Marta Lluvich homenatja la gent de poble al llibre 'Àssua. El món en una vall'

Marta Lluvich s'estrena com a escriptora amb un llibre marcadament pirinenc i que vol ser un homenatge a la gent de poble, tot retratant-ne una quotidianitat amb elements que sovint hi passen desapercebuts. El resultat és Àssua. El món en una vall, que ha estat publicat per l'Editorial Fonoll i arribarà a les llibreries aquest dijous.  

Lluvich és filla d'una casa de pagès d'Altron, al terme municipal de Sort, i suma més vint anys d'experiència com a periodista, la majoria explicant la realitat del Pallars i el Pirineu a través de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), on segueix treballant-hi com a redactora. El seu primer llibre consta de dotze capítols i situa al centre les dones del seu poble, que tot just té uns 50 habitants fixos, però amb un caràcter universal que fa que es puguin identificar amb d'altres pobles de muntanya. L'autora explica que les famílies procedents de cases de pagès i de pobles petits han sabut valorar i reivindicar el paper de les dones a l'entorn rural, si bé creu que no sempre s'hi ha posat prou el "focus" a l'hora d'explicar la seva història i, sobretot, ressaltar-ne la importància que tenien en el funcionament d'aquestes cases.

La idea d'escriure el llibre va sorgir d'un article sobre dones de muntanya publicat a la revista 'Horitzons'. A partir d'aquí, des de l'editorial li van demanar "estirar més el fil" del relat. Ara, des d'una aproximació tendra i de vegades irònica, però sempre amb "honestedat", l'autora fa una definició de tots els elements que formen part d'un poble durant els 365 dies de l'any, amb l'objectiu que la societat entengui millor com és la forma de vida en aquest entorn. Tot plegat, afegint-hi anècdotes i destacant la importància que tenen els vincles amb els veïns.

Pros i contres de viure al poble

La periodista té molt clar que no canviaria "per res del món" la seva vida, marcada pel fet de formar part d'una comunitat que ha passat a ser "una gran família". En aquest sentit, destaca que tot plegat passa per sobre de la "individualitat de les persones", amb unes relacions d'amistat que són intergeneracionals, tenint en compte que són nuclis amb poca població i on es valoren "les coses més senzilles".

Tot i que l'entorn rural permet estar més connectat amb la terra, el paisatge i la natura, Lluvich assegura que en un poble "la vida és igual de complicada, o més, que en una ciutat gran, sobretot per les persones grans que viuen aïllades i amb manca de recursos i comunicacions". Tot i això, conclou que els aspectes positius superen els negatius i per això moltes persones continuen apostant per aquesta forma de vida. El llibre, assenyala, és el resultat d'haver estat observant i retenint coneixements sobre el seu entorn, però pretén retornar el protagonisme de cada història als veïns del poble i de la vall d'on han sorgit. Tot i això, també s'hi parla d'algunes realitats d'altres comarques de muntanya, com per exemple el Pallars Jussà i el Ripollès.

I tot plegat s'explica en pallarès, la forma natural en què s'expressa Lluvich. Per tal de fer el relat més entenedor al lector, a la part final del llibre s'ha inclòs un glossari amb prop d'un centenar de mots propis d'aquesta varietat i la seva traducció al català estàndard. Pel que fa a les il·lustracions de la portada i de cadascun dels dotze capítols del llibre, són obra de Toni Ribas, molt vinculat a la Vall Fosca.