L'ús del català és considerat un factor clau per integrar-se a Andorra, però el supera l'adaptació als costums del país

L'altre element més valorat en la integració és la participació en la vida social, segons una enquesta que ha elaborat Andorra Recerca+Innovació. L'estudi també conclou que un 60% dels residents defensa l'actual sistema de quotes d'immigració

Comunicar-se habitualment en llengua catalana continua sent un element "molt important" per considerar que una persona està integrada a Andorra, però ja no és el punt més prioritari com ho era fins ara fa pocs anys. Així ho conclouen els resultats d'un estudi sobre la immigració al Principat, que l'entitat Andorra Recerca+Innovació ha dut a terme al llarg del passat any 2022, amb un univers de gairebé 800 residents; és a dir, un 1% de la població.

L'ús i el coneixement del català es valora com a "molt o bastant rellevant" per un 83,3% dels enquestats. Tot i això, s'ha registrat un descens de valoració (-8,6 punts) respecte de les dades d'ara fa dues dècades, quan era l'element més important i el valoraven així gairebé el 92% dels residents.

Així, ara el punt que es considera més prioritari per a la integració és, genèricament, "adaptar-se a l'estil de vida d'Andorra" i als seus costums (hi estan d'acord un 90,1%) i en segon lloc hi apareix la participació en la vida social del país, amb un suport del 84,2%.

Només la meitat dels residents veuen necessari conèixer el català

Pel que fa a la necessitat i el deure de conèixer i fer servir la llengua oficial per viure a Andorra, ha disminuït el percentatge de persones que hi està d'acord: mentre que el 2002 hi donaven suport el 64,4% dels residents, ara només ho accepten la meitat (50,3%). Paral·lelament ha augmentat la proporció d'habitants que opinen que només cal conèixer el català "en alguns àmbits": ara fa vint anys pensaven així el 20,6% de la població, mentre que ara són el 36,1%.

Aquesta necessitat és més defensada pels habitants genuïns del país -els que tenen la nacionalitat andorrana- i també pels residents que porten més anys vivint-hi, segons es matisa a l'estudi. D'entre els motius en defensa del català, els enquestats n’argumenten un d’obvi: que "és la llengua del Principat". I també consideren que adoptar-la com a llengua preferent és un element indispensable d'integració al país. Per contra, els que creuen que només fa falta en alguns àmbits esgrimeixen l'opinió que "hi ha més d'una llengua" i es creuen que el català “només s'utilitza en àmbits institucionals”, o afirmen que "es parla més castellà".

Aquesta situació actual coincideix amb el fet que, justament per frenar aquest menyspreu cap a la llengua del país per part de molts nouvinguts, el Govern andorrà ha anunciat enguany que el coneixement mínim del català serà des d'aquest any vinent un requisit obligatori per obtenir o renovar el permís de residència. Aquesta exigència està actualment en tràmit parlamentari, amb el debat de la nova Llei de la Llengua Oficial.

Garantir que la població establerta adopti la llengua del país

El coordinador de l'àrea de sociologia d'Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó, creu que cal tenir en compte el context d'arribada de més immigració a Andorra que s'ha produït en els darrers anys a l'hora d'entendre aquesta visió, i el fet que la gran majoria de nouvinguts són castellanoparlants i una part d'ells hi arriben convençuts que no cal que aprenguin català.

De la seva banda, Pepita Batalla, investigadora de l'àrea de sociologia d'AR+I, creu que, més enllà dels tres factors esmentats, la majoria de nouvinguts fan esforços per formar part d'una Andorra que defineix com a "heterogènia". Tot i això, Joan Micó hi afegeix que des del país es veu especialment perillós, i inacceptable, el fet que aquesta població acollida al Principat arribi a pensar que "no és imprescindible" que els seus fills sàpiguen català, tal com ja passa ara en d’altres zones dels territoris de parla catalana, on la llengua pròpia només és cooficial i on, en conseqüència, l'ús social del català ja hi ha esdevingut minoritari.

Un 85% dels enquestats veu bé la immigració

Els resultats de l'estudi conclouen, en tot cas, que la immigració és percebuda positivament per un 85% dels enquestats, mentre que un 9% s'hi mostra indiferent i només un 6% la veu negativa.  El motiu principal d'acceptació és que la majoria coincideix a veure-la necessària per a l'economia, com també el fet que la majoria de la població actual -i per tant, també, una part important dels enquestats- són originaris de fora d’Andorra.

Tot i això, el 60% defensa el manteniment de l'actual sistema de quotes d'immigració, que delimita l'entrada de més població i que ha estat un dels punts clau de la negociació de l'Acord d'Associació amb la Unió Europea. Només un 25,5% pensen que s'hauria de facilitar més l'entrada d'immigrants. A l'altre extrem, el 14% restant és partidari de restringir-la encara més.

Andorra ha multiplicat per 10 la població en sis dècades

L'estudi, d'altra banda, constata que la població d'Andorra s'ha multiplicat per 10 en els darrers 60 anys, un dels increments més exagerats de tot Europa. Per nacionalitats, la proporció de residents amb passaport espanyol o francès s'ha mantingut la darrera dècada, mentre que es detecta un lent descens del tercer grup més nombrós, el dels portuguesos, i paral·lelament ha crescut el grup qualificat com "d'altres nacionalitats". Sobre aquest grup, l'anàlisi admet que la majoria provenen de l'Amèrica del Sud.

Pel que fa a les ocupacions dels nouvinguts, la majoria de joves que han arribat ara fa pocs anys treballen a l'hostaleria, el comerç i la construcció, mentre que els que ja han nascut al Principat tenen més accés a feines més qualificades. Finalment, d'entre els aspectes més ben valorats de la seva situació a Andorra en comparació a la del seu lloc d'origen, el més valorat és la seguretat ciutadana, seguit de l'entorn natural, la qualitat de vida, la feina i l'atenció sanitària. Per contra, el preu de l'habitatge i les relacions socials són els factors més negatius pels enquestats.

D'altra banda, l'enquesta també demanava una valoració del grau de simpatia que els residents senten per diverses zones de l'Estat espanyol. La simpatia per Catalunya se situa en un 7,7 (quasi igual que l'any 2002, quan era de 7,6), però es queda per sota de la percepció d'Andalusia, que rep un 8,1, una valoració superior al 7,3 de fa vint anys. Galícia, comunitat originària de molts residents espanyols establerts a Andorra, és valorada amb un 7,8 (ara fa dues dècades rebia un 7,0); i la resta de zones del país veí són valorades en conjunt amb un 8,0, enfront del 7,3 del 2002.