L'Institut Cartogràfic i Geològic comença a emetre els butlletins de perill d'allaus
A la franja de l'Aran i nord del Pallars el risc ja és aquests dies de 2 sobre 5, mentre que a la resta del Pirineu el mantell nival encara és escàs. De mitjana, al Pirineu català cada hivern hi ha entre 250 i 300 allaus

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha començat a emetre aquests dies els butlletins de perill d'allaus, després de les primeres nevades significatives de la temporada a alta i mitja muntanya.
En la primera publicació d'aquest hivern, l'ICGC informa que a la franja situada més al nord, la de l'Aran i nord del Pallars, ja presenta un risc moderat, que correspon al nivell 2 sobre 5. A la resta del Pirineu, el mantell nival encara és escàs i, en conseqüència, el risc és baix o nul. Pel que fa a l'escala de mesura europea que es fa servir, consta de cinc nivells: feble (identificat en color verd), moderat (groc), marcat (taronja), fort (vermell) i molt fort (grana). Com a novetat, enguany s'ha incorporat a les observacions la informació de l'estació de Certascan (2.400 m.), a les Valls d'Àneu.
A banda de l'Aran i nord del Pallars, les altres franges en què està dividit el seguiment d'allaus a Catalunya són: Ribagorçana-Vall Fosca(Alta Ribagorça i nord del Pallars Jussà), Pallaresa (que abasta bona part del Pallars Sobirà tret del seu extrem nord), Perafita-Puigpedrós (al nord de l'Alt Urgell i la Cerdanya), Vessant Nord Cadí-Moixeró (entre l'Alt Urgell i el sud de la Cerdanya), Prepirineu (que engloba la vall de la Vansa, l'Alt Berguedà i una part del Ripollès) i Ter-Freser, que ocupa quasi tot el nord del Ripollès.
Catalunya té uns 1.300 quilòmetres quadrats de terrenys on hi pot haver allaus i cada temporada se'n registren entre 250 i 300. La temporada passada, en què el mantell nival va ser en general menor de l'habitual, es va tancar amb 171 incidents i amb vuit accidents entre novembre i febrer, sense víctimes mortals.
La majoria d'accidents mortals, vinculats a l'esquí de muntanya
L’objectiu del servei de predicció d’allaus de l’ICGC és "informar i conscienciar la població que viu o desenvolupa les seves activitats professionals o de lleure a la muntanya hivernal". De mitjana, a Catalunya cada any moren una o dues persones per allaus. Segons els darrers estudis realitzats per l’Observatori de l’accidentalitat per allaus a Catalunya, on han participat a més de l’ICGC, Mossos d’Esquadra, Universitat de Girona i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, la majoria d'aquestes morts es produeixen per allaus de placa en la pràctica de l'esquí de muntanya o de travessa.
En més d’un 70% dels casos, la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l’allau. Durant la temporada hivernal 2022 - 2023, es van enregistrar vuit accidents per allaus al Pirineu de Catalunya entre els mesos de novembre i febrer, distribuïts en els sectors Prepirineu, Ter-Freser, Ribagorçana-Vall Fosca i Aran Franja Nord de la Pallaresa. No es van registrar víctimes mortals.
Les allaus més grans de la temporada passada van ser per situacions de neu humida, durant el mes de març, o bé per allaus associades a capes febles persistents entre gener i febrer. El grau de perill mitjà de la temporada va estar per sota de l'habitual. L’ICGC recull tots aquests fenòmens, amb el detall d’on es produeixen, a la seva Base de dades d’allaus.
Sistema de predicció i vigilància per allaus
L’ICGC elabora ordinàriament diversos productes i col·labora en diversos protocols de seguretat relacionats amb les allaus, atès que és l’organisme encarregat del sistema de predicció i vigilància per allaus a Catalunya. Així, s’encarrega de la vigilància els set dies i les 24 hores durant la temporada hivernal per donar compliment al Pla Especial d’Emergències per Allaus de Catalunya (ALLAUCAT), informa de la possibilitat de fusió de la neu dins del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) i informa dels gruixos de neu a través del servei InfoGruixNeu en el marc del Pla Especial d’Emergències per Nevades (NEUCAT), tots de Protecció Civil.
Per dur a terme aquestes tasques, els tècnics de l’ICGC realitzen treball de camp i de laboratori, a més de disposar d’una xarxa d’observadors que permet cobrir tot el terreny.

