L'exposició 'Desenterrant el silenci', nova proposta de la sala La Cuina
La mostra reivindica la figura d'Antoni Benaiges, mestre d'escola rural de la II República que va morir assassinat a l'inici de la Guerra Civil. La inauguració és aquest dijous a les 7 del vespre i inclourà la projecció del documental 'El…

La mostra reivindica la figura d'Antoni Benaiges, mestre d'escola rural de la II República que va morir assassinat a l'inici de la Guerra Civil. La inauguració és aquest dijous a les 7 del vespre i inclourà la projecció del documental 'El retratista'
La sala La Cuina de la Seu d'Urgell presenta aquest mes de març l'exposició 'Desenterrant el silenci' , sobre la figura d'Antoni Benaiges, mestre de la II República que va destacar en la innovació docent a l'escola rural i que va ser assassinat pel bàndol franquista i enterrat en una fossa comuna de Burgos a l'inici de la Guerra Civil.
La inauguració de la mostra tindrà lloc aquest dijous, dia 1, a les 7 de la tarda, i es complementarà, a 2/4 de 8 a la Sala de la Immaculada, amb el passi del documental 'El retratista' i una xerrada col·loqui amb Sergi Bernal, autor del projecte fotogràfic.
Referent de la innovació pedagògica
La figura d'Antoni Benaiges i la seva importància en l'ensenyament de l'època ha estat recuperada els darrers anys arran d'una recerca a la fossa comuna on va ser enterrat. Al curs escolar 1934-1935, el Ministeri d'Educació de la II República Espanyola va destinar el llavors jove mestre català a l'escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogaret de Burgos que actualment només té 30 habitants. Pocs mesos després d'arribar al poble, Benaiges ja va aconseguir una impremta per als seus alumnes. La seva idea, basada en el mètode del pedagog francès Célestin Freinet, era que l'escola ha de donar als nens les eines per expressar els seus coneixements i habilitats més naturals, cosa que sovint l'educació tradicional ignora i rebutja.
Al cap de poc temps l'escola ja va publicar els seus primers quaderns integralment redactats i il·lustrats pels alumnes. Parlaven de la vida quotidiana en un poble dels anys 30, amb les paraules i els dibuixos d'uns nens que amb la impremta aprenien a escriure. Un dels quaderns es publicà en ocasió de la visita d'un fotògraf al poble i es titulà El Retratista. La idea es va estendre ràpidament entre les "escoles Freinet" de tot Espanya i d'altres països com ara França, Mèxic i Cuba, amb el suport dels seus subscriptors, entre els quals hi havia pagesos del poble, d'altres mestres i fins al president de la Républica, Niceto Alcalá Zamora.
Al 1936, van publicar un nou quadern: El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca. Benaiges volia acompanyar el projecte d'un viatge a Barcelona perquè els infants veiessin precisament el mar, però l'esclat de la Guerra Civil i el fet que Burgos fos de les primeres províncies controlades per les tropes franquistes va aturar totalment la seva activitat. En poc temps, per la seva condició d'activista d'esquerres, va ser depurat i posteriorment empresonat a Briviesca, torturat i finalment afusellat.
76 anys després, el 2012, un fotògraf català va tornar al poble i va comprovar que a pocs quilòmetres un equip de forenses treballava per a l'exhumació de la fossa comuna de la Pedraja. El camí del "retratista", setanta anys deprés, es convertia així en el fil de la memòria, des de la fossa fins a la veu dels antics alumnes de Bañuelos que encara sobreviuen, i fins als nens d'una perduda escola a l'altra banda del mar, on la memòria del mestre de Bañuelos afusellat i oblidat en una fossa comuna misteriosament sobreviu més de vuit dècades després.





