L'ús social de l'aranès segueix retrocedint en favor del castellà

La gent que llegeix i escriu en aranès ha augmentat considerablement els darrers anys, però el seu ús social al carrer segueix retrocedint en favor del castellà, que ja és la llengua predominant a l'Aran. De fet, l'ús habitual de la llengua occitana a la vall ha disminuït prop d'un 20%, xifra que considera negativa el president de l'Acadèmia Aranesa de la Llengua, Jusèp Lois Sans. Aquest dimecres Sans ha comparegut al Parlament per exposar l'anàlisi dels deu anys d'oficialitat de l'aranès a Catalunya i les perspectives de futur en aquest sentit

Sans ha remarcat que la llengua aranesa "és viva'' gràcies al seguit de polítiques lingüístiques que han impulsat els darrers anys tant el Conselh Generau com la Generalitat de Catalunya. De cara al futur, considera que cal recuperar la participació dels àmbits socials en la defensa i ús de l'aranès. Per Sans, es fa una lectura errònia quan es pensa que ''la protecció de l'aranès va en contra de la protecció del català'' i demana que ''de cara al futur les estructures socials i polítiques del país procurin posar l'occità en un lloc prioritari''.

Finalment, el president de l'IEA hi ha afegit que ''fer discursos pro Catalunya o pro català sense pensar en l'occità és un error'', malgrat que des del mateix institut ja s'ha reconegut en d'altres ocasions que actualment el principal enemic de l'aranès no és el català sinó el castellà. Un estudi presentat l'any passat, en base a dades del 2013, constata que el 55,1% d'aranesos parlen habitualment en castellà, i només el 17,6% ho fan en aranès, mentre que el 16,4% utilitzen el català i un 10,6% d'altres llengües, que probablement s'acabaran incorporarant al nou grup majoritari del castellà. En canvi, l'any 1983 un 60% de la població utilitzava habitualment l'aranès, un 30% el castellà i un 10% el català.

Des de 2008 i fins al 2013 la població que entén l'aranès va créixer lleument, un 2,5%. El 80,7% de la població de la Val d'Aran entén l'aranès i el 55,6% el sap parlar, però en canvi en l'ús preferent hi ha hagut un creixement de 17,1 punts del castellà, una estabilitat del català (+0,4 punts), un decreixement de l'aranès (5,8 punts).

Influència de la immigració

El president de l'Acadèmia ha fet un repàs a la situació de l'aranès i ha enumerat entre les amenaces principals "l'elevat nombre d'immigració que ha arribat a la Val d'Aran els darrers 20 anys" i el fet que molts d'ells es neguen a adoptar l'aranès com a llengua pròpia en la seva vida quotidiana. També esmenta l'elevat moviment demogràfic per la condició de territori turístic, la poca presència de l'occità a la universitat o a les xarxes socials i la petitesa de la Val d'Aran pel que fa als pocs parlants potencials.

L'oficialitat de l'aranès a Catalunya, segons Sans, ha estat un punt d'inflexió important però el més important va ser la presència de l'aranès a l'escola, als mitjans de comunicació i a l'administració.