Minut de silenci a la Seu d'Urgell per les víctimes dels aiguats al País Valencià i Castella-la Manxa

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha fet aquest dimecres un minut de silenci per mostrar la solidaritat envers les víctimes dels aiguats que des d'ahir dimarts afecten el País Valencià. A la una del migdia, un grup de membres de la corporació, treballadors municipals i veïns s'han congregat a la plaça dels Oms, davant la casa consistorial, per expressar igualment el condol per les desenes de morts que es calcula que hi ha hagut a causa del temporal, que ha assolat principalment la demarcació de València però també províncies veïnes com Alacant, Albacete o Conca. I avui l'episodi s'ha traslladat, tot i que amb menys intensitat, cap a les comarques de Castelló i les Terres de l'Ebre.

L'acte l'ha encapçalat l'alcalde urgellenc, Joan Barrera, acompanyat de la tinent d'alcalde Christina Moreno, el regidor Toni Nadal i el portaveu del grup municipal d'ERC i també exalcalde de la ciutat, Francesc Viaplana. El grup de Junts també ha mostrat el seu suport a l'acte, tot i no haver pogut assistir al minut de silenci perquè l'acte havia estat convocat d'urgència poca estona abans. Barrera lamenta que "ha estat una tragèdia que s'ha emportat masses vides per davant" i, a més a més, recorda que són uns fets amb els que la Seu pot sentit una plena empatia "perquè ja ens va passar l'any 1982, tot i que no amb tantes víctimes, i en el passat hem viscut moltes destrosses per aiguats, que poden tornar a passar en qualsevol moment". Per això, l'Ajuntament de la Seu "es posa al costat del dolor de totes les famílies que ho estan passant malament.

Segons les darreres informacions de què es disposa, d'avui a primera hora de la tarda, s'eleva ja a més de 70 la xifra provisional de víctimes mortals pel pas d'aquest temporal en forma de dana, la immensa majoria al País Valencià (de moment a Castella-la Manxa s'ha comptabilitzat dos morts). També hi ha desenes de ferits, a banda d'un gran nombre de desapareguts i uns danys materials ingents i difícils de calcular ara mateix. La causa principal d'aquesta devastació ha estat el creixement molt ràpid de rius, rieres i torrents, fruit d'un episodi extrem de pluja a les comarques interiors valencianes, que ha deixat en alguns casos registres de gairebé 500 l/m2 en poques hores. Això ha fet que molts carrers es convertissin ràpidament en rius que arrossegaven tot el que trobaven, a banda d'inundar milers de baixos de tota mena d'edificacions.

El telèfon d'emergències 112 ha atès a la zona afectada més de 30.000 trucades des de l'inici de l'episodi, que ara s'ha traslladat cap a la demarcació de Castelló. La pluja intensa també ha arribat al sud de les Terres de l'Ebre, tot i que sense assolir ni molt menys el grau de destrucció que ha causat a l'entorn de València. Els meteoròlegs han apuntat que aquesta és la cinquena riuada més intensa dels darrers cent anys a la zona. A la més forta, l'any 1958, alguns observatoris van registrar més de 800 l/m2.