L'Institut d'Estudis Aranesi vol restablir la relació amb el Conselh Generau d'Aran
El nou president, Miquèu Segalàs, reclama un finançament estable i posa el focus en l'ús de la llengua entre els joves
Dos mesos després de ser escollit per unanimitat com a president de l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia dera Lengua Occitana, en substitució de Jèp de Montoya, Miquèu Segalàs fa una crida a restablir el vincle institucional amb el Conselh Generau d'Aran, que qualifica de “deteriorat” i “pràcticament inexistent”. Segons ha explicat en una entrevista a l'ACN, Segalàs vol obrir una conversa amb la síndica d'Aran per decidir el camí a seguir, i hi inclou de manera explícita la qüestió del finançament, ja que, denuncia, ara per ara, l'Institut no rep “cap aportació” econòmica de la institució aranesa. El president situa també l'ús social de l'aranès entre els joves com un dels reptes de fons, arran de les darreres dades de l'enquesta d'usos lingüístics.
L'Institut d'Estudis Aranesi va ser creat el 2002 pel Conselh Generau d'Aran com a organisme per promoure el coneixement i l'estudi de la Val en tots els aspectes que configuren la seva identitat, i el 2008 li va ser conferida l'autoritat lingüística sobre l'aranès. En aquest sentit, Segalàs, que va exercir de professor d'aranès a l'Institut d'Aran durant 30 anys, és contundent en afirmar que no veu “normal” que el màxim òrgan de representació política i de govern de la Val d'Aran “estigui d'esquena a la relació amb la seva pròpia acadèmia”. En relació amb si hi ha hagut algun contacte oficial amb el Conselh des que va assumir el càrrec al juliol, Segalàs reconeix que no, però es mostra confiat que la voluntat d'apropament és compartida per l'ens polític. Així mateix, apunta que aspira a establir no només una relació de cordialitat institucional, sinó també de “col·laboració econòmica i projectes conjunts”.
Quant al finançament, Segalàs assenyala que, a diferència d'altres acadèmies lingüístiques que reben dotació dels seus governs, l'Institut d'Estudis Aranesi no rep actualment cap aportació del Conselh Generau, “per diverses circumstàncies que no acabo de comprendre”. La quantitat que demana, afegeix, “s'ha de pactar”.
Actualment, el finançament de l'entitat prové d'altres vies com són el Departament de Política Lingüística de la Generalitat, la Diputació de Lleida i una aportació “força important” de l'empresa Baqueira Beret. Segalàs precisa que ni el president ni la resta de membres de l'acadèmia cobren cap sou pel càrrec, i que els fons es destinen exclusivament a publicacions en aranès, a la secretaria i a la gerència de l'entitat.
L'ús social de l'aranès, “l'assignatura pendent”
Segalàs ha abordat també les dades de l'última enquesta d'usos lingüístics (2023), que mostra que el coneixement de l'aranès es manté, però que l'ús habitual cau un 15% entre la franja d'edat de 30 i 40 anys, tot i que repunta fins al 23% en els menors de 30 anys. Interpreta la caiguda com el reflex d'una “assignatura pendent de fa molts anys”, que consisteix a reforçar l'ús de la llengua “en l'àmbit del carrer, a les botigues, i en els jocs de la mainada”.
El president distingeix entre la protecció legal de l'aranès -oficial tant a la Val d'Aran com a Catalunya i dotat d'una normativa pròpia- i el seu ús social quotidià, que considera que ha de ser la “primera obligació” del Conselh Generau, amb el suport de l'Acadèmia.
Un diccionari jurídic, un recull de microtoponímia i una sèrie de llibres sobre patrimoni
Segalàs repassa els projectes prioritaris de l'Institut durant el seu mandat. En ressalta el 'Diccionari Occitan Aranés', que és disponible digitalment des del 2025 i s'actualitza de manera contínua, ja que “les llengües són vives, canvien, incorporen paraules i n'eliminen”.
Pel que fa a la sèrie de llibres sobre patrimoni, història i identitat de la Val d'Aran -uns 40 volums que abasten des de la prehistòria-, només se n'ha publicat la meitat, un procés que Segalàs atribueix a la complexitat de la documentació i a la implicació de catedràtics i especialistes d'universitats i instituts.
Un altre eix de treball és el recull de microtoponímia. Després de publicar el nomenclàtor general de la Val d'Aran amb la toponímia major, l'Institut treballa ara —poble a poble— per registrar noms de prats, estanys i indrets que corren risc de perdre's amb la desaparició de la gent gran que els coneix i el declivi de l'activitat agrícola i ramadera tradicional. Segalàs també ha anunciat que treballen en un diccionari de termes jurídics en aranès, adaptat a partir dels equivalents ja existents en català i occità.
