L'Observatori del Paisatge publica el mapa dels 135 paisatges de Catalunya
Entre els espais singulars que s'hi esmenten hi ha la Plana de l'Urgellet, el Cadí, la Solana del Baridà, el Congost del Segre i les Valls de Castellbò i d'Aguilar. L'obra reflecteix la gran riquesa i diversitat natural del país
L’Observatori del Paisatge de Catalunya ha ampliat els formats de descàrrega disponibles del mapa dels 135 paisatges que existeixen al territori català, reconegut com un dels indrets amb major diversitat del continent europeu. El mapa, accessible a internet per a qualsevol ciutadà interessat, ara es pot descarregar en cinc formats de consulta diferents: pdf, shape d’ArcGis (shp), kml de Google Earth, enllaç al servei WMS i a la plataforma d’Instamaps creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
D'aquests 135 espais, una desena corresponen de manera total o parcial a l'Alt Urgell, cosa que confirma alhora la comarca com una de les que té més varietat de paisatges del país. En alguns casos aquests són compartits amb les comarques veïnes. Els indrets són, concretament, la Plana de l'Urgellet, el Cadí, la Solana del Baridà, el Massís de l'Orri-Valls de Castellbò i d'Aguilar, el Congost del Segre, la Vansa, Boumort-Collegats, la Vall de Rialb, la Rodalia d'Oliana i la Ribera Salada.
Al conjunt de l'Alt Pirineu i Aran -un dels set àmbits territorials en què es divideix el mapa-, s'esmenta més d'una vintena de paisatges singulars. És el cas, a banda dels ja esmentats, de la Vall Cerdana, les Valls d'Àneu, les Altes Nogueres, les Pastures de l'Alt Pirineu, Sant Gervàs-Montcortès, el Montsec, la Conca de Tremp, la Terreta, Baisha Val d'Aran, Nauta Val d'Aran i els Cims i Estanys d'Aigüestortes i Sant Maurici.
També dins de les comarques de muntanya, tenen denominació pròpia la Vall de Lord-Port del Comte, les Capçaleres del Llobregat, les Valls del Freser, la Vall de Camprodon, l'Alt Ter, les Valls d'Olot i l'Alta Garrotxa. I pel que fa a la resta de Catalunya, no hi falten paisatges reconeguts pel seu caràcter excepcional, com ara l'Empordanet, el Cap de Creus, les Gavarres, la Plana de Vic, les Guilleries, el Montseny, el Pla de Bages, Collserola, la Plana del Vallès, la Plana d'Urgell, el Lluçanès, Montserrat, el Garraf, Santes Creus, les Muntanyes de Prades, los Ports i el Delta de l'Ebre.
Criteris de selecció
Per a la seva identificació es tenen en compte factors com ara el clima, el relleu, la vegetació, els usos del sòl, el patrimoni, la petjada de l’activitat humana o el lligam de la població amb cada indret. Així, cadascuna de les unitats reflecteix un caràcter paisatgístic determinat, diferenciat de la resta, tot seguint les recomanacions del Conveni europeu del paisatge i de la Llei del paisatge de Catalunya.
El fet de publicar aquest mapa a la web i en diferents formats permet que la seva aplicació no sigui només acadèmica o vinculada al planejament, sinó que pugui esdevenir una eina útil per a iniciatives culturals, de promoció del territori o de conscienciació ciutadana sobre el ric patrimoni paisatgístic català.
Aquest mapa recull el treball d’identificació de les diverses unitats de paisatge fet als set catàlegs del paisatge de Catalunya encarregats a l’Observatori pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Els catàlegs són documents de caràcter tècnic que descriuen la tipologia dels paisatges de cada zona: relaten els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Per tant, aquests documents es conceben com una eina de suport a la planificació territorial.
