han causat un perjudici molt greu a la seva vida personal perquè va haver de passar dos anys en presó preventiva, un fet que ha recordat com a "extremadament dur".

Per això, i davant els diputats que conformen la comissió, Joan Pau Miquel ha manifestat que ell i els altres responsables de BPA van ser "víctimes d'un atac que es va gestar a prop d'aquesta cambra" i "en mans de policies que ho farien tot per Espanya, dirigits per polítics sense escrúpols ni moral".

Xantatge i amenaces exteriors a la banca

A l'inici de la seva compareixença, a més a més, Miquel ha assenyalat directament Jorge Fernández Díaz -ministre de l'Interior espanyol entre 2011 i 2016- com a inductor de les pressions i xantatges a la banca andorrana, des d'un estat veí, que van acabar desembocant en la intervenció de BPA per part del FinCEN, tot adduint un presumpte blanqueig de capitals denunciat des d'Espanya mateix amb l'objectiu de forçar aquest banc a vulnerar el secret bancari andorrà. Els alts càrrecs policials espanyols van exigir a BPA facilitar-los dades de suposats comptes corrents -que es va constatar que no existien- de dirigents polítics catalans d'aquell moment, com el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

Joan Pau Miquel ha aprofitat per advertir als diputats que "el lawfare" que l'Estat espanyol va posar en marxa contra BPA i contra representants polítics i socials catalans -amb el suport o amb la indiferència de diversos partits espanyols- "demà pot anar contra qualsevol, i pot anar contra vostès i contra la gent que representeu", perquè "les amenaces, les extorsions i l'engany" van propiciar "una intervenció bancària injusta". I ha conclòs, informa l'ACN, que han estat "víctimes per no cedir al xantatge i les extorsions de l'Estat, amb finalitats polítiques contra el nacionalisme català", alhora que ha lamentat que "no van importar ni les persones ni el fet que els bancs complissin escrupolosament amb la legalitat en cada moment".

Causa investigada a Andorra

Els fets investigats es van produir entre els anys 2014 i 2015, quan en el marc d'una visita a Andorra del llavors president espanyol, Mariano Rajoy (que en aquell viatge també va visitar el Palau Episcopal de la Seu d'Urgell), alts càrrecs dels ministeris d'Interior i d'Hisenda haurien exigit a dirigents polítics i financers d'Andorra que revelessin dades de suposats comptes bancaris de líders polítics catalans d'aquell moment, sota l'amenaça de conseqüències greus per al Principat com va ser finalment la intervenció de BPA a instàncies del FinCEN.

Així ho indica la querella que van presentar posteriorment davant la Batllia andorrana el col·lectiu d'advocats Drets i l'Institut de Drets Humans d'Andorra. Per aquella causa, a més de Fernández Díaz, també s'ha investigat tant Rajoy com el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a banda de diversos alts càrrecs policials espanyols d'aquell moment. Ara fa un any, però, la Fiscalia de Madrid va rebutjar el requeriment fet per la justícia andorrana perquè col·laborés en l'esclariment del cas.