L'ICGC publica el primer inventari d'esllavissades dels Pirineus, amb la documentació de més de 20.000 fenòmens
El visor inclou tots els despreniments d'arreu de la serralada, des que es tenen dades, i la més antiga data de l'any 1427. El mapa també permet buscar informació concreta de cada municipi
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha obert al públic el Visor Spiral, el primer inventari transfronterer d'esllavissades de tot el massís dels Pirineus. D'aquesta manera, més de 20.000 esllavissades cartografiades des del Pirineu català fins al País Basc es posen a l'abast de la ciutadania, professionals i administracions.
Al visor s'hi inclouen totes les esllavissades des que es tenen dades. De fet, la més antiga data de l'any 1427. El mapa permet buscar municipis i coordenades, així com visualitzar la tipologia, dimensions i característiques de cada fenomen. A més a més, facilita l'accés a fonts d'informació i bibliografia associada i permet comunicar l'observació d'esllavissades perquè puguin ser valorades per equips tècnics.
L'inventari cobreix una superfície de prop de 25.000 quilòmetres quadrats i integra més de 20.000 moviments de vessant, entre els quals hi ha més de 1.600 lliscaments de terreny. El projecte també preveu identificar nous moviments de vessant mitjançant fotointerpretació, treball de camp i anàlisis de dades del servei europeu d'interferometria radar European Ground Motion Service.
La base de dades harmonitza els inventaris dels principals organismes responsables del coneixement geològic dels Pirineus com l'ICGC a Catalunya, el BRGM i el CEREMA a França, la Universitat de Saragossa a l'Aragó i Andorra Recerca i Innovació a Andorra. El visor també incorpora informació de l'IGME, l'ONF-RTM, el Govern de Navarra i la Universitat del País Basc, a més d'altres fonts científiques i institucionals.
Andorra, el sud del Cadí, l'Alta Cerdanya i el Conflent, entre les zones amb més esllavissades
Un ràpid cop d'ull al mapa, mitjançant els puntets que identifiquen cada episodi, permet constatar que entre les zones dels Pirineus que registren més esllavissades hi ha el Principat d'Andorra i el vessant sud del Cadí, a l'Alt Berguedà. També destaquen, per la seva concentració de fenòmens, l'Alta Cerdanya (sobretot a la vall del Querol i a la muntanya de Cambra d'Ase) i especialment -també a la Catalunya Nord- la comarca del Conflent, que al mapa apareix totalment coberta de puntets. Al departament de l'Arieja la presència d'esllavissades no és tan gran, però sí que és més extensa. Pel que fa a l'Alt Urgell, la zona on se'n detecten més és la vall de la Vansa, juntament amb el municipi de les Valls de Valira, al límit amb Andorra.
A la meitat occidental dels Pirineus, sobresurten tota la zona fronterera d'alta muntanya que delimita l'Aragó i Occitània, com també tota l'àrea de muntanya prepirinenca situada entre Osca i Jaca. En contrast amb aquests casos, les esllavissades són gairebé inexistents a tota la plana de Navarra, que és l'àrea dels Pirineus amb menys fenòmens d'aquest tipus. També són molt poc freqüents a les planes de l'Alt Empordà i del Rosselló, tot i que sí que n'hi ha bastants al massís de l'Albera, que separa aquestes dues comarques catalanes.
La publicació del visor culmina una de les fites del projecte europeu Spiral, coordinat per l'ICGC i en el qual hi treballen equips d'arreu dels Pirineus. L'objectiu és bastir una estratègia conjunta per prevenir danys econòmics i socials que causen les esllavissades a tota la serralada.