L'Idescat augura una pèrdua de població a l'Alt Urgell aquesta dècada tot i l'augment al conjunt de Catalunya

El centre estadístic reconeix que, malgrat el descens de natalitat i la crisi climàtica, el país podria superar els 8 milions d'habitants l'any 2031, a causa de l'entrada continuada d'immigrants, que es concentrarà en comarques del litoral i el prelitoral

L'Alt Urgell podria tenir l'any 2031 un 1,4% menys de població que ara, segons les projeccions que ha presentat l'Institut d'Estadística de Catalunya per d'aquí a una dècada. Així, si actualment la xifra total d'habitants de l'Alt Urgell és de prop de 20.500, la dècada vinent podria quedar lleugerament per sota, en uns 20.200.

En aquest sentit, la comarca apareix entre les sis úniques que perdrien residents fixos. I és que l'estudi reconeix que l'actual sobrepoblació del país seguirà incrementant-se i que el nombre d'habitants pot arribar fins als 8,1 milions, amb un augment de 366.000 persones respecte dels 7,7 milions que ja hi ha actualment. Un nou increment que, segons admet l'Idescat, seria una vegada més per l'arribada constant d'immigrants, atès que el creixement natural -balanç entre naixements i defuncions- serà negatiu.

Tanmateix, l'anàlisi indica que, com ja ha passat en dècades anteriors, aquest creixement es concentrarà sobretot en comarques del litoral i el prelitoral. On es preveu un augment percentual de població més gran, per la seva proximitat a l'àrea metropolitana, és al Moianès (10,0%), seguit del Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%), el Maresme (8,4%), la Garrotxa (8,1%) i el Pla de l’Estany (8,0%). També seguirien creixent, tot i els seus actuals problemes d’alta densitat de població, el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%), el Tarragonès (7,3%) i el Barcelonès (1,5%).

A l’extrem oposat, l'Idescat preveu una pèrdua de població en sis comarques, amb les pitjors perspectives per a la Terra Alta (‑5,7%). La segueixen les Garrigues (‑2,5%), la Ribera d’Ebre (‑1,5%), l’Alt Urgell (‑1,4%), la Conca de Barberà (‑0,7%) i l’Alta Ribagorça (‑0,1%).

Més del doble de densitat que la mitjana de la UE

El fluxos d'immigració estrangera seran "importants" segons l'anàlisi, amb molta més gent entrant al país que sortint-ne. Així, tot i l'actual context d'"emergència climàtica" i la previsió que aquesta pugui afectar molt Catalunya, l'Idescat reconeix que la població pot seguir augmentant sense control "pel comportament dels moviments migratoris". D’aquí al 2031 es preveu una migració neta de 42.000 persones cada any.

A més llarg termini, s’ha projectat un saldo mitjà més baix, però encara amb noves onades d'entrada d'estrangers: 35.000 persones per any, cosa que podria provocar que, malgrat les actuals crides institucionals a la “sostenibilitat”, l’any 2050 el cens de Catalunya s’hagi desbocat fins arribar a 8,7 milions (cosa que elevaria la densitat fins a 272 habitants per km2). En conseqüència, conclouen, "la migració serà el component del qual dependrà el creixement de la població en la majoria de comarques".

Actualment la densitat de població de Catalunya ja és de 242 habitants per km2, prop del triple que la de l'Estat espanyol (92) i més del doble que la de la Unió Europea (114). Una problemàtica que es podria incrementar encara més, sobretot a les àrees més urbanes, si es compleixen aquestes previsions de l'Idescat.

Naixements, defuncions i creixement natural

Durant els propers 10 anys, segons l'Institut d'Estadística, a Catalunya hi haurà uns 617.000 naixements, una xifra un 10,8% inferior als 691.000 que s’han registrat en els darrers 10 anys. A totes les comarques hi haurà menys naixements en la propera dècada, respecte de la dècada anterior. En els propers 10 anys a Catalunya hi haurà 670.000 defuncions, una xifra un 3,2% superior a les 650.000 que s’han registrat en els darrers 10 anys. Les defuncions augmentaran a 18 comarques i l'Aran i disminuiran a 23 comarques.

La combinació de la baixa natalitat i l’envelliment de la població farà que en el conjunt del període 2021-2030 el creixement natural (naixements menys defuncions) sigui negatiu, de ‑54.0000 persones, mentre que en el decenni anterior havia estat positiu, de 41.000 persones. Només quatre comarques tindran saldo natural positiu: el Gironès (6.012), el Vallès Occidental (5.287), el Tarragonès (1.311) i el Pla de l’Estany (125), mentre que 37 comarques i l’Aran registraran més defuncions que naixements. En el decenni 2011-2020, un total de 19 comarques i l'Aran havien registrat més naixements que defuncions.

Escenaris de les projeccions de població de Catalunya, 2021-2071

L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual.

Segons l’escenari mitjà de les projeccions de població, l’impacte de la covid-19 en la mortalitat, la fecunditat i les migracions es concentra als anys 2020 i 2021. L’escenari baix preveu un impacte més intens i durador de la pandèmia. La població seria de 7,6 milions el 2031. En cas d'una recuperació econòmica més ràpida, i si no s'estableix una política migratòria més estricta, l'Idescat creu que la demografia es descontrolaria i ja arribaria l'any 2031 gairebé a l'escenari previst pel 2050, amb un cens d'uns 8,6 milions.

Estructura d’edats de la població futura

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2031 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 148.000 habitants (passaria dels 1,244 milions del 2021 a 1,096 milions el 2031). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, que baixarien respectivament un 19,3% i un 11,8% respecte del 2021 perquè hi arribaran les generacions poc nombroses nascudes al voltant de l’any 2020. En canvi, la població augmentaria un 12,1% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de l’any 2010.

La població de 0 a 15 anys disminuirà en totes les comarques. Les comarques on més disminuirà en termes relatius són l’Alt Urgell, el Montsià i la Terra Alta. Les comarques on menys disminuirà són la Garrotxa, el Moianès i el Berguedà.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 5,022 milions el 2021 a 5,205 milions el 2031. La població de 16 a 64 anys augmentarà a 25 comarques i l’Aran, i disminuirà en 16 comarques. Les comarques on més augmentarà en termes relatius són el Gironès, el Vallès Occidental i el Pla de l’Estany. Les comarques on més disminuirà són la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i les Garrigues. En paral·lel, la població en edat de treballar serà més envellida, perquè la població de 55 a 64 anys, tindrà un fort creixement i reflectirà el trànsit de les generacions plenes per a aquestes edats.

La població de més edat, la de 65 anys i més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,474 milions el 2021 (el 19,0% de la població) a 1,805 milions el 2031 (el 22,3%). La població de 65 anys o més augmentarà en totes les comarques. Els majors augments relatius es produiran a l’Aran, el Moianès i el Baix Penedès. Les comarques on menys augmentarà són la Terra Alta, el Barcelonès i les Garrigues, que actualment ja són comarques molt envellides.